TOMÀS ROSADO PEÑA (1961)
Director de cor
“A tot arreu on he anat a cantar, amb la coral que fos, he posat per davant el nom del Cercle. Sempre.”
CC Bon vespre, Tomàs! Ha costat uns mesos trobar l’ocasió de fer-te aquesta entrevista i ara estem contents de parlar amb tu. Veiem que has sobreviscut i fas bona cara. Com has passat aquests mesos, gairebé un any sense la coral?
TR Vaig decidir deixar-ho en el moment que ho havia de deixar perquè no hagués pogut continuar per la meva situació personal. No hauria pogut treballar en les millors condicions. Va ser una decisió encertada. M’agradaria no haver perdut el contacte amb el Cercle d’aquesta manera i seguir fent altres coses, però ara la meva vida està dedicada a temes familiars i no podria ni físicament, ni psíquicament, ni per temps. No ho vaig deixar perquè estigués cremat. Em va costar molt acabar l’any passat, però vaig procurar preparar la meva sortida amb tranquil·litat i pas a pas. S’ha fet de manera compartida. No ha estat una marxa inesperada i se n’ha pogut parlar de manera consensuada.
CC Des de fora, fa la sensació que el traspàs s’ha fet de manera ordenada. El procés que vas seguir d’acabar tot el curs i preparar el primer trimestre del curs següent segur que ho va facilitar.
TR Sí, és clar. En altres ocasions, durant aquests 15 anys, he intentat marxar, però no ho he pogut fer perquè potser no estava tan ben elaborat el procés com per fer-ho. Ara tothom m’ha ajudat a marxar...
El Tomàs llegint l'escrit de comiat en el seu darrer concert.
No trobo a faltar la Coral perquè no tinc temps lliure. Portar una coral exigeix temps d’estudi, temps de gestió, d’assaig... Es necessitava trobar algú que tingués aquest temps.
CC Entenc que t’has sentit acompanyat pel cor més enllà de l’aspecte musical.
TR Sí, el que trobo a faltar més és el tema personal, tenir tants amics. Ho trobo molt a faltar, més que els concerts. És com si perdessis la teva gent. La gent del cor ho ha comprès.
CC I tu et trobes millor de tranquil·litat i benestar personal?
TR Sí, perquè estava nerviós, em sentia amb molta pressió, tenia ganes de marxar per no patir tant d’estrès i això, ara, no ho tinc. No em sentia còmode. Per exemple, els WhatsApp: cada vegada que en rebia un de la coral, em posava neguitós perquè, habitualment, no eren bones notícies: “no puc venir”, “deixo el cor”, “per què m’has posat en aquesta fila”... Tenia una activitat frenètica amb els WhatsApp i ara gairebé no en rebo i visc més tranquil.
CC És que sou molts: 90 cantaires són 90 WhatsApp en potència més els grups i subgrups.
TR Sí, hi havia molta informació. I ara, només centro la mirada en la meva mare i en la feina que he de fer per a ella. Abans, combinava la coral amb l’atenció a la meva mare i amb la logística de les cuidadores que m’ajudaven.
CC Has fet aquesta opció de vida. I com està la mare?
TR Va perdent progressivament. No conversa, no llegeix... La veig cada vegada pitjor. Faré el que podré per seguir-la tirant endavant, però no tinc vida. Estem en llista d’espera per una plaça pública en una residència. De moment, penso que pot viure amb nosaltres.
CC Quan et jubilaràs?
TR Deixaré de treballar a l’octubre.
CC T’hem volgut fer aquesta entrevista perquè tothom et conegui una mica més. Vas estar a l’Agrupament Escolta, oi? En tens bon record?
Aquí el veiem en una cerimònia de promesa de l'Agrupament, agafant la bandera.
Com a curiositat, el primer noi de la dreta és l'Eduard de Vicente, crític teatral, que sovint ve a veure els nostres musicals.
TR Molt. Vaig descobrir un altre tipus de món. Hi vaig ser dels 12 anys fins que vaig fer el servei militar. Des de l’AE vaig conèixer el Cercle. Vaig fer cursets de català i cursets de comptar i repartir sardanes amb el Jaume Sesé i vaig participar en obres de teatre i sarsueles.
