Els tres socis que van creuar l’Atlàntic, van gaudir de l’espectacle i van veure acomplert el repte de l’ANTONIO DÍAZ de ser l'espectacle més vist de Broadway i del món sencer.
Van ser-hi el JAUME GÓMEZ GRÀCIA que hi treballa com a tècnic d’escenari, el XAVI GÓMEZ GRÀCIA que treballa en la producció i el SERGI HOM que estava treballant relativament a prop de Nova York i va aprofitar l’ocasió per arribar-s’hi i viure l’estrena.
Hem demanat al Sergi que ens comenti com ho va viure des del públic:
"Estar a l'estrena del Mago Pop a Broadway va ser com tornar a casa. Jo estava als Hamptons treballant i, accidentalment, vaig haver de tornar abans del previst i vaig contactar amb el Jaume per si podia acollir-me allà a New York uns dies abans de tornar a Barcelona.
Va coincidir amb l'estrena del Mago Pop i em va convidar ser-hi i va ser una experiencia molt maca. Vaig poder veure com era una funció allà a Broadway i l'ambient que es respirava: famosos, catifa vermella, càmeres... L'espectacle va ser una passada, ja l'havia vist un cop a Barcelona però vaig flipar encara més a New York. Vaig disfrutar com un nen petit veient màgia.
Veure algú conegut sobre l'escenari de Broadway va ser molt impactant i mai ho oblidaré. Em vaig emocionar per les circumstàncies que havia viscut prèviament a l'arribada i estaré sempre agraït a l'acollida dels germans Gómez Gràcia. Tinc ganes de tornar a veure el Mago Pop aquí a Barcelona ja que em portarà records emocionants de les Amèriques."
I, naturalment, hem recollit el testimoni d'en Jaume que ens relata la seva vivència:
“Per a mi, com que vinc d’una família d’artistes i tota la vida m’ha interessat el món de l’espectacle i m’he volgut dedicar al teatre, al musical, al cine, a la tele… a tot el que pugui abarcar que estigui relacionat amb el món de la interpretació, poder treballar a Broadway ha estat un somni. Laboralment, poder trepitjar escenaris de Broadway ha estat una passada!
També és veritat que sobta una mica la manera de treballar de la gent d’allà. Se’ns ha fet estrany i difícil perquè ells són molt especials amb els seus tècnics; n’hi ha de molt especialitzats en cadascun dels aspectes: llum, so, atrezzo, vídeos… Fa quatre anys que soc a l’empresa, dels quals dos anys i mig fent aquest espectacle. Soc el responsable de les maquinàries de màgia i del material i, en arribar allà, em vaig trobar que no em deixaven tocar res. M’havia d’estar al camerino i fer la meva aportació a l’espectacle com a actor. Vaig guanyar en calma, però em va crear inseguretat no ser jo mateix qui manipulava els diversos aparells.
No obstant i això, estar envoltat del teatre de “Six” al costat, el de “Hamilton” al carrer paral·lel, el de “Sweeney Todd”... per a mi, que soc un gran amant dels musicals, ha estat brutal.
El nostre espectacle ha funcionat, al públic li ha agradat molt, reien les bromes, es posaven drets al final. La reacció del públic americà ha estat similar al públic de Catalunya i Madrid. En sortir al carrer, tothom l’esperava i es volien fer fotos amb ell.
A més, també soc un enamorat de Nova York i no hi havia pogut anar mai i, per tant, he fet realitat un doble somni de poder-la visitar.
M’emocionava pensar que estava actuant en el mateix teatre que Gene Kelly o Fred Astaire que són dos ballarins que m’encanten. Trepitjar el mateix escenari on ells també havien estat, va ser una bogeria.
L’espectacle és difícil i requereix molta concentració i hi ha nervis i els tècnics d’escena tenim molta responsabilitat. Han estat dinou funcions en deu dies i han sortit pràcticament perfectes totes. Hem treballat amb molta energia i el públic ens ha acollit amb moltes ganes.
Hem anat una mica justos perquè nosaltres havíem d’ensenyar el funcionament de l’espectacle als tècnics d’allà i no teníem el control dels tempos, però ens n’hem sortit i tot ha anat molt bé.”
I, atenció, perquè tornarem al teatre Victòria a repetir l'espectacle. Si us heu quedat amb les ganes de veure'l, ja ho sabeu. També podem tornar a organitzar un altre grup per anar-hi junts."
Comments