JAUME ALLEPUZ MONTFERRER (1916 -- 2006)
Avui dediquem l’article d’aquesta col·lecció de petits homenatges als socis i sòcies que han fet possible la continuïtat del Cercle, a una persona que pràcticament ningú recorda perquè va deixar de venir a l’any 1967. Això no obstant, la informació que ens ha arribat sobre el seu testimoni de relació i compromís amb l’Entitat ens ha motivat prou com per incloure’l en aquesta llista de “personatges il·lustres” de la casa.
Va ser conserge de la casa en l’època de postguerra quan els conserges vivien dintre del Cercle - a l’espai de darrera la barra, on ara hi ha la cuina, magatzem i rebost - i estaven dedicats les vint-i-quatre hores del dia a l’entitat. Feien de porters, de vigilants, s’ocupaven netejar tota la casa cada dia i servien entrepans i vermuts.
L’habitatge de la família ocupava més espais que els que veiem que utilitzen actualment les persones encarregades del bar. Comprenia els lavabos actuals i el vestíbul de la porta de darrere. Hi havia dues habitacions per dormir, un rebost, la cuina, el menjador - darrera de la barra actual - i un petit lavabo amb un WC. Com en tants habitatges senzills d’aquella època, la gent es rentava amb gibrells i a la pica de la cuina i, en el cas del Cercle, tenien una dutxa dalt al terrat que feien servir a l’estiu.
El SENYOR JAUME o “JAUMET” - com li deia tothom aleshores - vivia a Santa Coloma de Gramenet amb la seva esposa TERESA ALLEPUZ. Compartien el mateix cognom perquè eren cosins germans. De nens, vivien molt lluny l’un de l’altre i no es coneixien ni s’havien vist gairebé mai. Van coincidir, de joves, en un casament i es van enamorar. Per poder-se casar per l’Església - l’única manera possible de casar-se en aquell moment - van haver de demanar un permís especial al Papa de Roma. Aquest procediment era habitual en casos de parelles amb relacions de parentesc.
Tenien dues filles -Teresa i M. Àngels - i ell treballava a Can Batlló, una fàbrica de teixits, on feia de mosso i de cobrador.
Un dels gerents de la fàbrica era el senyor Rafael Espinós, a qui hem dedicat un dels primers articles d’aquesta col·lecció. També era el president del Cercle i quan va plegar el conserge que hi havia, va oferir la feina al SENYOR JAUME qui, aleshores, tenia 41 anys. A la família li va interessar, van vendre el terreny i la caseta de Santa Coloma i es van traslladar a casa nostra a viure. Ell, durant el dia, continuava treballant a Can Batlló i la SENYORA TERESA s’ocupava de tirar endavant l’entitat.
Era l’any 1957 i les seves filles tenien 13 i 5 anys. La petita M. Àngels va anar a l’escola San José i Santa Rosa (actual Espai Jove la Fontana) i va fer moltes amigues, algunes de les quals també venien al Cercle i, per tant, es passaven el dia juntes. Ella confessa que recorda aquesta època de la infantesa com la millor de la seva vida. Els socis i sòcies del Cercle eren com una gran família.
Una de les seves amigues era la M. Dolors Moreno. La M. Àngels explica que, de més grandeta, ajudava el seu pare a anar a cobrar els rebuts de les quotes dels socis a casa seva - un costum molt habitual d’abans - i demanava a la M. Dolors que l’acompanyés.
La filla gran, com que ja tenia tretze anys, estudiava de nit i durant el dia treballava amb la seva mare al Cercle: al bar, amb la neteja...
El servei de bar no incloïa cuina calenta, només es feien entrepans.
Això sí: cada diumenge al migdia se servia un vermut i era un gran moment de trobada entre els socis i sòcies.
Al SENYOR JAUME li agradava molt la caça i es llevava d’hora els diumenges per anar a caçar i tornar al Cercle a temps de preparar i servir el vermut. En aquesta foto es pot veure la paret de darrera la barra i l'entrada al menjador dels conserges.
En acabar el vermut, els assistents anaven a dinar a casa seva i a la tarda tornaven per veure teatre o cinema.
La M. Dolors Moreno explica que el seu pare era l’encarregat de traslladar les bobines de les pel·lícules del Cercle a Lluïsos i viceversa. Sempre feien programa doble. En acabar la primera, s’havia de córrer a l’altra entitat, recollir l’altra bobina i portar-la per projectar-la.
