RAFAEL GIMENO SANCHÍS ( 1947 - 1990 )
Era un enamorat del Cercle. Gracienc de naixement, hi vivia ben a prop, al carrer Maurici Serrahima. De ben petit, hi venia amb els seus pares a passar els diumenges a la tarda en aquella època on hi havia activitat cada setmana, tot alternant el cinema i el teatre.
Es va aficionar tant al teatre que va dirigir la seva primera obra quan només tenia 17 anys. Es deia “EL GATO Y EL CANARIO”. I no va parar. I el que el va entusiasmar especialment va ser “L’ESTEL DE NATZARET”. Hi va dedicar pràcticament tota la seva vida, la qual va ser molt més curta del que tots hauríem desitjat.
Va saber engrescar un gran equip de gent per mantenir vives la tradició i la il·lusió per l’”Estel”. Treballador infatigable, estava al capdavant de la direcció i era el motor de moltes iniciatives de canvi i millores constants. El va dirigir durant més de 20 anys.
A més de l’”Estel”, també va tirar endavant altres projectes teatrals i musicals. Va dirigir unes 30 obres de teatre i sarsueles. Podríem destacar-ne algunes com “LA VIUDA ALEGRE” de Franz Lehar , “MOLINOS DE VIENTO” de Pablo Luna , “LA VERBENA DE LA PALOMA” de Manuel Bretón de los Herreros, el musical “TOT” amb en Jordi Doncos, o “LA ZAPATERA PRODIGIOSA” de Federico García-Lorca.
El Cercle també va tenir molta influència en la seva vida personal, ja que hi va conèixer la seva parella – Beatriu Riera – i va tenir dos fills – El Marc i la Bea – molt arrelats també a la casa.
Va compartir amb la família la seva vinculació al Cercle i l'amor per la creativitat i el món de l'espectacle.
Com a director teatral, un dels seus projectes més rellevants i que va marcar un abans i un després en la trajectòria artística del nostre “quadro escènic” – com en dèiem aleshores – va ser la irrupció en l’àmbit dels musicals.
Ell ens va donar l’oportunitat de conèixer i participar en “EL DILUVIO QUE VIENE” de Pietro Garinei, Sandro Giovannini, Iaia Fiastri i música d’Armando Trovaioli. Era un espectacle diferent a tots el que havíem fet fins aleshores.
En Rafael era exigent i primmirat en les posades en escena que presentava. En aquest cas, una de les seves il·lusions era que plogués a l’escenari, que el “diluvi” arribés de veritat ... i ho va aconseguir!
Per primera vegada, fora de la sarsuela i l’opereta, cantàvem, ballàvem, actuàvem i vam descobrir una vocació que ha seguit expandint-se amb el pas dels anys i s’ha convertit en un dels trets característics de la Secció de Teatre: fer musicals.
Al Rafael li encantava tot el que feia referència al teatre i en va tocar diferents aspectes menys un: fer d’actor. Curiosament, no s’hi sentia cridat. Se sentia més còmode dirigint. No obstant, va interpretar el paper de “NEFTALÍ” a l’Estel durant uns quants anys i va fer de “PRESIDENT DEL JURAT” en l’obra “DOTZE HOMES SENSE PIETAT” dirigida per la
M. Dolors Palet. I s’explica també l’anècdota que, de molt jove, quan feia de regidor a l’”ESTEL”, va treure un cap d’ase a escena durant la cançó “Se’ns ha mort l’ase”.
La seva darrera intervenció a l’escenari la va fer en uns “TELONS DE VIDRE” on va interpretar un número còmic. (Festa final de repartiment de premis d'un concurs de teatre que fèiem entre nosaltres fins a l'any 2004).
Una altra de les seves aportacions més importants va ser formar part de l’equip tècnic de cabina juntament amb el Carles Tort, el Jordi Tort i el Lluís Velasco. Quatre socis que s’ocupaven del disseny de llums, de la il·luminació i del so de les obres de teatre i altres esdeveniments que es realitzaven a l’escenari.
També se sentia cridat en la responsabilitat amb la gestió de la casa i va ocupar diversos càrrecs com el de president de la Junta de Teatre, de vocal i vicepresident en diversos mandats i com a president de l’Entitat en un mandat.
Tenia molt carisma, do de gents, creava bon ambient al seu voltant, somreia habitualment i era un bon mediador amb capacitat de resoldre els conflictes de manera positiva. En resum: una gran persona.
GRÀCIES, RAFAEL, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!
A REVEURE!
Comments