XAVIER SEGÚ RODRÍGUEZ (1989)
El president més jove
"Crec que el Consell actual i la feina que, segur,
farà els pròxims mesos/anys serà, en part, amb la mirada al futur. Això em fa sentir especialment bé."
El Xavi Segú ha estat president de l'entitat del març del 21 al setembre del 24.
A la seva gestió li devem la renovació dels Estatuts, l'impuls decidit per millorar l'organització de la casa, el retiment de comptes, la comunicació interna i externa, l'avenç en l'ordre i la professionalització i, sobretot, l'afany d'obrir la mirada i facilitar la reflexió per plantejar-nos quin Cercle volem pel futur.
CC Amb la carta que has enviat als socis/es deixes palès tot el que t'emportes del Cercle: emoció, inspiració, desenvolupament personal, amistat, servei...
Et ve de gust, ara, compartir un parell de moments concrets especialment importants que has viscut durant el teu mandat com a president?
XS És impossible trobar-ne dos però, si aquest és el joc, hi jugo! Per buscar-ne dos de molt diferents, diria que el primer seria la nit de l'Assemblea Extraordinària on es va dur a terme el canvi estatutari que, a més, ens convertia en "El Cercle de Gràcia". Va ser una gran nit perquè culminava una tasca de més d'un any i mig, perquè l'equip sentia que era una passa important per a l'entitat i perquè així també ho van entendre els socis. Seria l'exemple de quan agafes una gestió que sents com a important i pròpia i la portes fins al final.
El segon moment que voldria destacar va ser la nit d'estrena del darrer "Estel de Natzaret" perquè és el reflex de quan les coses surten molt i molt bé (i no entro en la valoració artística, sinó en la capacitat de moure gent i generar il·lusió) i, de manera directa, ni jo ni Consell havíem fet res per fer que sortís tan bé. Vull dir - i aquesta és una reflexió que, en general, em costa molt traslladar a socis i consellers - que si crees un entorn adequat, poden passar coses bones. És evident que cal que hi hagi més elements sobre la taula - gent disposada i que fa pinya, bons directors, bona planificació de la comissió, suport... -però tinc la sensació que, quan passen coses molt bones sense la intervenció directa de Consell és quan, en realitat, Consell millor ho ha fet.
Hem generat unes condicions que tothom pot aprofitar per fer coses fantàstiques. I la nit d'estrena de l'Estel, en acabar la representació, va ser una gran festa improvisada on tothom volia parlar amb tothom, comentar la jugada i passar l'estona plegats. I només hi respiraves felicitat i la il·lusió de moltíssima gent. Recordo mirar-ho des de la finestra que va de la sala de la TV al bar i simplement pensar: "Això és l'hòstia".
El Xavi, anys enrere, vestit de Naïm.
CC Vas començar a donar forma al teu desig de ser president en una època tremendament complicada per al Cercle i, en general, per a totes les entitats: la pandèmia de la Covid19. En un moment de desànim tan gran, d'on va sorgir l'energia i la determinació per tirar endavant aquesta intenció?
XS Personalment, pensava que era just trobar un relleu al Consell anterior, que prou havia fet i es notava que estaven cansats. I comences a tenir un rum-rum al cap on vas preguntant-te com ho faries tu.
Que el moment fos fàcil o difícil, honestament, no em va preocupar. Calia trobar un bon equip i un bon sistema per funcionar. I llavors les coses són més fàcils.
CC Com va ser el procés de confecció del primer equip de Consell? Com vas aconseguir engrescar la gent?
