top of page
Buscar

ESPAI PEL RECORD (15-16-17-18)

JAUME VALERO DURAN (1923 - 1997)

CARME HEREDIA VALLS (1925 - 2019)

CARLES VALERO HEREDIA (1951 - 2012)

JOSEP M. VALERO HEREDIA (1955 - 2013)


El gruix social del Cercle s’ha constituït gràcies a la presència de famílies que s’han format, crescut i fidelitzat a l’entorn de les parets de la nostra entitat. En aquesta secció de “L’Espai pel Record” ja n’hem vist diversos exemples.


Avui us presentem quatre membres d’una d’aquestes famílies nombroses; tots els seus/seves integrants han passat per la casa a diferents èpoques de la seva vida, han participat en activitats i s’hi ha compromès.

Dediquem aquest article d’homenatge als que ens han deixat.




Comencem pels pares, en JAUME i la CARME. Solíem anomenar-los “senyor i senyora Valero”.


La relació d’en JAUME amb el Cercle venia dels grups d’Acció Catòlica de la parròquia de Josepets. Aquests grups estaven integrats per joves creients que es reunien per viure la Fe en comunitat i fer apostolat. Va ser un moviment molt important que l’Església Catòlica va promoure per integrar els laics en la tasca apostòlica.



En JAUME, comptable de professió, era un d’aquests laics compromesos. Una de les tasques que feia de manera voluntària era acompanyar i confortar els presos condemnats a mort durant tota la nit anterior a la seva execució. Cal recordar que fins l’any 1978 no es va abolir la pena de mort a Espanya.


Com que, en aquell moment, el Cercle estava vinculat a la parròquia de Josepets, molts joves d’aquests grups eren també socis del Cercle. En JAUME hi va fer cap engrescat pels seus companys.


D’altra banda, la CARME era molt amiga de les germanes Teresa i Mercè Subirats (“Espai pel record” núm. 10) . Treballava amb elles com a cosidora i la van animar a venir al Cercle.

Es van enamorar i casar. El matrimoni va tenir set fills – M. Antònia, Xavier, Carles, Josep M. Montse, Lluís i Pilar -.


Els pares valoraven molt que els seus fills i filles s’impliquessin en activitats d’excursionisme, culturals i artístiques i van obrir-los les portes a diferents opcions. Per tant, els germans/es Valero estaven a tot arreu: a les corals de Lluïsos, a l’esplai de Josepets, a l’Esbart Santa Fe del Cercle, a l’Associació de Veïns de Gràcia...





Ara bé: va ser amb la fundació del nostre Agrupament Escolta, l’any 1970, quan van arrelar a la nostra entitat. Aquell mateix any es va morir Josep Carner i va ser en JOSEP MARIA qui va proposar que el nostre Agrupament portés el nom del poeta.







Mentre, el JAUME s’ocupava de la catequesi, de l’organització de les misses i feia activitats de servei per als socis/es.



Va establir un vincle amb l’Estel i era dels socis que treballava per mantenir-ne la tradició i la continuïtat.



Com a actor, va fer de Sant Josep durant molts anys i, de més gran, d'ISSAC (Avar). Ara bé; el paper amb què més el recordem és el d’URIES. El venia a interpretar fins que la salut li ho va permetre.


En alguna època de crisi de l’Estel - quan no hi havia cap director - ell mateix s’oferia a dirigir-lo amb l’ànim que no es perdés i se’n sortia prou bé.


A més, es va comprometre en la gestió de la casa i va formar part del Consell Directiu en diversos mandats sota la presidència de Rafel Espinós, Jaume Sesé, Josep Lluís Ros i Rafel Gimeno. Participava sempre que podia en les activitats socials de la casa com les excursions, sopars, festes... De manera especial, va estar molt present en el cap de setmana de Convivència circolista a la casa de colònies de Canyamars.


La CARME no s’hi podia involucrar tant, però l’acompanyava i col·laborava en l'organització d'activitats socials, sopars i sortides. Les seves filles comenten que sempre va procurar que la família seguís vinculada al Cercle.


El CARLES estava molt compromès amb el barri i participava en associacions veïnals les quals, més enllà de les entitats històriques com la nostra, reivindicaven millors condicions de vida per als graciencs/ques, especialment les persones amb menys recursos econòmics.


Com que se sentia lligat al Cercle, va formar part del Consell Directiu sota la presidència d’en Josep Lluís Ros i va ocupar la conselleria de Cultura.


Va recuperar l’antic nom de “Can Pioch” i, gràcies als contactes que tenia amb la companyia “Dagoll Dagom”, es va poder fer la pre estrena de l’obra “Antaviana” al nostre teatre.


Amb l’ajuda del dinamitzador cultural Eduard Delgado, procuraven establir llaços entre la realitat del Cercle d’aquella època – situem-nos als anys 70, encara sota la dictadura de Franco i amb una forta tradició catòlica – amb les tendències culturals i de pensament més obertes i innovadores que venien de l’estranger.


Van desenvolupar un programa d’activitats culturals i recreatives dintre del Cercle amb projecció al barri anomenat “Anella” però va durar poc temps ja que un grup de socis no ho veien amb bons ulls. Segurament, encara ens faltaven anys i canvis socials per descobrir la necessitat i el plaer de mirar cap enfora.



El JOSEP MARIA ballava a l’Esbart Santa Fe amb algunes persones que, actualment, es troben els dimecres per sopar plegats al Cercle.


També formava part de l’Agrupament Escolta, com ja hem comentat, i es va vincular estretament amb l’Estel, tant, que hi sortia pràcticament cada any. I tenia un mèrit especial perquè ja no vivia a Gràcia, sinó que baixava i pujava de Figueres per assajar on es va instal·lar des que va tornar de la mili. No obstant, no fallava mai a la seva cita anual amb l’Estel.


De jovenet va fer d'Abdaró, però el paper que més vegades va interpretar era el de MATHATIES i els seus companys més habituals van ser el Josep Mota i el Jordi Libèria, amb qui surt a la foto.


I, tornant al JAUME, el patriarca, acabem aquest article explicant que es va jubilar als 60 anys i es va posar a estudiar la carrera de Teologia al Seminari de Barcelona. En acabar, el van ordenar diaca. Aleshores, es va poder dedicar a temps complet a l’apostolat: visitava malalts i els donava la Comunió, batejava, casava, administrava la unció dels malalts...


Aquest servei diocesà el feia extensiu al Cercle i els socis i sòcies sabíem que sempre podíem comptar amb ell. Un regal.











































GRÀCIES, JAUME, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!


GRÀCIES, CARME, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!


GRÀCIES, CARLES, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!


GRÀCIES, JOSEP MARIA, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!


A REVEURE!



Comments


bottom of page