L'EDIFICI
El Cercle llogà l’edifici situat al carrer de Santa Magdalena 12 i 14 i carrer Trilla 7 i 9 poc després de la seva fundació, el 3 de març de 1903.
El local, que es coneixia com a “Can Pioc”, havia estat un cafè, fonda i ball públic, que el taverner revenedor Joan Sallés, conegut com Pioc, havia fet construir l’any 1834 en tres parcel·les fruit de la transformació de part dels camps de conrreu de Can Trilla en solars edificables.
Aquest procés d’urbanització, el primer de Gràcia, va ser instat l’any 1825 per Àgueda Trilla i Puigrodon, vídua d’Antoni Trilla i Blanch. L’arquitecte Pere Serra i Bosch redactà el projecte en el que es planificaren una plaça (l’actual plaça Trilla) amb sis carrers i traçats al seuentorn als que es donaren noms relacionats amb la família Trilla: Santa Àgueda, nom de la propietària dels terrenys; Sant Antoni, avui Providència, per Antoni Trilla; Santa Rosa, nom de la mare de la vídua Trilla, Rosa Puigrodon; Serra, cognom de l’arquitecte redactor del pla, carrer que més tard passa a ser Santa Magdalena, per l’hereva de la urbanització, Magdalena Rabassa. La urbanització es conegué com a “Torre de Trilla” i s’hi construirencases de planta baixa amb un o dos pisos.
En els baixos de l’immoble, Joan Sallés tenia el magatzem, el menjador, la cuina i la botiga. Al primer pis hi havia cafè i ball. L’any 1845 la casa s’amplià considerablement i tingué molta celebritat com a fonda tant pel bon servei que donava com pel fet que disposava de gran espai per a celebrar-hi banquets i festes familiars.
El Cercle va estar de lloguer en aquest local fins al 9 de juliol de l’any 1921, data en la qual el va comprar a Francisca Soler Jordana.
Tot i que l’any 1920 es fan obres de reforma a l’escenari i la sala d’espectacles, la principal reforma de l’edifici es va inaugurar el 2 de març de 1924. Va ser projectada i executada pels germans Joaquim Bassegoda i Amigó (1854-1938), catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i Bonaventura Bassegoda i Amigó (1862-1940), intel·lectual, activista polític, historiador de l’art, escritor de novel·les i de teatre i, per sobre de tot, arquitecte. Ambdós són autors a Barcelona, entre moltes altres, de la casa Berenguer (1907) i les cases Rocamora (1914-1918).
Amb aquesta reforma, que va afectar principalment la planta baixa, es va traslladar l’entrada principal de l’edifici al carrer de Santa Magdalena 12 i 14. Al butlletí periòdic del Cercle datat a l’abril de 1924 es comenta l’acte d’inauguració: “Una gernació de socis l'omplia, comentant alegrement l'estrena de la Secretaria de la Junta directiva d'un gust exquisit, amb mobiliari de renaixement català, la biblioteca on el socis podran esplaiar-se llegint llibres de tota mena, les secretaries de les diverses seccions, els billars nous de trinca i el luxós cafè digne del creixement que pren la volguda Societat.” “Els elogis eren unànims en jutjar el treball dels arquitectes senyor J. i B. Bassegoda, de l’autor del mobiliari en Jaume Llorca i del forjador de ferros artístics en Bonaventura Batllé.”
Les obres realitzades a l’edifici els anys 50 i 60 no han afectat bàsicament la reforma realitzada als anys 20 del segle passat.
