123è ANIVERSARI

El Consell Directiu actual: RAFEL GRÀCIA (vicepresident), MERCÈ SESÉ (comunicació), DAVID SÁNCHEZ (edifici), RUTH BLANES (tresoreria), GEMMA CLEMENTE (coordinació amb bar), MARTA TORRECILLAS (ocupació de sales), ORIOL BOU (president).

Falten a la foto: ANNA TURON (secretaria), CARME ADELL (assessorament jurídic).

(L'autoria de les fotos del reportatge és del Xavi Gómez)

A les dotze del migdia d'aquest diumenge passat, dia 8 de març, van començar a arribar els socis i sòcies per celebrar l'aniversari de l'Entitat.

Vam començar amb un vermut de germanor a la sala de descans que va servir per al retrobament de persones que feia anys que no es veien i escalfar l'ambient per l'acte institucional posterior.

A la platea, ben acomodats i amb la calefacció encesa, vam escoltar una salutació de benvinguda i les paraules del president.

"Benvolguts socis i sòcies, amics i amigues del Cercle de Gràcia, responsables d’altres entitats de Gràcia, veïns i veïnes de la vila.

Avui ens tornem a reunir en aquesta casa per celebrar un any més de vida del Cercle. Una entitat amb més d’un segle d’història, però sobretot amb una cosa encara més valuosa: un conglomerat de persones que, generació rere generació, han cregut que val la pena compartir temps, idees i esforços per fer créixer un projecte col·lectiu.

Cada aniversari és un bon moment per mirar enrere. Però no per quedar-nos en la nostàlgia, sinó per entendre d’on venim i per recordar que el que avui tenim no ha aparegut per casualitat.

El Cercle va néixer l’any 1903, en una època molt diferent de la nostra. La societat era una altra, les entitats funcionaven d’una manera molt més dirigida i el paper de les dones, com en tots els àmbits, quedava sempre en un segon pla.

Avui, afortunadament, la societat ha canviat. I nosaltres també.

I és especialment significatiu recordar-ho aquests dies, avui que és el Dia Internacional de la Dona. Una jornada que no és només una commemoració, sinó també un recordatori que les societats avancen quan són capaces d’incorporar totes les mirades, totes les capacitats i totes les veus.

El Cercle també ha fet aquest camí. I el continua fent.

Perquè si alguna cosa ens ensenya una entitat amb cent vint-i-tres anys d’història és que les institucions que perduren són aquelles que saben evolucionar sense perdre l’essència.

I l’essència del Cercle és molt clara: ser un espai de trobada, de cultura, de convivència i de participació gratuïta al cor de la vila de Gràcia.

Aquesta vitalitat es veu cada dia a les nostres seccions.

En el nostre teatre, que continua sent un referent cultural.

En les nostres corals —Cantabile, A Tempo i Vivace— que omplen la casa de música des de mirades molt diferents.

En l’Esbart Vila de Gràcia, tan actiu, i que manté viva la dansa i les tradicions, però també de modernitat.

I és especialment important veure com els joves també hi tenen un espai específic, amb els tallers de teatre, la secció infantil i jove de l’Esbart, l’Huracà Juvenil o l’Agrupament Escolta.

En les seccions esportives, com el Tennis Taula, o més social, el Billar.I també en aquelles activitats potser més discretes però igualment valuoses: les Puntaires, la Tertúlia Literària, o tantes iniciatives que neixen simplement de les ganes de compartir.

Tot això és el que fa que el Cercle no sigui només un edifici. El Cercle és una casa viva.

Però si volem que continuï sent-ho molts anys més, hem de mirar endavant.

El repte de les entitats avui és créixer, obrir-se, incorporar noves persones. Persones que potser encara no ens coneixen, o que quan entren per primera vegada aquí dins es queden sorpreses del que hi troben.

Segur que molts de vosaltres ho heu sentit alguna vegada:“Com pot ser que no sabés que aquí hi passaven tantes coses?”

Doncs aquest és el nostre repte: explicar millor què som, obrir més les portes i convidar més gent a participar.

No només a venir a veure activitats, sinó a implicar-se, a proposar idees, a fer-les realitat.

Perquè el Cercle no és una programació. El Cercle és una manera de fer: la del voluntariat, la de la col·laboració, la de la gent que dedica temps i energia a construir comunitat.

I avui també tenim la sort de comptar amb uns convidats molt especials que ens en poden explicar moltes.

Hem volgut convidar expressament alguns dels nostres socis i sòcies més sèniors, amb més experiència a la vida. Persones que han viscut moltes etapes del Cercle, que n’han vist les transformacions i que, en molts casos, hi han dedicat una part important de la seva vida.

La seva presència avui és molt més que simbòlica.

És un recordatori que les entitats com la nostra es construeixen amb el pas del temps, amb constància i amb compromís.

Nosaltres avui continuem el camí que altres van començar fa dècades. I gràcies a persones com ells, avui podem seguir mirant el futur amb confiança.

Per això vull acabar amb un agraïment sincer.