XS Jo tenia al cap que potser volia intentar formar un nou Consell i, una tarda, la Bego va traslladar-me la mateixa idea. Així que vam fer un gin-tonic - crec que en vam fer dos, de fet - i vam començar a dibuixar una possible manera d'organitzar-nos i un possible equip. D'allà en van sortir molts noms, però si una cosa teníem clara la Bego i jo és que no es tractava de sumar prou noms, sinó de trobar persones diverses que poguessin complementar-nos. En aquest sentit, jo només vaig posar dues línies vermelles: Que fóssim gent amb maneres diferents d'entendre l'entitat i que no m'hi posava sense el Guillem Peire i l'Anna Turon. De fet, hi havia un tercer nom que, finalment, no es va sumar i que, per a mi, va ser el primer gran examen: ho podríem fer sense ell? En tenia dubtes, però el tren ja estava en marxa.
Més de mig any abans de presentar-nos, ja ens vam posar a treballar. Vam fer diverses reunions on parlàvem de què era el Cercle, com ens volíem organitzar i vam plantejar algunes situacions per fer un simulacre de com les resoldríem. Per aquelles reunions hi van passar unes quinze persones i, finalment, vam fer un equip de vuit. Quan va arribar l'hora sentíem que estàvem preparats, la veritat.
CC Recordem l'assemblea telemàtica on la candidatura que vas proposar i encapçalar va ser votada. Les circumstàncies van fer que aquest tràmit resultés més aviat fred i distant. Realment, es necessitava emprenta per tirar endavant el càrrec! Ens recordes els objectius bàsics del teu programa que vas presentar a l'assemblea?
XS La fredor i distància del moment crec que ens van anar molt bé. Rebaixàvem les expectatives, ens manteníem com un equip de to baix i això, vist en perspectiva, crec que ens va ajudar molt al principi. Com a mínim a mi. Va caldre paciència - sempre en cal amb les coses telemàtiques -, però sabíem què volíem fer i com ho volíem fer. Això era l'important.
I respecte als objectius, és impossible que no els recordi perquè la meva manera de gestionar és cenyir-me als estatuts, a l'organització interna que vam pactar amb l'equip i als objectius de legislatura: Gestionar la postpandèmia, obtenir la llicència d'activitats definitiva, professionalitzar la gestió, trobar mecanismes nous de comunicació i, la més important per a mi amb molta diferència - i això que sembla la més simple -, gestionar l'entitat per crear un ambient on passessin el màxim de coses.
CC En general, creus que s'han complert? De què et sents més satisfet? I de què no te'n sents tant?
XS Crec que, en general, els resultats són bons: Nombre de socis i activitats recuperades post-pandemia, un treball d'organització econòmica i pràctica molt positiu que ha permès sumar hores de professionals al projecte, molta feina per tenir relacions positives amb les institucions i l'administració i, en general, penso que un dia a dia molt ben portat. La Laura Borràs signant el Llibre d'Honor
Recordo una reunió de Consell on una consellera va dir: "Des de fora, no fa la sensació que estiguem fent massa res i això em preocupa" i la resposta molt encertada d'un conseller que va dir: "Si el jardí està endreçat i cuidat ningú no ho nota. És quan és lleig que venen les crítiques". I crec que és això. En molts moments, l'important és cuidar el jardí.
Crec que amb el 120è aniversari vam tenir un punt d'inflexió positiu on sí que es va començar a veure que estàvem fent molta feina i el darrer any ha portat molts resultats: El canvi d'estatuts, la reobertura del pati, la compra de material tècnic, estabilitat al bar, reformes que eren necessàries...
La nota més negativa, per a mi, és la lentitud amb la qual avancem cap a la llicència d'activitats definitiva - és una tortura perquè són poques gestions que no s'acaben mai per molt que ho intentis - i, per altra banda, cada vegada en què no ens hem sabut explicar o no ho hem fet prou bé.
CC Quan et vas proposar fer de president i vas pensar en la relació de tasques diverses que hauries d'assumir, vas demanar assessorament en alguns aspectes?
XS Hi penses i, vulguis o no, et desborda. Però procures posar-hi el màxim de temps i energia possible i, com a mínim, et sents en pau. Sempre hi ha més gestions a fer, més reunions a les quals anar i més camps per explorar. No es pot amb tot i he intentat prioritzar per urgència, però també per importància. Posant sempre la mirada en el futur. El dia a dia t'ocupa vulguis o no, així que pensar en el futur era per mi molt important. I crec que el Consell actual i la feina que, segur, farà els pròxims mesos/anys, serà, en part, per aquesta mirada al futur. Això em fa sentir especialment bé.
