El Bernat i l'Anna en una de les escenes més colpidores del musical
En el reportatge d'avui donarem veu a més membres de la companyia. En reportatges anteriors, hem dit que és un musical "diferent", atesa la temàtica que aborda.
Hem preguntat al BERNAT què li ha aportat de "diferent" participar-hi, tenint en compte la seva experiència prèvia en molts altres musicals.
BF El primer que m'ha aportat de diferent és el nombre de personatges. Estic acostumat a participar en musicals amb molta gent i aquí només érem 6. Es pot treballar amb més profunditat i intensitat i m'ajuda més a intentar-ho fer millor. La trama d'aquest musical també és diferent al que havia fet abans i el fet d'interpretar un personatge tan dur ha estat una experiència brutal. Tots els altres musicals són molt bonics, però són "diferents".
Hem fet la mateixa pregunta al RAMON.
RR "Quan algun director del Cercle et proposa de participar en un projecte musical, sempre m'ha passat que sé de quin musical es tracta abans de començar.
En el cas de "Next to Normal" em va passar justament el contrari: no en sabia absolutament res, no coneixia les músiques, no sabia què explicava ni com eren els personatges... Era un desconegut que, gràcies a l'Anna Mullor, vaig poder anar descobrint. Ha estat un procés molt intens, sobretot musicalment, ja que hem anat descobrint les partitures amb l'ajuda de la Tanti i, amb molta paciència, hem aconseguint un resultat molt i molt satisfactori. Tot i que les cançons, al principi, no semblen molt agraïdes, a mida que les aprenia, les anava incorporant al dia a dia, les cantava mentre cuinava, mentre em dutxava, mentre caminava, mentre conduia... acabes agafant molt de carinyo a tots els temes de l'obra.
A nivell interpretatiu he pogut fer un treball molt divertit i interessant, ja que el Rafel Gràcia em donava molta confiança i llibertat per poder elaborar els personatges i fer-los amb les seves caracteristiques particulars.
Per tot això, crec que "Gairebé Normals" ha estat un projecte molt interessant i ben diferents de tots el altres."
Tot i que fa menys temps que actua en musicals, el SERGI comença a tenir experiència. Li hem fet la mateixa pregunta.
SH M'ha aportat molt com a actor i com a persona. Com a persona, he après sobre els temes que es tracten en l'obra, com la gent ho viu, com es poden arribar a tractar aquestes malalties i m'he adonat de coses.
Com a actor, he après a cantar cançons més difícils, més agudes, complicades i ha estat un gran repte per a mi.
Fer un paper d'un noi que està mort no és fàcil.
Al JAUME li hem preguntat que ha significat per a ell participar en aquest musical:
JR Ha estat molt xulo formar part d'aquest projecte. És un musical molt difícil, li hem dedicat moltes hores i ha sortit amb molt bon resultat.
M'ha agradat molt participar-hi i estic
molt agraït que hagin pensat en mi.
Avui ens parla la MIREIA de la seva experiència en el musical:
MS Per mi, participar en aquest musical, ha estat un honor i un privilegi.
Ha sigut una experiència de la qual he pogut aprendre moltíssim acompanyada de persones precioses.
Et diria que una de les millors coses del teatre és la companyia i la complicitat que hi ha i que hi ha hagut amb els companys.
Durant aquests mesos, he estat acompanyada per companys fantàstics que són els qui han fet aquesta experiència totalment inoblidable.
Només puc dir que agraeixo que m'hagin donat aquesta oportunitat i espero que la gent hagi gaudit veient el musical tant com nosaltres fent-lo.
Avui és la MAR qui ens parla de com ha estat la seva experiència en el musical.
MS Doncs del musical destacaria la importància que té la salut mental i com afecta en el dia a dia de les persones. Ens apropa una mica a una realitat que, quan no et toca de prop, a vegades ens oblidem que existeix. M’agrada perquè això fa que no sigui un tema tabú i que t’emocionis i empatitzis amb els personatges.
M'impacta molt l’escena on el Bernat es posa a plorar amb tot el sentiment real i aconsegueix transmetre-ho al públic.
La direcció del Rafel, la direcció musical de la Tanti i l’Anna Mullor - que ha adaptat el text i la música - han estat molt excel·lents. Sense oblidar-nos de la feina dels actors i les actrius.
No vull oblidar-me de fer una menció a la gran escenografia que s’han currat el Leo, el Bernat, l’Isidre i molta altra gent que hi ha ajudat.
També donar les gràcies al Rafel i la Laura per currar-se tant les llums i el so que són aspectes fonamentals i que han fet encara més especial el musical.
I per acabar, vull donar les gràcies a la Laura López per fer-me tant fàcil compartir la regidoria amb ella. Ha estat genial!
El públic ha dit...
"La base, l’encant i la màgia del teatre és la capacitat d’emocionar el públic. Es poden tenir molts diners per fer un espectacle rimbombant i no transmetre res. O es pot tenir un teatret modest, amb un elenc que no és professional en el cant, però que aconsegueix emocionar i transmetre al públic la passió d’una història commovedora.
Felicita la companyia de part meva!!!"
"Em va sobrar l'entreacte. En aquell moment, hi havia tanta tensió que volíem continuar veient l'obra. No coneixíem aquest musical i l'hem trobat molt interessant i aplaudim que l'espectacle hagi estat capaç de tractar aquests temes amb tanta sensibilitat. Ens ha emocionat molt i després, mentre sopàvem, vam debatre molt sobre la dèria de medicalitzar els problemes en lloc d'escoltar les persones."
La companyia
D'esquerra a dreta, LAURA DOMÍNGUEZ, MAR SIMÓ, LAURA LÓPEZ, BERNAT FÀBREGUES, MIREIA SUST, SERGI HOM, CLÀUDIA FEIXAS, JAUME ROIG, RAFEL GRÀCIA, TANTI FABREGAT, RAMON RULL i ANNA MULLOR.
Falten a la foto: ISIDRE COMELLAS, LEO QUINTANA
ENHORABONA i gràcies, ANNA, per haver-nos fet conèixer aquesta petita joia!
Per si voleu reflexionar una mica més, transcrivim un fragment d'un text de Carme Hidalgo Arjona, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de l'Hospital de Mollet.
"La ideologia neoliberal tendeix a considerar les malalties de salut mental com un problema exclusivament individual, un desequilibri químic o una debilitat interna que requereix, de forma prioritària, un tractament psicofarmacològic. Un tractament que, sovint, només té una funció sedant, que no deixa pensar sobre totes les causes que afecten el patiment, que cada cop més es prescriu per qualsevol malestar i, freqüentment, de forma crònica. Es cosifiquen les persones en multitud de patologies de les quals, moltes, només són un toc d'atenció sobre alguna cosa que no funciona bé en el nostre sistema de vida. El model hipermedicalitzat resulta ser un gran negoci per a les indústries farmacèutiques. Despolititzar el patiment és molt rendible per al sistema. Hi ha factors genètics i biològics que provoquen problemes de salut mental, però hi ha una gran part d'aquests problemes silenciats que deriven de l'entorn."
Del llibre "Conviure amb el dolor"
Linx Edicions
Comments