Als tots els socis i sòcies. Als qui dediqueu el vostre temps a totes les activitats.

A les juntes que ho organitzen i al Consell directiu del Cercle. Als treballadors de la casa i a totes les persones que, d’una manera o altra, feu possible que aquest projecte continuï viu.

I als medallistes que avui reconeixem: gràcies per la vostra constància. 25 i 50 anys de soci en una època de tanta immediatesa on canviem de companyia elèctrica o de telèfon com qui canvia de jaqueta, és, senzillament, admirable.

Us animo a continuar participant, a continuar aportant idees i a continuar fent créixer aquesta casa.

Perquè el futur del Cercle, com sempre ha passat al llarg de la seva història, dependrà de la gent que vulgui estimar-lo i fer-lo seu.

Visca el Cercle de Gràcia! Visca Gràcia!"

A continuació van rebre la insígnia de plata les persones següents:

El DAVID SEGÚ va recordar els seus inicis a la casa, va agrair l'acolliment rebut, especialment per part de la Montse Gràcia i va donar les gràcies a l'Albert Vidal per haver-li donat la possibilitat d'interpretar molts personatges complexos dalt de l'escenari.

Va repetir que, per a ell, el Cercle és una segona família.

La TXELL BOU va recordar amb afecte els seus primers records d'infantesa a la casa, els primers espectacles en què va participar i va agrair les immenses possibilitats que ha tingut d'haver donat vida a tants personatges dalt de l'escenari.

La NÚRIA PEDRAZA i el ROGER VILARRÚBIA van pujar plegats a recollir la seva insígnia com a mostra de l'amistat que els uneix i al fet d'haver entrat junts a la casa.

En la seva dissertació, la Núria va remarcar la idea que el Cercle està format per "bona gent", sempre s'hi ha sentit molt acollida i que li fa especial il·lusió implicar-hi la seva família. Es va mostrar especialment commoguda quan la seva mare va entrar a la sala.

El Roger va explicar que ell i la Núria buscaven un grup de teatre perquè havia plegat el que anaven fins aleshores i que, fent recerca pel barri, van quedar bocabadats amb l'espectacle "Molt soroll per no res" dirigit per la Montse Gràcia i van decidir apuntar-se al Cercle.

També va agrair a l'Albert Vidal les oportunitats teatrals que li va brindar i va fer un simpàtic recompte del nombre de representacions que havia fet al nostre escenari i va citar el nom d'unes quantes obres de teatre més representatives.

Va acabar dient que el més important del Cercle és que et sents acompanyat, tant en els bons moments com en els moments que no ho són.

La CARLA VILARRÚBIA i la MARTINA PERPIÑÀ van interpretar un arranjament per a flauta i piano de la cançó "City of stars" de Ryan Gosling del musical "La, la, land".

La Núria, els va agrair molt l'obsequi musical que, amb tanta dedicació els havien regalat i els va donar un ram de flors a cadascuna i va aprofitar per tenir un record emocionat per la SÍLVIA, la mare de la Carla.

A continuació, van rebre la insígnia d'or les persones següents:

L'ALBERT COLET es va mostrar molt satisfet i emocionat durant la seva intervenció.

Va recordar i agrair les diferents etapes de la seva vida al Cercle i va compartir que actualment forma part d'un dels equips de Tennis Taula.

També va expressar que se sentia commogut per haver rebut aquesta insígnia d'or i que havia convidat tota la seva família - filles i nets - per acompanyar-lo en aquest dia tan important.

En DAVID MATA també va expressar que se sentia feliç i content d'haver format part del Cercle i d'haver-hi portat la família.

En MIQUEL ESTADELLA és un soci més car de veure, però manté la fidelitat a la casa i ens continua donant suport.

Ell ens va donar les gràcies i nosaltres també.

I l'última insígnia d'or va ser per a la ROSA BENAGES. Vam recordar que pertany a la generació de les “sòcies protectores”, aquelles dones que pagaven la quota, però no tenien reconeguts els drets de veu i vot. Sortosament, amb els anys, aquesta figura anacrònica la vam fer desaparèixer i els presidents Joan Roca i Albert Vidal van procurar que aquestes dones recuperessin l’antiguitat com a sòcies.

La ROSA ens ha acompanyat sempre amb la seva simpatia i generositat.

La BRUNA CASALS amb el saxo Alt acompanyada de la MERCÈ SESÉ amb el saxo Tenor van interpretar un arranjament de la cançó "Love me tender" d'Elvis Presley.

A continuació, vam saludar i aplaudir els socis i les sòcies més grans de la casa que ens van acompanyar:

El Consell Directu va agrair la presència dels socis/es sèniors de la casa i es va alegrar que encara continuïn vinculats amb nosaltres. D’entre ells, n’hi ha un grup que no es poden desplaçar perquè fa anys que no surten de casa seva o que avui els ha estat impossible venir. Els hem telefonat i els ha fet il·lusió que els recordéssim en un dia com avui.

També tenim un record afectuós pels qui ja no hi són i per haver-nos acompanyant fins al final del seu camí.

