ANNA MARIA MIRALTA FLORES (1931 – 2004)
JOAQUIM RUBIO CELDRÁN (1929 – 2014)
La història de l’ANNA MARIA i la seva vinculació al Cercle és típicament gracienca, ja que vivia al carrer República Argentina, 90. Als baixos de la finca, el seu pare - Octavi Miralta - tenia un taller d’estampació de metalls. L’Anna Maria vivia amb els seus pares i germanes
- la M. Dolors i la Lupe - al pis principal de la finca i les tres noies cantaven a l’Orfeó Santa Fe.
També anaven a les excursions del Cercle que s’organitzaven un diumenge al mes. Com a anècdota il·lustrativa de l’època on ens situem – als anys cinquanta del segle XX – abans de pujar a l’autocar, els assistents havien d’anar obligatòriament a missa de primera hora. Tal com hem comentat, se suposa que aquestes excursions eren l’espai ideal perquè els nois i les noies es coneguessin, fessin amistat i/o s’enamoressin.
El JOAQUIM encara vivia més a prop del Cercle, al carrer Astúries, 8. Tot i això, va arribar-hi una mica més tard. Abans va estudiar interpretació i direcció a l’Institut del Teatre i es va graduar. Es va dedicar professionalment a la ràdio i treballava a Radio Nacional de España, radio 1.
Va entrar al Cercle atret pel teatre. Va conèixer l’Anna Maria, es van enamorar i es van casar. Van tenir una filla – Maria Victòria – i ella explica que recorda vagament com el seu pare se l’enduia algunes vegades a la ràdio. És interessant comentar que, en aquella època – als anys seixanta – gairebé ningú tenia televisió i el mitjà de comunicació per excel·lència era la ràdio. El Joaquim gravava ràdio-novel·les per capítols – un fenomen d’interès similar a les sèries diàries actuals – i una audiència nombrosíssima els seguia i podríem dir que venerava els actors i les actrius que cada tarda els distreia i emocionava. Per això, de tant en tant, anaven a enregistrar capítols a diferents pobles d’Espanya perquè la gent els pogués veure les cares i saludar-los.
Quan van néixer els dos fills bessons – Carles i Joaquim -, el Joaquim pare va veure que no en tindria prou amb la feina de la ràdio per tirar endavant la família i va entrar a treballar als laboratoris Almirall com a representant de productes farmacèutics. Més endavant, va ser delegat de Catalunya en els mateixos laboratoris, feina que conservaria fins a la jubilació.
Paral·lelament, es dedicava en cos i ànima al teatre del Cercle – la seva autèntica passió – i enregistrava contes infantils on interpretava personatges diversos com el “llop”, l’”ogre”, el “rei”...
Com a curiositat, la família Rubio-Miralta també vivia a la finca de la República Argentina, 90 i les germanes de l’Anna Maria també: cadascuna estava en un pis i l’àvia als baixos. Això va facilitar molt la relació familiar.
Com també hem comentat en altres articles, les senyores no solien treballar fora de casa, però l’Anna Maria no s’estava quieta; treballava des de casa i pintava a mà ciris de bateig per la cereria Abella, feia esmalts i, de manera autodidàctica, confeccionava la roba dels seus fills, la qual cosa també suposava un gran estalvi. De jove havia estudiat a l’escola Masana, va treballar amb un joier i feia esmalts. Demostrava moltes qualitats com a artista, però no va poder acabar de desplegar i mostrar aquestes habilitats atès que les dones, en casar-se, deixaven en segon terme els seus gustos per atendre la família. Quant talent desapercebut...
Els fills expliquen l’anècdota que la seva mare era ambidextra ja que, de petita, havia estat una esquerrana contrariada i era capaç d’escriure amb les dues mans en lletra llegible. El més curiós del cas, però, és que també era capaç d’escriure de dreta a esquerra (com els àrabs i els jueus) de manera que, en girar el full, es podia llegir perfectament el que havia escrit.
A més, l’Anna Maria era una gran lectora i els fills comenten que llegia obres de teatre i aconsellava el Joaquim sobre quines estaven millor perquè les tirés endavant. Ella formava part del públic fidel que tenia, però mai va voler implicar-se en el teatre de manera activa, ni com a actriu ni en cap tasca tècnica. Cadascú tenia el seu espai al Cercle.
El nombre d’obres de teatre on el Joaquim va sortir com a actor són incomptables. La primera va ser: “El Diari d’Anna Frank” sota la direcció d’Edmon Marés.
Fent un recompte de les obres amb els fills, n’anomenem unes quantes de diferents èpoques. Per exemple, “¿Qué tienes en la mirada? "de Pedro Muñoz Seca, “Nacida ayer” de Garson Kanin, “Melocotón en almíbar" de Miguel Mihura, “Doce Hombres sin Piedad” de Reginald Rose, “Carlota” també de Miguel Mihura, “Usted tiene ojos de mujer fatal” de Enrique Jardiel Poncela, “Cal·lígula” d’Albert Camus, “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry...
"Usted tiene ojos de mujer fatal" amb la Beatriu Riera, la Rosa Martí, el Josep Sardà i la M. Dolors Moreno.
Direcció: Jordi Campillo i Montse Gràcia
"Carlota" amb la Montse Gràcia
"Doce hombres sin piedad".
