És dilluns, són les 10h del matí i el PEDRO ja fa hores que volta pel Cercle. És el primer que s’adona si tot està en ordre, si els aparells de calefacció/refrigeració i tots els llums estan apagats... També s’ocupa de vetllar perquè la neteja es faci correctament i en els espais on cada dia convé de manera més urgent... I obre la porta i atén els paquets, encàrrecs, proveïdors o visites tècniques o lloguers.
I el que li fa més il·lusió: repassar la casa de dalt a baix. Se la mira amb una amorosa lupa i esmena qualsevol taca, defecte, ratllada, brutícia i, per tant, es passa el dia rascant, posant massilla, netejant, pintant... amb el convenciment que les seves tasques sovint no es veuen a simple vista, però que garanteixen que la casa estigui “en perfecte estat de revista” i que nosaltres ens hi sentim còmodes.
El PEDRO em rep al bar i sento que té ganes de fer l’entrevista: “és la primera vegada a la vida que m’entrevista algú”, afirma.
CC La primera pregunta és obligada: com vas conèixer el Cercle?
PS Gràcies a la Sílvia. Nosaltres ens vam conèixer a 1r de BUP a l’Institut Montserrat. Ens vam fer amics i som parella des de fa quaranta anys. Tota la vida junts. Ella em va portar al Cercle.
CC I tu sempre has estat de Gràcia?
PS Gairebé. Vaig néixer a Santoña, un poble de Cantàbria. El meu pare era d’allà i la meva mare del barri de Sants. Quan tenia un any vaig venir a viure a Gràcia. Anava a l’escola Isaac Abéniz – que ja no existeix – situada al carrer Topazi.
També vaig anar un temps a l’escola de Música de Gràcia a estudiar solfeig i piano, però no era lo meu i ho vaig deixar. Més tard, hi vaig treballar fent el manteniment.
CC Sempre t’has dedicat al manteniment?
PS Sí. No vaig acabar el BUP perquè ja treballava amb el meu pare i em va ensenyar l’ofici. Sempre he treballat d’això. Vaig estar al Club de Tennis Barcino i, al cap d’un temps, em vaig fer autònom i treballava a diferents llocs. També havia fet feines pel Cercle i, en començar les grans obres de reforma del Cercle i en morir el Pere Ventura, es necessitava personal. El Leo era el president i em va animar a presentar la sol·licitud per la feina i me la van donar.
CC Com recordes aquella època?
PS Amb molta feina, però agradable de fer. Amb el Leo m’hi vaig entendre molt bé. Va ser un plaer treballar amb ell. Jo tenia un control diari del procés de les obres perquè tot anés bé. Van sortir complicacions i temes per solucionar, però tot va acabar bé. I ja em vaig quedar.
CC I no et resulta complicada la conjunció de ser soci i, alhora, treballador de la casa?
PS No, ho porto molt bé. Ningú m’ha dit mai res. Tothom em tracta amb respecte. Tinc bons amics i la meva família disfruta molt, aquí al Cercle.
CC Amb qui més has treballat?
PS Després del Leo va venir el Xavi Segú i també vaig estar-hi molt a gust. I, sobretot, vaig entendre’m molt bé amb el Guillem Peire. Em tractava de manera molt educada i li estic molt agraït.
CC Veig que t’agrada la teva feina...
PS Molt. El que passa és que els anys no perdonen i aquestes feines físiques acaben passant factura i a mi em fa mal l‘esquena, estic operat de dues hèrnies... i segons què ja em costa molt de fer.
CC Tens aficions?
PS L’única que tinc és el billar. M’ho passo molt bé jugant i fent campionats. Penso que el Joan Amat està fent molt bona feina i ha dinamitzat molt la secció. Però, a part d’això, no tinc altres “hobbies”. Soc molt familiar i el meu “hobby” principal és acompanyar el meu fill al futbol, però els meus fills s’estan fent molt grans i cada vegada em necessitaran menys. M’hauré de buscar altres “hobbies”.
CC Quina és la teva relació amb el teatre?
PS No m’agrada gaire, la veritat. No és cap secret. Tothom ho sap. Jo soc molt més de cinema. Com a espectador, m’agrada anar al teatre a riure, a passar-m’ho bé i desconnectar. No m’agrada escoltar històries tristes. Els musicals sí que m’agraden.
CC Estàs content al Cercle, Pedro?
PS Molt, m’agrada molt i estic molt content. Crec que l’entitat, en general, funciona molt bé. Sempre es pot millorar, és clar...
CC Doncs, digues: tu que ets a dintre, però també et mires l’entitat des de fora, com un treballador, en què creus que podríem millorar?
PS (Noto que li costa una mica dir-m'ho, però ho fa): crec que caldria vigilar més el comportament de la gent en els espais comuns. També em preocupa la relació i convivència entre socis i no socis, sobretot els dies que hi ha futbol. Crec que els socis/es haurien de tenir prioritat d’ocupar l’espai.
També trobo que falten activitats per als adolescents que no siguin únicament fer teatre. Es podria organitzar un grup per jugar a la Play Station, o per jugar al billar o a Tennis Taula. Cal que els joves continuïn tenint el Cercle com a punt de referència i això s’està perdent. I també s’hauria de donar més importància al grup de l’Huracà, més responsabilitats i connectar-lo amb Tallers. En fi, que hem de procurar que els jovent no se’n vagi com se n’està anant.
CC Tens molta raó. T’assegurem que, en la mesura del possible, tindrem en compte teus suggeriments. Moltes gracies!
És evident que les preocupacions del PEDRO van molt més enllà del simple fet de treballar AL Cercle. Es preocupa i s’ocupa DEL Cercle. I ho fa des del cor, amb el convenciment que tenim un tresor entre mans, un reducte de pau, un lloc segur on trobar-nos, ser nosaltres mateixos/es i mirar-nos als ulls amb cordialitat, afecte i amistat. Amb treballadors com ell, arribarem a bon port. Esperem que continuï amb nosaltres fins que es jubili.
GRÀCIES PER LA TEVA FEINA, PEDRO!
Comentários