Vaig buscar el consell d'expresidents - perquè sabien què comportava -, de socis dels quals volia consells sobre coses concretes i de les persones que m'aconsellen en tot a la vida (familiars i amics). Però deixa'm dir que, de consells, n'he escoltat durant tot aquest temps (no només al principi) i d'ajut, n'he tingut sempre que l'he necessitat. Tenim socis fantàstics que saben molt sobre moltes coses. Cal escoltar-los i tenir-los a prop. De fet, hi ha una llista de consellers no oficials força grossa.
CC A més de fer de president, tothom sap que t'has dedicat a fer de tècnic, tant de llum com de so, especialment. N'has après aquí al Cercle? Amb qui?
XS El Cercle és l'espai més important de la meva vida. I crec que ho és per molts de nosaltres, però cal reivindicar-ho. Quantes parelles han sortit d'aquí? Quants fills han viscut tota la vida al Cercle? Quanta gent té la feina que té pel Cercle? Quanta gent ha descobert vocacions i habilitats que desconeixia? Jo en soc un exemple més. Vaig començar dalt de l'escenari i ben d'hora em va interessar també tot el que passava al voltant: Regidors, escenògrafs, tramoies, tècnics, personal de sala... (i tots voluntaris, això em va flipar).
Vaig conèixer el Pere Ventura que ens va apadrinar una temporada als joves interessats per la tècnica i el Jaume Goméz em va oferir primer ser ajudant del tècnic de so i, al següent musical, em va dir que fes jo de tècnic. Així de fàcil. I, en paral·lel, anava ajudant al Pere a tot el que feia així que em vaig formar de mica en mica i sense adonar-me'n.
Vaig treballar de tècnic pel Cercle, vaig estudiar guió pel Cercle, vaig trobar feina a la ràdio per les habilitats acumulades que tenia gràcies al Cercle i ara me'n vaig a coordinar una productora pel Cercle. I no crec que el meu sigui un cas especialment aïllat. Em venen al cap molts noms de persones que tenen la vida professional que tenen, en part, per la seva vivència a l'entitat.
Natale in casa Cupiello (2022)
I tu em recordaràs (2023)
L'entrevista (2024)
CC Que sapiguem, també has fet d'actor i de director. Les teves tres darreres produccions han estat molt celebrades i de gran qualitat: "L'ENTREVISTA" de Natalia Ginzburg, "I TU EM RECORDARÀS" de François Archambault i "NATALE IN CASA CUPIELLO" d'Eduardo De Filippo aquesta temporada i les dues anteriors.
XS Són com els fills - suposo -, tots els estimes igual: "Nadal a Can Cupiello", "I tu em recordaràs" i "l'Entrevista". I que bé que ho he passat! Tenim equip humà gratuït i un espai que no ens l'acabem. Fantàstic!
L'any 2013 vaig estrenar "TARTAN PRINCE", que va ser el meu primer guió i la meva primera direcció (i és com el primer polvo: és molt maco, el recordaràs tota la vida, però falten hores de pràctica).
CC A més, vas estar molt vinculat amb els Tallers de Teatre com a director i coordinador general. Ens deixem alguna cosa? Has col·laborat en alguna altra secció?
Com a tècnic he format part en algun moment de la majoria de les seccions i m'ho sento molt propi també. I durant una època vaig jugar a billar - de nou, no sabem la sort que tenim de tenir les instal·lacions que tenim -.
I a Tallers sento que vaig fer "les pràctiques" per després ser President. Va ser una època molt i molt bonica on vam poder fer alguns canvis importants per la secció com la jornada de tallers o posar el focus en el procés i no en el resultat, per exemple. En vaig aprendre molt de fer tallers. Pels nois/es, per la Clara Manyós i perquè, de nou, era una activitat on molta gent diversa s'agrupava una estona per jugar (actuar).
