SERGI CARDONA SOROLLA (1922 - 2008)
Si haguéssim de definir amb un sol adjectiu com era el SENYOR CARDONA, tal com el coneixíem i recordem la majoria de nosaltres, seria “POLIFACÈTIC”. Es fa difícil comprendre com era capaç de fer tantes coses, atendre tants fronts, arribar a tantes persones, conrear tantes aficions i fer tantes activitats.
Treballava amb la fusta i la seva professió tenia tres vessants: fuster, ebenista i escultor. Va perfeccionar el seu ofici a l’escola d’Arts i Oficis, la Llotja. Va fer diverses restauracions de mascarons de proa de vaixells exposats al Museu Marítim de Barcelona.
Una mostra del seu art amb la fusta són aquestes panòplies de fruita.
Desenvolupava altres facetes artístiques a més de construir escultures de fusta: pintava, escrivia novel·les de diversos gèneres com el western, policíaca o rosa. També escrivia contes, obres de teatre i guions.
El campanar de la Plaça de la Vila
Sempre connectat amb la vida associativa del barri, va encomanar aquest esperit participatiu als seus cinc fills - SARA, TONI, MARISOL, SERGI, ELSA - , els va fer socis del Cercle i els va animar que trobessin el seu lloc a l’Entitat dintre les diferents seccions que la componien. D’aquesta manera, la Sara es va decantar més pel teatre, el Toni pel l’Esbart, la Marisol també per l’Esbart així com per l’Agrupament Escolta i el teatre i el Sergi i l’Elsa per l’Esbart. A més, tota la família compartien dues passions: les sarsueles i “L’Estel”. Respecte a “L’Estel”, els fills recorden especialment el dia de Sant Esteve quan, a l’hora de dinar, ell deia: “Va, nois, dinem ràpid que avui tenim Estel”.
El SENYOR CARDONA era un apassionat de tot el que feia; li encantava el teatre i es mostrava sempre disposat a col·laborar i a fer qualsevol paper, per petit que fos.
Una altra gran afició del SENYOR CARDONA eren els escacs. No es perdia cap campionat i sempre estava a punt per participar en les “simultànies” que s’organitzaven.
Una imatge d'unes simultànies d'escacs al Cercle amb el jugador professional Artur Pomar.
La mare d’aquesta prolífica família era M. ÀNGELS RASO LAS - companya de vida i d’amor del SERGI des de l’adolescència - feia un paper aparentment secundari dins del Cercle. Donava suport amb la seva presència i entusiasme a totes les activitats on participaven el marit i els fills i a casa, no cal dir!, era el pal de paller de l’organització domèstica. Com tantes altres dones de la seva època, veié com se li truncaven els estudis a causa de la guerra i es va convertir en autodidacta gràcies a la seva afició a la lectura. Teixidora de professió, va treballar fins que va tenir els seus primers tres fills, cosa gairebé impensable en aquella època.
Els fills recorden que quan el pare preguntava a la mare on era algun d'ells, responia: “Si no estan a casa, estan al Círcol”.
On va dedicar molt temps en l’etapa més activa del SENYOR CARDONA va ser com a cronometrador de l’equip de bàsquet del Cercle. Els fills recorden la il·lusió que va tenir quan va marxar de viatge en avió a ses Illes com a membre del grup de tècnics de l’equip.
Un dels equips de bàsquet del Cercle.
A més de participar en les diferents activitats del Cercle, la família no es perdia cap actuació de Teatre, de Musical o d’Esbart. Recorden de manera especial, “Un barret de palla d’Itàlia” d’Eugène Labiche, “My Fair Lady” basat en l’obra de Bernard Shaw en el fantàstic espectacle dirigit pel Josep M. Espinós i “Festa Major” de La Trinca en la genial adaptació teatral que va presentar el Joaquim Rubio.
Un exemple que van viure amb una il·lusió especial va ser quan la Sara va organitzar un festival benèfic de Cançó Catalana i va convidar membres de “Els setze jutges” com, per exemple, “Els Dos més Un” - els membres dels qual - Manel Joseph, Ia Clua i Jordi Clua - eren socis del Cercle -, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Guillem d’Efak... Tots els artistes van actuar desinteressadament fins i tot el presentador de l’acte
- Santi Sans - que també era soci del Cercle -. Es van recollir 5.000 pessetes que es van donar a la residència “Les Germanetes dels Pobres” del carrer Sant Salvador.
Santi Sans
El SENYOR CARDONA, a més de tota l’activitat i compromís que tenia amb el Cercle també va ser jugador d’escacs del Bar Ideal, jugador de futbol - també era un apassionat de l’esport -, membre de la coral “L’Orquídia”, cantant de Caramelles, participant dels guarnits de la Festa Major de Gràcia, membre de la Vela nocturna (1) de la parròquia de Sant Miquel dels Sants - li varen atorgar la medalla d’or - amic i col·laborador de l’obra de Joaquim Masdexexart (2) i membre de les conferències de Sant Vicens de Paül (3).
Les darreres activitats esmentades estan directament relacionades amb l’Església Catòlica en la vessant vinculada amb el missatge evangèlic de servei. Si a l’inici de l’article hem definit el SENYOR CARDONA amb un adjectiu, ara el podríem tornar a descriure amb tres paraules: “UNA BONA PERSONA”. El seu temps lliure el dedicava als altres; visitava malalts, els feia companyia, els donava el menjar, els afaitava, els acompanyava, conversava... No es considerava un catòlic “de missa diària”; era un creient que practicava l’Evangeli amb la vida i l’Església li servia de vincle per arribar als més necessitats.
A principis de l’any 2008, de manera sobtada, la M. ÀNGELS va agafar un refredat molt fort i va morir només en 24 hores.
El SERGI no va entomar aquest cop tan dur i va morir pocs mesos després. Els fills afirmen que va morir de pena i s’han quedat amb el llegat d’haver tingut uns pares que els han transmès una sòlida formació humana que els ha ajudat a mantenir sempre unida la família.
I els qui el recordem, sabem del seu compromís amb l’entitat i de la seva qualitat humana.
GRÀCIES, SENYOR CARDONA, PER LA SEVA APORTACIÓ AL CERCLE!
A REVEURE!
(1) “Vela nocturna” : és un grup de feligresos que vetllen, per torns, la figura de Crist jacent durant la nit de Divendres Sant.
(2) “Joaquim Masdexexart”: mossèn nascut a Mataró l’any 1892 i fundador i primer rector de la parròquia de Sant Miquel dels Sants al carrer Escorial. Dedicà el seu rectorat a millorar les condicions de vida dels veïns de Gràcia, especialment, dels més desfavorits.
(3) “Conferències de Sant Vicenç de Paül”: associació caritativa catòlica portada per laics fundada a París l’any 1833. Es va implementar a Espanya deu anys més tard.
Comments