top of page
Buscar

ESPAI PEL RECORD (14)




ANDREU CLEMENTE RUFÀ (1945 - 2008)


L’Andreu va néixer a Barcelona, al Carrer Pere IV del barri del Poblenou, on els seus pares, a part de la vivenda, hi tenien una botiga de queviures on ell va treballar durant alguns anys de la seva joventut.


Era soci del Centre Moral del Poblenou. Va formar part de l’Esbart i del Club d’Hoquei sobre patins, les seves dues grans aficions i passions que el van acompanyar durant la seva vida.


L’any 1965 va voler fer un canvi d’Esbart i va decidir anar a l’Orfeó Gracienc, on va conèixer la Montse Cussó i, tot ballant, es van enamorar.



L’any 1972 es van casar per a convertir-se en companys de vida inseparables. D’aquest matrimoni va néixer la Mònica Clemente, el mateix any del seu casament i la Gemma Clemente, l’any 1979, les quals li van donar quatre néts: el Jordi, la Laura, l’Albert i el Sergi.




Quan, a causa de la seva edat, va deixar de jugar a l’hoquei, va entrar a treballar a la Federació Catalana d’hoquei sobre patins i ho complementava fent d’àrbitre d’aquest esport que s’estimava tant i ho va seguir fent fins al final dels seus dies.


En el curs 1986-1987, va passar a ser soci del Cercle junt amb la Montse i les seves filles ja que el germà de la Montse, el Lluís Cussó, ja feia temps que n'era i dirigia el grup de dansa "Vola Colom" on totes tres en van acabar formant part. Des d’aleshores i fins a dia d’avui, tant la Montse, com la Mònica, la Gemma i els seus fills continuen molt vinculats a la nostra entitat.



L’Andreu també va formar part del Consell Directiu, amb el càrrec de secretari, durant el mandat on el Jordi Doncos era president i juntament també amb el Rafel Gimeno (tots tres tenien una molt bona amistat). Amb en Jordi Doncos qui, malauradament no ho va poder veure, els uniria també els llaços familiars atès que la Mònica es va casar, l’any 1999, amb l’Eduard Doncos, fill d’en Jordi i la Francina Martí.


També li agradava el teatre. Va participar en algunes obres de teatre com "El Retaule del Flautista", "Molt soroll per no res" i "La Ratonera", però la seva passió teatral era "l’Estel de Natzaret" - el podem recordar fent molts anys d’Uries -, obra que ja duia al cor des de ben petit i que també es representava al Centre Moral del Poblenou. Un dels seus somnis era dirigir-la algun dia i estem segures que ho hauria fet molt bé.




URIES









Sota el veiem en l'obra "El retaule del Flautista" amb en Josep Mota.








Sota el veiem en l'obra "Molt soroll per no res" compartint escenari amb el Fernando Sesé, el Joaquim Rubio C., el Joaquim Latorre i el Jaquim Rubio M.























Aquí tenim l'elenc de l'obra "La ratonera".


Drets, d'esquerra a dreta, hi ha l'Andreu, el Patric Hernández, la Rosa Martí, l'Albert Vidal, el Carles Bellosta, la Sílvia Morillo i el Joan Roca.


Asseguts, d'esquerra a dreta, la M. Cinta Compta, el Lluís Monclús, el Jordi Campillo, la Montse Gràcia i el David Doncos.



Fins a l’últim moment va estar arrelat a allò que més li agradava: l’hoquei, l’esbart i el teatre. Va poder gaudir veient la seva família representant "Els Miserables" des del llit de la clínica Puigvert amb un muntatge de càmera que li vam instal·lar i, pocs dies després, ens va deixar per fer un altre viatge, sens dubte, ple de patins, de música dels esbarts i, sobretot, de sardanes, una altra de les seves passions.


Et recordem sempre, Andreu!




GRÀCIES, ANDREU, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!

A REVEURE!

Comentarios


bottom of page