top of page
Buscar

ESPAI PEL RECORD (31)



JORDI ROCA RAMOS                           (1941-2003)

 


Com en tantes societats, un soci en porta un altre  i en  Joan Roca Filella - a qui ja  dedicarem un article més endavant -va ser qui va introduir al seu cosí JORDI ROCA RAMOS al Cercle.


En una revetlla organitzada a casa de la família Roca a Valldoreix, va conèixer l'ANNA MARIA ROSQUELLES que ja era una actriu coneguda a la secció de Teatre i, com que en JORDI s'hi va fixar de seguida, va començar a freqüentar el Cercle, se'n va fer soci i, molt aviat, van posar-se a festejar.


Ella participava gairebé cada quinze dies en les obres de teatre  i a instàncies d’en Josep M. López Segura - un dels directors habituals de teatre - en JORDI va acceptar portar la part  tècnica dels muntatges de so i efectes especials de les obres. A ell, com que estava “obligat” a passar molts diumenges admirant la seva nòvia a l’ escenari, li va semblar bé i ho va fer de meravella. Més tard va compartir aquestes tasques amb en  Lluís Velasco i quan en JORDI va deixar la cabina, en Lluís Velasco va continuar amb en Jordi Tort.


Ell i l’Anna Maria es van casar a Josepets el 24 de setembre de 1968. L’Anna va deixar la secció teatral però tots dos van continuar vinculats al Cercle.


En JORDI va coordinar un servei de cangurs d’infants que es deia "El grup del nen” que oferia l’entitat als socis que el necessitaven.


També va ser responsable d'organitzar durant dos anys consecutius una gimcana per Barcelona amb gran èxit.


Quan la seva dona era de la Junta Directiva del Cercle i es va organitzar la trobada a Sentmenat, ell va col·laborar-hi activament.



La colla d'amics en una celebració. A la dreta, l'Anna Maria i el Jordi i, fent la volta a la taula, hi trobem la Magda Puig i el Josep M. Espinós, la M. Carme Dalmau i el Fede Palet, La M. Dolors Palet i el Joan Roca, la Bea Riera i dues persones que no veiem, el Joaquim Rubio i l'Anna Maria Miralta, el Lluís Velasco i la Ramona, el Lluís Sotillos i la Montserrat Rosquelles.


Durant sis anys van formar part de l’equip de matrimonis que portava mossèn Pere Solano, llavors consiliari del Cercle, apadrinats pel Josep Lluís Ros i la seva dona Montserrat Ametller.


La parella va entrar al "Grup TV" creat per l’Albert Cabecerán i en Jordi Patau del qual formaven part diverses persones que organitzaven els sopars dels carnavals, les revetlles i els Caps d’Any amb la finalitat de recollir diners per comprar un aparell de televisió, tal com hem explicat en altres articles d'aquest apartat.



El fet de parlar del "Grup TV" va portar l’Anna Maria a recordar-se  amb molt de carinyo d’en Jaume Allepuz, de la seva dona Teresa i de les seves filles Teresa i Maria Àngels. Durant  molts anys el senyor Jaume va ser conserge del Cercle.

En parlarem en una nova ressenya perquè la mereix.

  


Aquest grup va crear el "Premis Taronja i Llimona" del Cercle.  En JORDI  va guanyar el premi  Llimona el 1990  amb molta il·lusió i una mica perquè ell mateix es va fer campanya, ja que volia evitar que algun dels  socis  nominats es molestessin si el rebien i, per altra banda, creia que no era cap ofensa, ans al contrari.




Una de les coses més boniques de ser del Cercle són els amics i amigues que hi fem. I conservar-los amb el pas dels anys.

Els tres homes agenollats són el Jordi, el LLuís Velasco i el Fede Palet.

Darrera hi tenim l'Anna Maria, la Bea Riera, el Lluís Sotillos, la Montserrat Rosquellas, la Magda Puig, el Josep M. Espinós, la Ramona i la M. Carme Dalmau.


Una de les seves grans aficions va ser la fotografia; es va iniciar al Cercle amb en Josep Baldomà i, més tard i fins a la seva mort, va pertànyer a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Feia unes fotos excel·lents. També era aficionat a construir maquetes de vaixells i col·leccionava objectes diversos, sobretot adquirits en els viatges que feia sovint. Era un gran cineasta  i molt bon lector.


En JORDI era un enamorat del mar i  aquesta estimació li va durar tota la vida.


Era ben plantat amb uns ulls molt bonics i una veu molt càlida. Tenia un sentit de l’humor molt anglès i veia sempre el costat ridícul de les coses. També tenia un geni molt viu, però era foc d’ encenalls; aviat li passava i no era rancuniós.



Aquí veiem el Jordi i l'Anna Maria asseguts a taula amb el Jaume Sesé, la Mercè Sabartés, el Lluís Sotillos i la Montserrat Rosquellas.


Professionalment, va treballar, com tots els Roca, a l’empresa familiar que fabricava aparells elèctrics com planxes, estufes i estores elèctriques.  Més tard, va treballar a Contruccions  Hidràuliques B. Thomas Sala i, finalment, a Construccions Viladrich .


La vida va portar al Jordi i a l’Anna Maria per altres camins i, poc a poc, es van anar distanciant de la casa.


El matrimoni no va tenir fills, però sí nombrosos nebots que li deien el "tiet Roca".


Va morir  als 61 anys d’un càncer de pulmó.




GRÀCIES, JORDI, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!


A REVEURE!






bottom of page