Les pel·lícules passaven un filtre de censura de FIDES (Acció Catòlica) i les supervisava personalment el mateix president, el senyor Espinós.
Durant la pausa entre pel·lícula i pel·lícula o en els intermedis de les obres de teatre, també servien berenars.
La M. Àngels recorda amb molta il·lusió quan el president va donar permís al jovent per fer ball a l’espai que ara és la sala 21 més una part de la barra del bar. Abans la barra era més curta.
Aquí veiem una mica més de detall d'una part de la barra tal com era fa uns 65 anys.
Darrera de la barra, d'esquerra a dreta, hi ha la Teresa - la filla gran -, la senyora Teresa i el senyor Jaume i la germana del Senyor Jaume.
Davant hi ha el marit de la germana, el seu fill i la M. Àngels.
Quan hi havia molta feina, la família els venia a ajudar.
Amb els anys, el matrimoni ALLEPUZ va llogar una televisió i, com que el Cercle no en tenia cap, permetia que el jovent entrés a casa seva a veure-la. De manera que, gairebé com un ritual, quan plegaven d’assaig, entraven sense trucar i s’asseien a les cadires del menjador i quedaven bocabadats davant de l’aparell. Quan s’acabaven les cadires, seien a terra i, fins i tot, a sota la taula.
Veien els programes del moment tots amuntegats al menjador. Era una autèntica festa!
El SENYOR JAUME estava encantat de tenir jovent a casa. La SENYORA TERESA sembla que no tant, però no gosava contrariar el seu marit ni es volia posar malament amb ningú i s’aguantava; molt propi d’aquella època. Tenia raó, la dona... Quina invasió!
Veient què passava amb la tele dels conserges, el senyor Espinós va prohibir que el jovent assaltés cada vespre el domicili dels conserges i va proposar als socis que busquessin recursos econòmics extres per comprar-ne una pel bar. Així va néixer el “Grup TV”, del qual hem parlat en diversos articles.
Expliquen una anècdota molt bonica del SENYOR JAUME. Es veu que un grup de socis joves estava celebrant la revetlla de Sant Joan en una casa particular. Un d’ells va beure més del compte i es va desmaiar. Els altres van intentar reanimar-lo, però no se n’acabaven de sortir i no sabien què fer amb ell. Era la matinada i no gosaven avisar els pares de ningú del grup i van acabar trucant a la porta del Cercle perquè estaven convençuts que el SENYOR JAUME els ajudaria. El van fer aixecar del llit i, ràpidament, es va fer càrrec de la situació: va donar cafè amb sal al xicot entrompat i va estar al seu costat fins que es va restablir.
Al cap de deu anys de fer de conserges, el SENYOR JAUME i la SENYORA TERESA van decidir plegar. Les filles s’havien casat amb dos nois del Cercle - concretament, de la secció d’Esbart -: la Teresa amb en Joan Puiggalí i la M. Àngels amb en Joan Sánchez.
El matrimoni havia estalviat per comprar-se un piset al carrer Providència - ja no es van voler moure mai més de Gràcia - i ell va continuar treballant a Can Batlló fins que es va jubilar.
Diuen que la festa de comiat va ser molt emotiva. Els socis i sòcies omplien tot l’espai del bar i li van regalar un ram de flors i un rellotge d’or. Ell plorava agraït i emocionat.
Darrera d’ell, van fer de conserges la família Gras durant poc temps i, a continuació, el Senyor Camilo Martí i la Senyora Emília Farriol, a qui ja vam dedicar un d’aquests articles.
Els ALLEPUZ ALLEPUZ van viure una vellesa feliç i plàcida envoltats de les seves filles, gendres i de sis nets fins que, amb 90 anys, al SENYOR JAUME li van detectar un càncer de pulmó i va morir en quinze dies. La SENYORA TERESA el va sobreviure un parell d’anys.
En resum; era un home que es feia estimar, ajudava tothom que podia, era acollidor, li agradava estar amb gent jove... en definitiva: un home de paraula que va saber fer del lloc de treball un autèntic espai d’amor i generositat.
GRÀCIES, SENYOR JAUME, PER LA SEVA APORTACIÓ AL CERCLE!
A REVEURE!
Comentários