ESBART INFANTIL: final de curs

En aquesta simpàtica fotografia del GALOP FINAL de l'actuació, veiem el grup d'infants amb dues de les directores. S'estaven acomiadant del públic.

Va conduir l'acte la LAURA PEDEMONTE.

Ens anava explicant els orígens i el significat de les danses i també comentava anècdotes mentre esperàvem que els infants es canviessin de vestuari.

Cal dir que a cada ball sortien amb un vestuari diferent de dalt a baix.

L'equip format per la MARTA ÁLVAREZ, la SARA ALCRUDO i la SÍLVIA SENDRA s'ocupaven del vestuari. Els van donar un cop de mà la LAIA LLUNAS, l'ESTHER ÁLVAREZ i la TERESA VIDAL.

Els tècnics van ser la LAURA DOMÍNGUEZ i el GONÇAL CARRERO. Ell s'estrenava com a tècnic.

Moltes gràcies; tant el vestuari com la llum i el so són imprescindibles per tirar endavant l'espectacle.

BALL DEL CARNESTOLTES (Prat de Llobregat) "Minis"

Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX i havia quedat en l'oblit durant molts anys.

El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una colla d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.

A la foto gairebé no es veu, però els infants porten castanyoles.

BALL DE NANS NOUS  (Berga) (Mitjanes i Júniors)

Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia, composta per Joaquim Serra i Farriols durant la dècada de 1890. És la més popular i divulgada de les músiques de la Patum.

BALL DE LA BARCA (Vilassar de Mar) (Minis i mitjanes)

El Ball de la Barca de Vilassar de Mar, similar al contrapàs, típic de regions del Maresme, es caracteritza pel moviment oscil·lant dels dansaires, que recorda el balanceig d'una barca. És una expressió viva de la cultura popular catalana que reflecteix la devoció dels habitants per la seva patrona i la importància del mar en la vida del municipi.

(El vestuari d'aquesta dansa s'està acabant d'enllestir)

BALL DE BALLESTES (Juniors i mitjanes)

Del ball de Ballestes només se sap que es ballava fa més de cent anys i que, des del 1952, s’introduí com a final dels Pastorets. Popular a diferents pobles catalans, és una dansa que es balla amb l’ajut d’un element, les ballestes, que els dansaires fan moure al ritme de la música mentre dibuixen diferents coreografies amb els peus.

BALL DE L'INDIOT (Solsona) (Minis)

L'Indiot és una dansa ballada a Solsona. Aquest ball de parelles, de caràcter senyorívol, és usat com a ritus de passatge. Les parelles no es donen mai la mà sinó que van unides amb un mocador o una cinta i han d'anar passant per sota dels ponts formats per la resta de parelles. Ser el capdanser era equivalent a ser el més important i corresponia a qui més pagava.

LA SOLIPANTA de Senterada (Pallars Jussà, Lleida)

La fadrinalla de Senterada, escollia la persona que havia de regir el Carnestoltes i els que havien de fer de cor. Aquesta elecció es feia mitjançant el joc-dansa de la Solipanta, que consistia en dividir les persones en dos grups: Els uns eren qualificats de "Peres" i els altres de "Joans”. Els dos equips hauran de competir l’un contra l’altre, amb la dansa de la Solipanta, i l’equip guanyador escollirà el Rei i els seus patges i encetaran la desfilada de disfresses del poble. 

CASCAVELLADA (Arles de Tech)

La Cascavellada havia estat ballada a Ceret, Prats de Molló, Font-Romeu i Arlés del Tech durant les festes del Carnaval fins l’any 1922. A partir d’aleshores s’havia dansat tant sols alguna que altra vegada i amb la segona Guerra Mundial es va perdre del tot.

Anys després d’acabada aquesta guerra, es va poder restaurar i actualment es balla tan sols a Arlés del Tech. Es dansa pels carrers i hi poden prendre part un nombre indefinit de parelles.

És un típic ball de cercavila on els balladors van avançant i guanyant terreny alhora que es van canviant de parella.

BALL DE NYACRES (Castelló d'Empúries)

El Ball de Nyacres és, segons el folklorista i etnòleg català Joan Amades, una dansa popular amb uns orígens incerts i amb reminiscències d’antigues cerimònies pesqueres pre-cristianes dedicades a les divinitats del mar i de la pesca. Tot i que originàriament i durant l’època medieval i l’època moderna es ballaven a la platja de la vila, modernament es representaven a la plaça dels Homes, amb acompanyament musical de les cobles castellonines.

La versió que veureu, però, és una adaptació de Lluís Trullas per l'Orfeó Gracienc.

BALL DEL PUNXONET (Tortosa)

S'anomena "Ball del punxó o del punxonet" pel gest que fan els balladors en aixecar el dit Índex de cada mà mentre ballen.  El Ball del Punxonet és ballat en dues fileres de balladors que ballen alternativament. Primer ho fa una de les fileres que, com qui diu, ensenya els passos als balladors de l'altra. Continua la segona filera i així ho fan alternativament fins que acaben tots plegats ballant alhora i disposats només en una filera. És una dansa força senzilla d'evolucions que permet que pugui ser ballada fins i tot pels més petits.

CORRANDES DE TALLÓ (Bellver de Cerdanya)

Es tracta del relat característic d’una marededeu trobada, llegendes popularitzades durant els segles XV-XVII que segueixen un patró similar. Les danses estan estretament lligades a ritus antics a la Mare Terra i a la fertilitat, creença refermada per la tradició dels “Ballets de Talló”, on parelles surten del poble ballant tot creuant els camps fins a la font. 

Antigament es duia a terme el dilluns de Pasqua i així es continua fent. Es pot dir que és una de les danses que ha sobreviscut  una guerra civil i no ha perdut la seva essència. 

Els balladors, quan fan la rotllana, agafen la forma del sol, amb la finalitat que el sol els ajudi a prevenir de les males collites i els protegeixi de tot fenòmen natural que els pugui malmetre la collita.

Va acabar l'espectacles amb el GALOP FINAL (corresponent a la primera fotografia del reportatge).

Per acabar del tot, el públic i les dansaires vam ballar plegats l'INDIOT

Les tres directores van rebre aplaudiments entusiastes per la seva feina amb la canalla i els van regalar unes cantimplores de metall per conservar l'aigua fresca. Un regal adequdíssim per suportar la calor que feia durant el mes de juny.

A l'esquerra veiem la MARTA CASALS, al mig l'AINA BUSSÉ i a la dreta la MARTA ACÍN.

Moltíssimes gràcies per la vostra paciència, vocació, dedicació i amor per la dansa i pels infants.

ENHORABONA!