Opinió convidada Per Xavi Segú Rodríguez, expresident del Cercle
El Cercle és un centre d'equipaments i complim amb aquest rol tan bé com podem. Les nostres instal·lacions són a disposició dels veïns i socis que poden realitzar activitats culturals, esportives i de lleure. D’acord. Aquesta és una manera de veure El Cercle perfectament vàlida. Però som molt més que això i penso que, en gran part, la feina de Consell Directiu es redueix a dues tasques molt clares.
La primera, efectivament, és fer que funcionem com a centre d’equipaments. Comporta feina, esforç i maldecaps, però és fàcil.
La segona, que jo no considerava especialment important quan vaig assumir el càrrec, però ara considero vital, és explicar i defensar el model dels ateneus com a espais molt més importants que els d’un centre d’equipaments. I aquesta és una tasca molt més difícil que la primera. Cal crear les condicions adequades per a tothom qui entra per la porta i explicar que aquí, durant més de 120 anys, i també ara, hi passen moltes més coses que les pròpies de les activitats. I que aquestes tenen un valor incalculable. És una tasca difícil perquè, els que hi som, ho sabem, però pel qui ve de nou o hi passa de manera puntual, no és obvi.
Som molts els qui ens hem enamorat i desenamorat al Cercle; els qui hi hem trobat un espai on poder fer moltes coses diverses amb gent que, d’altra manera, mai haguéssim arribat a conèixer. I hi hem descobert vocacions, aptituts i aficions. Som molts els qui sentim El Cercle com us espai de trobada; els qui hi hem plorat tant de tristor com d’alegria. I hi hem tingut algunes de les grans converses de la nostra vida. I ens relacionem amb gent de totes les edats, ideologies polítiques i maneres d’entendre la vida que, sense un espai com El Cercle, segur no coneixeriem. I això ens fa especials. I això és difícil d’explicar a qui no ho viu i és difícil de defensar fora de les parets de l’entitat.
Quan ho parles amb l’administració has de parlar de refugi climàtic quan sabem perfectament que ens reuniríem al voltant de la mateixa taula estiguéssim gelats o morts de calor. Hem de defensar que som un espai que lluita contra les soledats no volgudes per no explicar que aquí, si no apareixes en una setmana, tens un munt de whatsapps preguntant si estàs bé. Hem de justificar amb projectes inacabables que som sostenibles quan les nostres escenografies son reutilitzades fins a l’avorriment i cal viure amb nosaltres una Castanyada o una nit d’Estel per entendre quanta gent movem amb quatre canyes i quantes emocions despertem si se’ns dona l’oportunitat.
I aquesta és la gran feina de Consell Directiu. Explicar qui som i què fem. Jo ho he intentat durant més de tres anys i mig i, ara que marxo, ara que sé que no el tindré, sento que El Cercle és especial molt més que mai. No sabem la sort que tenim.
Ha estat un plaer. Gràcies
Comments