CC Quan va començar la teva relació amb la música?
TR Vaig estudiar música amb la professora Marta Machordom i a l’escola Luthier. Des de ben jove, cantava a la coral “Joia” amb el mestre Josep Rius a l’oratori de Sant Felip Neri de Gràcia i a una coraleta amb un grup d’amics a la parròquia de Sant Joan. Em va tocar fer la mili a Ceuta i allà vaig muntar un cor.
CC Que bo! Vas començar a posar a prova la teva vocació de director.
TR En tornar de la mili, vaig muntar un cor amb en Xavier París aquí al Cercle i es deia “Euterpe”. El cor va durar poc temps i va marxar...
La Coral "Euterpe"
CC I vas fundar “PICAROLS” l’any 1984.
TR Sí, va ser un projecte preciós. Vam arribar a tenir 4 grups de cantaires separats per edats amb un total de 110 infants. Formàvem un gran equip de directors i amics. Hi vaig dedicar 25 anys de la meva vida.
Un dels grups de "Els Picarols" en un concert al Cercle
Amb "Els Picarols" al Palau de la Generalitat
No obstant i això, m’adonava que els infants es feien grans i que força noies volien continuar cantant. Va ser aleshores quan vaig fundar el cor de noies “CANTABILE”, l’any 1999. També va ser un projecte molt engrescador. Vam arribar a ser 60 noies.
El cor "Cantabile" en un concert al Cercle. En aquell programa van demanar la col·laboració d'un grup de nois. A la dreta del Tomàs hi ha la Laia Jornet, la seva successora en la direcció del cor.
CC I, a més de la música i el Cercle, a què t’has dedicat professionalment?
TR A 25 anys vaig fer la prova d’accés a la Universitat i vaig estudiar la diplomatura de Graduat Social. M’he dedicat a la comptabilitat i he fet la meva carrera professional administrativa a la Generalitat de Catalunya, al Departament d'Empresa i Treball.
CC Fora del Cercle, has desenvolupat alguna tasca o exercit algun càrrec?
TR Sí, durant 5 anys al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Vaig ser responsable de la gestió econòmica de la XXV Trobada General. Vaig fer el possible per modernitzar i professionalitzar la gestió. Al cap de poc, em van nomenar Coordinador General i hi vaig estar 4 anys. També vaig ser membre fundador de l'Actual Moviment Coral Català.
CC I després va venir “VIVACE”...
TR Sí, tenia la il·lusió de crear un cor de música moderna, música pop. En aquell moment, l’any 2008, no n’hi havia cap en el barri i era un cor pioner. Ara ja n’hi ha més.
El cor "Vivace" actuant a la sala "Luz de gas"
Al cap d’uns anys, alguns cantaires expressaven que estaven cansats de la música moderna i va ser quan se’m va ocórrer crear un cor de música clàssica per donar cabuda a aquestes persones, però jo no me’n podia fer càrrec. VIVACE estava en plena expansió – gairebé 100 cantaires – i tenia molta feina. Vaig buscar un director – el Xavier Pagès – i l’any 2016 vam engegar el cor.
CC Era un bon pla: quedaven cobertes diferents franges d’edats i diferents estils musicals, però va desaparèixer “PICAROLS”. Imagino que et devia disgustar molt, això. Com ho vas viure?
TR Les directores de Picarols ja m’havien comentat que hi havia problemes per manca de nous directores/ors i que cada vegada hi havia menys infants. El consell anterior va decidir externalitzar la direcció del cor contractant professionals a una empresa de serveis. Ja sé que era un problema de difícil solució, però m’hauria agradat que m’ho haguessin consultat.