Al Cercle, una de les coses que m'agrada, és que pots posar el nas a tot arreu i ajudar en la mesura que puguis i vulguis. A mi això em fa sentir molt connectat a tota l'activitat de la casa.
Una altra de les direccions teatrals del Xavi: "TAPE" de Stephen Belber, dirigina pel Guillem Peire, amb el Dani Invernón i l'Anna Turon
CC Com que estem tirant enrere, ara et preguntem com vas conèixer el Cercle i quan hi vas entrar, atès que tu no pertanys a cap família "de tota la vida".
XS Vaig fer l'obra de quart de l'ESO al Patufet i tant l'Arnau Compte com la Mercè Sesé (company i dire de l’obra respectivament), em van animar a venir a provar. Vaig venir i vaig descobrir un grup de persones genials que, malgrat que ara ja no vinguin gaire, són molt importants a la meva vida. Els divendres es van tornar sagrats: Cercle. El primer divendres, de fet, vaig conèixer l'Anna Turon i fins ara mantenim amistat. El primer divendres vaig conèixer també l'Alba Ferrer i vam ser - per aquest ordre - amics, parella i amics de nou. I fins ara. I d'això en fa 19 o 20 anys. La veritat és que no sé quan em toca la insígnia i cada cop que n'he donat, com a president, he tingut ganes de guardar-ne una a la butxaca per mi, el que passa és que l’Anna les té comptades i és impossible (jeje).
CC Hem començat l’entrevista recordant que ets el president més jove que ha tingut l’entitat i et felicitem, no només per la tasca que has tirat endavant durant aquests 3 anys i mig, sinó per tota la implicació general a la casa. Certament, han estat uns anys molt ben aprofitats!
I ara comences una nova etapa i suposem que estàs molt il·lusionat per viure-la. Ens pots comentar en què consistirà la teva nova feina?
XS Soc coordinador d'una productora escènica i audiovisual molt jove que es diu "La Bromerie". El seu propietari és l'humorista Galder Varas i això garanteix un temps d'èxit assegurat (omple els teatres amb una facilitat "pasmosa"). La meva feina consisteix en: 1) Coordinar l'equip de la productora 2) Gestionar els diferents projectes que arriben a la productora 3) Establir l'estratègia de l'empresa per al futur amb els directius de l'empresa.
Això vol dir la meva vida per als mesos vinents serà treballar, treballar i treballar perquè part de la feina és contractar nou personal, formar-lo i coordinar-lo. Fins que això no estigui fet, tots fem una mica de tot (i això ho fa especialment excitant). És un càrrec molt transversal que combina la feina d'ordinador amb moltes hores de llegir guions, anar a teatres i parlar amb escenògrafs, actors, tècnics... Estic molt content, la veritat. Duri el que duri, serà una experiència bonica.
CC Sona molt engrescador... Creus que tindràs temps o et vindrà de gust - en el teu temps lliure - d’implicar-te en algun grup de teatre o en alguna mena d’associació cultural? O bé preferiràs descobrir noves aficions?
XS El meu espai és El Cercle i no tinc cap intenció de trobar un espai similar a Madrid que, per altra banda, crec que no existeix. Això dels ateneus i la manera concreta que tenim de gestionar l’associacionisme aquí és molt català. Faré altres coses.
CC Estem convençuts/des que te’n sortiràs airós. Segur que mantindràs la relació amb nosaltres, que ens vindràs a veure sempre que puguis i nosaltres, quan anem a Madrid, farem el possible per veure’ns.
Et desitgem que la sort i l’encert t’acompanyin i que facis tan bon servei a la teva nova feina com has fet al Cercle durant aquest temps.
Com t’agradaria acabar aquesta entrevista?
XS Ens veiem pel Cercle "en breus". Segur!
Comentários