Buscar

ESPAI PEL RECORD (2)



RAFAEL ESPINÓS BAGUER (1904 - 1981)


Va ser el President de la casa que va estar més anys en el càrrec, tants com 19. Assemblea rere assemblea, els socis el seguien votant perquè els agradava la seva gestió. Ell se sentia tan vinculat a la casa que, durant aquella llarga època, no es podia imaginar la seva vida sense el “Círcol” – com l’anomenàvem aleshores -.


Conegut per tothom com “el senyor Espinós”, era un home alt i corpulent amb una veu greu i potent. Sempre anava vestit amb americana i corbata i la seva presència imposava autoritat i respecte.


El curiós del cas és que ell no era veí de Gràcia. Vivia amb la seva esposa – JOANA BRAGULAT – al carrer Balmes, 26. Eren pares d’una família nombrosa i ell treballava com a gerent de can Batlló, una empresa tèxtil.



Abans d’aterrar al Cercle, era president d’una associació que es deia “Acció Catòlica” i, des del Bisbat de Barcelona, li van demanar que vingués a fer un cop d’ull al Cercle per comprovar que les activitats de la casa fomentaven valors cristians.


L’encàrrec que va rebre es va convertir en passió: es va avenir amb la gent i vincular tant amb la casa que decidí comprometre’s a tirar-la en davant en una època on la supervivència de les entitats únicament depenia de les quotes dels socis i dels ingressos generats per les activitats, principalment, del teatre i del cinema. Per tant, no dubtava en sortir a l’escenari durant la mitja part i demanar ajuda econòmica als socis en moments de dificultat i reclamar la seva assistència en els actes i activitats que s’organitzaven. Recordem que, durant els anys 50 i 60, cada diumenge hi havia espectacle al Cercle: una setmana cinema i l’altra setmana teatre. No hi havia cotxes, ni televisió, ni altres opcions d’entreteniments com tenim avui.


Es feia present en totes les activitats, donava suport als participants, tenia una immensa capacitat de treball, creava noves Seccions per fomentar la participació, era perseverant, lúcid, imaginatiu i amb fermes conviccions, les quals defensava amb tanta vehemència que provocava discussions en el si del Consell Directiu. Una curiosa coincidència és que, durant molts anys, el secretari del Consell era en JOSEP PUIG COSTA, el seu consogre. Diuen que, sovint, no compartien punts de vista i s’enfadaven. Quan sortien de la reunió, tornaven a estar ben avinguts. Al Josep i a tants altres socis que van ocupar càrrecs als diferents Consells Directius, aprofitem també per donar-los les gràcies pel seu temps i pel seu esforç.



En Josep Puig amb la seva esposa Carme Manich


En Rafael Espinós va tenir set fills: Rafael, Montserrat, Jordi, M. Rosa, M. Carmen, Josep M. i Blanca. Alguns d’ells han estat vinculats a l’Entitat durant molts anys i van conèixer les seves parelles al Cercle. En aquest moment, el fill que veiem més sovint és el Josep M. juntament amb els seus companys de l’”Esbart Santa Fe”.


Amant de la dansa tradicional catalana, el teatre, la música, l’esport, va ser un home de Fe i de país: estimava Catalunya i la seva cultura. Un autèntic prohom.


El 20 d'abril de 1975 el Cercle li va dedicar un homenatge a la seva trajectòria.



Una fotografia de l'homenatge al costat d'en Jordi Doncos, d'en Vicenç Lagé i el Josep Sardà.


GRÀCIES, SENYOR ESPINÓS, PER LA SEVA APORTACIÓ AL CERCLE!


A REVEURE!


Entradas Recientes

Ver todo

No us posem fotos de cap assaig per a que tingueu la sorpresa quan vingueu a veure l'obra. A més de la interpretació, el muntatge, l'escenografia, el disseny de llums, les coreografies i la música són