Vam llegir-ne els noms i cognoms i, en acabar la llista, els vam dedicar un fort aplaudiment.

(Els qui estan en negreta van poder venir presencialment)

JOSEP M. ALSINA BELLAVISTA

MONTSE GRÀCIA CARRERA

JORDI BOLEDA AMADO

JOSEP MARIA RIUS CAULÚS

JOAN MIQUEL PUJOL MAIMÓ

CLAUDI ALSINA MIQUEL

QUIM SOTA PAGAN

LLUÍS FLAMERICH PADRÓS

MONTSERRAT MUNDET SURROCA

JOSEFINA RABASSA DAVAN

FRANCESC o PACO VALLS PELLA

JOSEP M. ESPINÓS BRAGULAT

FRANCESC ALBORCH BARRANCA

ROSA MARIA HERRERA MIR

RICARD MIQUEL VIDAL

ROSA MARIA MANICH VALLS

ANTONIETA BADIA CIURANA

EDITH GRÀCIA AGUILÀ

REMEI FERNÁNDEZ GUTIÉRREZ

JOAN PUIGGALÍ OLIVER

MARIA TERESA FAURA HOMS

JOAN FRANQUET ESCRIBÀ

MARIA SOTO AGUSTÍN

JORDI ESPINÓS BRAGULAT

ASSUMPTA FUSTER PERELLÓ

JOSEP BALDOMÀ ROVIRA

JOSEP MARIA CARALT PÉREZ

ROSA BENAGES COMPANY

MARIA TERESA SADURNÍ REIXACH

MARGARITA COMAS FINESTRAS

MERCÈ SABARTÉS CRUZATE

Després de l'aplaudiment, se'ls va convidar a aixecar-se i, qui ho desitjava, ens dedicava algunes paraules. En JOSEP MARIA ESPINÓS va parlar de l'activitat a la qual havia dedicat més temps a la casa: l'Esbart Sant Fe. Actualment, es reuneixen com a grup d'amistat.

En JORDI BOLEDA va insistir molt en el fet que si el Cercle segueix dempeus és gràcies a l'esforç de les persones que, infatigablement, continuen treballant-hi i creient que val la pena.

Tothom es va mostrar molt agraït per aquesta convidada especial a la festa d'aniversari i afirmaven sentir-se feliços que el Cercle formés part de la seva vida.

Reconeixement a l'Olga

El Consell Directiu va agrair públicament la dedicació de l'OLGA CALVO durant aquests gairebé 9 anys portant l'administració del Cercle. Se li va regalar un conjunt de collaret i arracades i se li va llegir l'escrit que formava part del dossier amb escrits de les seccions que se li va lliurar el divendres 27 de febrer, l'últim dia que treballava oficialment al Cercle. Creiem que resumeix què ha significat la seva tasca:

Estimada Olga,

En nom del Consell, volem expressar-te el nostre reconeixement i agraïment per la feina que has desenvolupat al llarg d’aquests anys amb nosaltres. La teva tasca ha estat essencial per al bon funcionament del Cercle, no només pel teu coneixement tècnic i la teva rigorositat professional, sinó també per la responsabilitat, constància i criteri que sempre has aportat.

Has estat una figura clau en una funció sovint discreta però absolutament imprescindible, contribuint amb solvència i fiabilitat a la gestió econòmica de l’entitat i facilitant la presa de decisions amb informació clara, ordenada i precisa.

Valorem especialment la teva capacitat d’organització, la teva disponibilitat i l’actitud constructiva amb què has afrontat cada repte. El teu pas pel Cercle deixa una empremta professional que forma part de la seva història recent.

En iniciar aquesta nova etapa vital, et desitgem el millor en tots els àmbits personals i que puguis gaudir plenament del temps, dels projectes i de les oportunitats que ara s’obren davant teu.

Gràcies per la teva dedicació i compromís.

Amb tot el nostre reconeixement,

El Consell

La CLÀUDIA FEIXAS ens va interpretar un parell de peces amb la guitarra clàssica.

• "Chant d'amour" de Marc Lamberg

  (abans de les insígnies d'or)

• "Tango en Skai" de Roland Dyens

  (en acabar l'acte)

Els assistents sèniors que van assistir i que els va fer il·lusió posar-se a la foto són:

D'esquerra a dreta:

JOSEP MARIA ESPINÓS, JOAN MIQUEL PUJOL, JORDI BOLEDA, REMEDIOS FERNÁNDEZ, LLUÍS FLAMERIC, ANTONIETA BADIA, ROSA MARIA MANICH, CLAUDI ALSINA, JORDI ESPINÓS, PACO VALLS i ROSA BENAGES.

Fins aquí el reportatge del 123è aniversari.

A PREPARAR EL SEGÜENT I TOTS ELS QUE VINDRAN!

(Nota de comunicació: disculpeu si a la llista hi ha alguna persona difunta. Si ens hem equivocat amb algú, ens ho feu saber escrivint a elcercle@elcercle.cat o dient-li al nostre conserge).