JOSEP SARDÀ CAMPOY 1930 – 1995
Home de teatre i amant de "L’Estel", va deixar una forta petjada al Cercle per la seva activitat i l’energia que demostrava en els projectes que emprenia.
Es va fer soci des de ben jove. Treballava en diverses companyies de teatre professional com la “Joan Maragall” dirigida per Joan Seguí i allà va conèixer i fer amistat amb actors que també eren socis, els quals el van engrescar a venir.
Durant l’època que es feia cinema cada quinze dies - alternat amb el teatre - ell s’ocupava de projectar les pel·lícules.
Era joier de professió i tenia una taller on dissenyava les seves creacions pròpies. Veí del barri de tota la vida, va viure al carrer Ramon i Cajal i al carrer La Perla.
Vivia pel teatre i en feia sempre que podia tant a dins com a fora del Cercle.
"Olvida los tambores" de
Ana Diosdado
Amb el Josep Gràcia, Santi Sans,
Josep M. Valero, Rafel Gimeno, Montse Gràcia, Josep Mota i Bea Riera.
Ell és el de la dreta amb l'americana "beige".
"La cigonya va dir: Sí" de Carlos LLopis
amb la Montse Gràcia, la M. Carme Dalmau i en Jordi Campillo.
El gènere teatral que més li agradava era la comèdia i gaudia especialment amb el “vodevil” o “les obres de “pit i cuixa”. S’hi esplaiava amb ganes i ens feia riure molt.
"No hi cabem tres en un llit" de
Montse Torà
amb en Lluís Monclús i la Mercè Sesé
Li agradava molt fer papers d’homes grans. Un dels que va interpretar més vegades va ser “Don Hilarión” de “La verbena de la paloma”.
Un altre gènere que també l’entusiasmava era la Sarsuela. Combinava la faceta interpretativa amb la direcció.
"La Generala" de Amadeo Vives
amb la Margarida Comas i la
M. Carme Dalmau
"El conde de Luxemburgo" de
Franz Léhar
amb el Camil Martí i el Fede Palet
Respecte a “L’Estel”, el recordem com a un JONÀS magnífic, com a SATANÀS i com a JEHÚ.
Fent de Satanàs acompanyat de la
Bea Riera.
Sentia una veritable estimació per "L’Estel" i la compartia amb els seus bons amics Camil Martí i Manolita Quintana. Ells tres, juntament amb el Carles Tort, van crear la primera Comissió de "L’Estel": un equip amb ganes i empenta per liderar la direcció, la posada en escena, l’ampliació de la companyia i, sobretot, la continuïtat del projecte.
Aquí el veiem caracteritzat de Jehú juntament amb l'equip de la Comissió de l'Estel en l'homenatge al mestre Josep M. Parellada.
Els membres de la Comissió de l'Estel - Manolita Quintana, Josep Sardà, Camil Martí,
Carles Tort, Jordi Lagé i Rafel Gimeno - en la festa del 80è aniversari del Cercle.
Aquí surt amb en Jaume Sesé en una entrevista i reportatge sobre "L'Estel" a Ràdio España.
Durant les representacions de "L’Estel" es mostrava infatigable: actuava, dirigia els actors, cantava des de cametes, donava les entrades als cantaires, muntava l’escenografia...
A "la casa de Naïm", tenia el costum de beure’s un ou cru en escena abans de començar a cantar la cançó de "Naïm ja torna a ser bo."
Sovint deia “afegits” al text o “morcilles” - com els anomenàvem aleshores - i aprofitava per fer alguna sàtira política o treure algun tema d’actualitat del Cercle o de fora.
Els qui vam treballar amb ell, el recordem com un home de caràcter fort i rèiem per sota el nas cada vegada que exclamava amb veu de tro: “masses, en va deixar Herodes” referint-se a la canalla perquè feien soroll i es movien més del que ell podia suportar.
Fora del Cercle, va intervenir fent papers curts en algunes pel·lícules professionals com, per exemple “Terra de canons” d’Antoni Ribas.
Sense saber-ho, es va anticipar a la normativa que va arribar anys més tard de la seva mort quan es queixava a totes les Assemblees dient que “correm perill amb tot el paper que tenim a les golfes”. S’hauria quedat tranquil en veure com han quedat però, dissortadament i com altres socis, ens va deixar massa aviat.
En fi, un home de bon cor, apassionat pel Cercle, amic dels seus amics, del qual te’n podies refiar, sempre a punt per fer favors, actiu i treballador. La seva presència omplia i acompanyava.
Una persona fidel.
GRÀCIES, JOSEP, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE
A REVEURE!