La meva intenció, al llarg d’aquests 40 anys, ha sigut crear una “Escola Coral” perquè formés part de les activitats de l’entitat de manera sòlida, estable, amb futur, on la gent pogués decidir participar, ajudar-se. I no ho he aconseguit. Cada coral ha buscat els seus objectius particulars. Jo he estat receptiu amb qui venia darrere meu i he tingut molt clar que les corals del Cercle formaven part d’un itinerari, d’un projecte comú, però els altres directors que han anat venint a la casa això no ho han entès així i s’han dedicat a dirigir la seva coral. Jo sempre dic que les corals del Cercle són “amigues”, però no pas “germanes”. I això, per a mi, ha estat un fracàs. Per exemple, els concerts de Nadal haurien de ser més cooperatius i acaben sent de compromís perquè no som una gran família coral com a mi m’hauria agradat.
Vaig deixar Cantabile en mans de la directora que em va succeir i ella va canviar la manera de treballar: era molt selectiva i poc integradora. Volien ser poques noies per moure’s i organitzar-se millor i això els impedia créixer... Va passar una cosa semblant amb A Tempo: el director també tenia una manera de treballar més selectiva.
“He volgut professionalitzar la figura del director/a i ho he volgut fer perquè sabia que, si no es professionalitzava, les corals no tenien futur.”
CC Entenc que el que vols dir és que tu has pretès ser molt inclusiu i que tothom que volgués, cantés.
TR Exacte. A Vivace, només demanava unes condicions mínimes d’oïda i d’afinació. En 15 anys i amb 300 cantaires que han passat pel cor, només he dit que no a tres o quatre persones i els he recomanat un treball musical bàsic.
Ara bé; una cosa positiva és que, finalment, hem aconseguit que s’entengui que, per portar una coral, s’ha d’estar preparat musicalment i, per tant, els directors actuals de les corals són professionals. Una coral no és només un grup d’amics que canten junts sota la direcció del qui en sap una mica més...
He volgut professionalitzar la figura del director i ho he volgut fer perquè sabia que, si no es professionalitzava, les corals no tenien futur. Si no hi ha directors professionals que cobrin, no hi haurà corals. Tot i haver començat a cobrar al cap de molts anys d’haver començat a dirigir, mai m’he lucrat: m’he pagat classes de cant, cursos de formació, partitures, materials... He intentat aplanar el camí perquè els cors continuessin endavant.
També penso que, des dels diferents Consells Directius, no s’ha valorat prou la feina que fan les corals. El Cercle és teatre. Si no, mira la quantitat d’activitats que es fan de teatre i les poques que es fan de coral.
CC Si t’hi fixes, Teatre es queda les dates que sobren després que les altres seccions triïn les dates que els van millor per a les seves activitats. I, a partir d’aquí, es munta la programació de la temporada.
TR Durant molts anys, només se’ns donaven les dates del concert de Nadal i el de final de curs. Aleshores, jo em vaig inventar el Cap de Setmana Coral per tenir un espai més d’escenari per mostrar la nostra feina. Sempre he tingut la percepció que les corals han estat les germanes pobres de les seccions.
CC Cal tenir en compte que Teatre és la secció que aglutina més nombre de socis/es i que aporta més diners a l’entitat.
TR Però els directors de les corals treballem tot l’any amb les mateixes persones i els directors de teatre treballen uns quants mesos amb un grup de persones. Crec que la feina que fem a les corals és menys visible, més opaca que la de teatre i, per això, es valora poc.
CC No podem comparar la feina artística de les diferents seccions. Puc entendre que a molta gent li cridi més l’atenció la feina que es fa des de teatre que no pas la feina que fan les corals, però totes són importants per a les persones i per a l’entitat.
TR Sí, i per això sempre he procurat tirar endavant un projecte autònom i autogestionat. Quan l’entitat m’ha demanat un projecte, un balanç, una col·laboració, els ho he fet arribar de seguida. Sempre he intentat no donar feina a l’entitat, però a vegades he trobat a faltar uns mínims tècnics i humans per tirar endavant els concerts, com jo penso que s’han de fer.
CC Tenim la gent que tenim i hem de comptar amb la seva disponibilitat. Tots fem el que podem i les altres seccions - especialment la de teatre - també es troben amb dificultats pràctiques de tota mena i han d’espavilar-se a buscar tècnics/ques.
