Els orígens


El Cercle va ser fundat el 3 de març de 1903 per un grup de socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, que no estaven conformes en la forma com es regia l’entitat. Al front d’aquest grup de socis s’hi trobaven Carles Pi Barriera, Josep Bigas Feliu i Josep Badel, els quals procediren al lloguer d’un pis al carrer Aurora (avui Mozart) núm. 19, davant mateix de l’antiga Casa de Socors Municipal.

Un cop iniciats els tràmits de legalització de la nova entitat, iniciaren les gestions per poder disposar d’un estatge que reunís millors condicions, ja que només disposaven d’una sala i alcova.

El nou local on es van instal·lar va ser en un que es coneixia com a “Can Pioc”, situat al carrer de Santa Magdalena 12 i14. “Can Pioc” havia estat un cafè, fonda i ball públic, que el taverner revenedor Joan Sallés, conegut com Pioc, havia fet construir al carrer Serra (més tard Santa Magdalena) l’any 1834. En els baixos hi tenia el magatzem, el menjador, la cuina i la botiga. Al primer pis hi havia cafè i ball.

En les bones èpoques, a “Can Pioc” s’hi organitzaven concerts, sarsueles i sessions de ball popular. L’any 1845 la casa s’amplià considerablement i tingué molta celebritat com a fonda tant pel bon servei que donava com pel fet que disposava de gran espai per a celebrar-hi banquets i festes familiars. El Cercle va estar de lloguer en aquests local fins al 9 de juliol de l’any 1921, data en la qual va comprar a na Francisca Soler Jordana les finques del carrer Trilla 7 i 9, i Santa Magdalena 12 i 14, per valor de 60.000 pessetes.

Als anys 20, el Cercle disposava de secció de Pietat, de catequesi, recreativa, d’esports i esbarjo, i també del Mont de pietat de Sant Josep (que atorgava préstecs a interès mòdic als socis) i d’una Caixa d’Estalvis pròpia, els quals van ser absorvits posteriorment per la Caixa d’Estalvis i Pensions per a la Vellesa.

Durant el trienni 1936-1939, els locals del Cercle van estar en mans de les “Joventuts Llibertàries”, deixant-se de fer qualsevol tipus d’activitat per part dels socis de l’entitat.

El gener de 1939, els socis prenen de nou possessió del local i es reprenen les activitats. Després de moltes gestions, el diumenge 31 de desembre del mateix any, a dos quarts de cinc de la tarda, va arribar l’autorització per a representar L’Estel de Natzaret en català. Es va representar aquell mateix dia, reprenent la tradició que el Cercle mantenia des de l’any 1903 i que s’ha mantingut fins als nostres dies.