ESPAI PEL RECORD (41)

hace 5 horas

3 min de lectura

PERE VENTURA MORELL (1959 - 2014)

Parlar o escriure sobre el PERE VENTURA encara ens produeix dolor i enyorança. Si tenim present que les persones difuntes continuen vives mentre les recordem, no hi ha dubte que el Pere continua ben present entre alguns de nosaltres.

És lògic que les persones que heu arribat al Cercle després de la seva mort, fa dotze anys, potser només el coneixeu per la seva trajectòria com a actor professional.

La relació amb el Cercle es remuntava a la seva primera joventut – primer a través del ball – i després amb el teatre. Aquí va descobrir la seva vocació artística i als 30 anys va debutar com a protagonista en l’obra: “LA CASA DE TE DE LA LUNA DE AGOSTO” de sota la direcció de la M. Dolors Palet qui va descobrir el seu talent amagat.

A partir d’aquí, va seguir actuant al Cercle i va fer el salt al teatre professional, a la televisió i al cinema.

Paral·lelament, treballava al Cercle com a escenògraf, tècnic, responsable de sala i era un luxe tenir-lo a prop. Els directors/es li podien consultar dubtes sobre com posar en escena els seus projectes teatrals, ajudava a realitzar-los i construir-los, tenia una gran capacitat crítica envers les produccions de la casa alhora que era lúcid per aportar millores i solucions.

A l’última etapa vital, no solia actuar aquí al Cercle – i no serà per les vegades que l’hi havíem demanat que ho tornés a fer -. Va dirigir alguns espectacles i en una ocasió va participar com a codirector dels Tallers de Teatre del grup dels més grans.

Encara enyorem la seva companyia, el seu talent, el seu judici, el seu somriure...

Encara ens produeix dolor quan recordem la manera com ens va deixar: era a Madrid treballant en la sèrie “EL ÁGUILA ROJA” i un matí no es va presentar al rodatge. El van estar esperant, el trucaven al mòbil i no responia fins que el van anar a buscar a l’habitació de l’hotel i el van trobar mort. No se sap exactament què li va passar. L’únic que recordem és que feia dies que tossia molt. Era tossut i li costava anar al metge.

La seva germana gran – la JOANA – va viatjar a Madrid i es va ocupar de tots els tràmits. Ella volia traslladar-lo a Barcelona per fer la cerimònia de comiat aquí.

Tots i els anys que han passat, encara s’emociona recordant aquells dies alhora que expressa un profund agraïment pel tracte exquisit rebut per part de la productora de la sèrie - que la van acompanyar en tot moment - dels empleats de l’empresa fúnebre, dels taxistes que la duien amunt i avall, de la premsa... i no cal dir de la rebuda i de l’assistència multitudinària a la seva cerimònia de comiat.

Pocs mesos després, el MARC GIMENO va pensar un homenatge per al PERE. En va escriure el guió, en va fer l’edició i el muntatge amb l’ajuda del XAVI SEGÚ i es va projectar a l’escenari del Cercle en un acte obert a tothom.

La SÍLVIA GÓMEZ es va encarregar de la locució i un grup de socis i sòcies del grup de dansa VOLA COLOM i de la secció de TEATRE, vam actuar en directe ballant o interpretant fragments de danses i obres de teatre que ell havia representat i estimat. Els actors vestits de blanc eren el PERE i els altres, de negre, els encarregats de les rèpliques.

La simpàtica paròdia de l’Estel la van inventar i interpretar la BLANCA GARCIA-LLADÓ i la CLARA MANYÓS, actualment actrius professionals.

Abans d’acabar l’acte, el Consell Directiu d’aquell moment presidit pel LEO QUINTANA amb la MONTSE FARRAN com a secretària van decidir, per unanimitat, atorgar-li la medalla d’or de soci a títol pòstum, la qual va recollir la JOANA.

Hem recuperat l’enregistrament d’aquest acte i ens sembla tan ben elaborat i tan descriptiu de la personalitat i les qualitats del PERE que pensem que no cal allargar-nos en aquesta glossa.

Us el recomanem de cor, tant si el coneixíeu personalment, com si no. És una meravella d’homenatge que paga la pena veure. I si algú de vosaltres vol tenir aquest enregistrament en DVD, demaneu-lo a consergeria. Encara ens en queden uns quants per regalar.