Ell està al mig. Al costat hi té el Josep Sardà. A primer terme, el Joan Roca i el Jordi Campillo. D'esquena, el David Doncos i el Pere Ventura.
Direcció: M. Dolors Palet
I també va interpretar diversos papers de “L’Estel de Natzaret” com el Jonàs, el Jehú i l’Isaac. Aquest últim personatge l’acompanyà fins a gairebé al final de la vida. Una anècdota divertida és que va sortir amb ovelles de veritat com a Jonàs i elles s’esperaven a la sala de descans mentre no els tocava sortir. No sabem si els bels molestaven al públic de platea.
Nadal 1990. El Joaquim i l'Anna Maria amb els seus tres fills i les dues netes que tenien en aquell moment, la Meritxell i l'Ariadna.
Com a director també va ser molt prolífic. Citem uns quants muntatges: “Festa Major!” amb música de La Trinca on ell va escriure el text, “L’alegria del cuplet” (on ell portava la direcció general juntament amb el Joan Prats), “El florido pensil” de Ramon Sopeña, “Seis personajes en busca de autor” de Luigi Pirandello, "Truca un inspector" de J.B. Priestley, “Revolta de bruixes” de Josep M. Benet i Jornet, “Quan la ràdio parlava de Franco” també de Josep M. Benet i Jornet, “Agnes de Dios” de John Pielmeier i, anys més tard, “L’auca del senyor Esteve” de Santiago Rusiñol.
Una anècdota que il·lustra la situació del país poc després de la mort de Franco, va ser que la censura va prohibir l’estrena de l’obra “Quan la ràdio parlava de Franco”.
Una mostra de la seva direcció. "Truca un inspector" on va presentar una escenografia molt original on dominava el color vermell.
Hi veiem la Sílvia Gómez, el Paco Valls, la Marta de Oro, el Marc Gimeno, el Bernat Fàbregues, i el Jordi Campillo.
Una altra mostra de direcció. "Revolta de bruixes".
Hi veiem la Sílvia Gómez, la Cinta Compta, la Beatriu Riera, la Cati Sesé, la Montse Cros i la Rosa Martí
"El florido pensil" com a actor i director.
El veiem amb el Fernando Sesé, el Josep M. Alsina i el Joan Roca.
També col·laborava en espectacles de sarsuela, sovint al costat de la seva filla. La família recorda que s’ho va passar molt bé sortint a “El rey que rabió” de Miguel Ramos i Ruperto Chapí i per casa cantava sovint allò tan divertit de “ “y de esta opinion nadie nos sacara: el perro está rabioso o no lo está”.
L’Anna Maria tenia molta energia i una gran capacitat de treball i de lideratge. També formava part del Grup TV i organitzava festes, àpats, Carnavals, aniversaris del Cercle i els premis “Taronja-Llimona”, els quals consistien a votar la persona més simpàtica i la persona menys simpàtica de tarannà, però igualment apreciada per tothom pels seus valors personals.
Una festa del grup TV a la sala de descans.
L'Anna Maria a davant i al mig, somrient i amb unes flors vermelles a les mans.
Una festa de Carnaval. El Joaquim i l'Anna Maria amb el Fede Palet i la M. Carme Dalmau
Ella i la Quimeta Domènech van engegar el Grup de Puntaires del Cercle i ella va acabar sent-ne la professora.
L'Anna Maria a primer terme en una trobada de puntaires a la Rambla.
Però no tot era fer feina, evidentment; el matrimoni jugava a cartes amb el grup de La Timba amb els matrimonis Morera-Miralta, Macau-Serra, Serra-Ramia. Jugaven amb pessetes i anaven estalviant per fer un o dos sopars a l’any.
I tenien la sort de gaudir d’una colla d’amics incondicional composta pel Fernando Sesé i la Rosa Benaiges, el Fede Palet i la M. Carme Dalmau, el Jordi Doncos i la Francina Martí, el Rafael Gimeno i la Beatriu Riera, el Joan Roca i la M. Dolors Palet, el Jordi Campillo i l’Aurora Juncal, el Lluís Bellés i la Margarida Comas, el Vicenç Lagé i la Rosa M. Manich.
Els fills ens comenten una anècdota especialment emotiva. Diuen que els homes del grup compartien una armilla i la portaven posada el dia del seu casament. Cada nuvi hi cosia una veta amb el nom i la data de l’enllaç de cada parella. Un detall que demostra una autèntica amistat...
I encara podrien haver estat més temps junts i feliços si no hagués estat perquè una operació de risc i una complicació postoperatòria van segar la vida de l’Anna Maria. Feia anys que patia del cor i que es cuidava.
El Joaquim va estar deu anys vidu, la majoria dels quals continuava vivint a casa seva assistit, especialment, per la seva cunyada i la seva filla. Fins que es va sentir amb forces, encara venia al Cercle i participava activament en la secció de Teatre.
L’últim any de vida el va passar a la residència Regina.
En fi; es pot dir que aquest matrimoni va saber aprofitar, en tots sentits, les possibilitats que el Cercle ofereix tant en la vessant personal, com en l’artística, la creativa i la social.
GRÀCIES, ANNA MARIA, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE
GRÀCIES, JOAQUIM, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE
A REVEURE!
コメント