TR I, d’altra banda, hem de tenir en compte que hi ha membres de les corals que els costa molt sentir-se part del Cercle i els costa entendre que hagin de pagar la quota de soci. I ara, encara sort que s’ha tret el “catòlic” del nom, perquè això tirava enrere força gent.
He intentat transmetre als meus cantaires i membres de la junta el sentiment de ser del Cercle i estic convençut que m’han entès. Tenen consciència de ser del Cercle.
CC Hi ha força gent de Vivace i algunes persones de A Tempo i Cantabile que estan sortint en els musicals, a l’Estel i a obres de teatre de text i això ens fa molta il·lusió. Tant de bo se’n vagin animant més! I els directors/es de teatre respecten que, si hi ha gent de Vivace en els muntatges, no s’assagi els dijous.
TR Jo també estic content, però ha costat molt...
CC I tornant a la teva activitat al Cercle fora de Corals, deies que havies participat en algunes sarsueles, oi?
TR SÍ: “Don Gil de Alcalá”, “La corte del faraón”. “Katiuska” fent de cor o dirigint els cors.
El Tomàs al centre, a "La corte del Faraón" Fent de bisbe a la primera edició de "Els Miserables"
Amb les primeres "Cossettes" de "Els Miserables": Gina Trani i Txell Tort,
a qui va dirigir.
CC Un dels primers musicals on vas estar a l’equip de direcció va ser “Somriures i llàgrimes”, oi?
TR Sí, i a més he participat a “Els miserables”, “Martin Guerre”, “El violinista en el tejado”, “T’estimo, ets perfecte...”, “Farenheit”, “Miss Saigon”.
CC T’animaries a tornar a participar en altres musicals?
TR Ja he rebut alguna proposta, però de moment, no em puc comprometre. Ja t’he dit que el que trobo a faltar és l’equip, la gent. La relació és vida, poder parlar de què et passa, d’alegries, de tristeses, compartir, rebre i enriquir-te. Això ho trobo molt a faltar.
Fent de Gabriel, acompanyat de la M. Victòria Rubio Al centre, fent d'Abdaró, acompanyat del Josep Sardà
com a Jehú.
De molt jove, en una de les poques obres de text on va participar: "El tímid de 2 quarts de 10" acompanyat de la Sílvia Morillo i l'Esteve Busquets
CC Déu n’hi dó la vida que has tingut aquí al Cercle... Molt intensa. Ara que estàs de baixa corporativa, se’t pot preguntar el següent: Quina satisfacció amb el Cercle t’emportes, valorant tot el que has viscut i tenint en compte que en una trajectòria tan llarga, és lògic que hi hagi llums i ombres?
TR No puc parlar malament del Cercle... em considero molt afortunat per tot el que he pogut fer en aquesta casa... No ho hauria pogut fer en un altre lloc i les oportunitats que m’han donat – amb tots els pros i contres – han estat molt bones. Imagina’t: vaig entrar amb 12 anys a l’AE i en tinc 63. Gairebé 50 anys de la meva vida fent coses... Estic content d’haver conegut molta gent i d’haver fet feliç a molta gent.
CC Estem d’acord.
TR Quan vinc a Gràcia, em trobo molta gent que es recorda, contenta, de mi. I això m’omple; que la gent es recordi de tu pel que has fet i pel que has representat. I això és el que m’emporto, més que no pas si m’ha fallat algun tècnic. Per tant, he d’estar molt agraït al Cercle.
CC Ho veig molt bé. Trobes a faltar alguna pregunta? Vols fer algun comentari final?
TR A tot arreu on he anat a cantar, amb la coral que fos – Picarols, Cantabile, Vivace – he posat per davant el nom del Cercle. Sempre. “Som els Picarols del Cercle de Gràcia”; “Som el cor Cantabile del Cercle de Gràcia”; “Som el cor Vivace del Cercle de Gràcia: una entitat social i cultural del barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona”. Sempre. No he fet la meva coral aliena a l’entitat. He treballat pel Cercle.
CC Moltes gràcies, Tomàs, per la teva franquesa i el teu testimoni. Desitgem que visquis amb tranquil·litat d’esperit el moment que et toca viure.
TR Gràcies a vosaltres!
コメント