CARLES TORT DOMÈNEC (1959 - 2009)
Gracienc de tota la vida i veí del Cercle, concretament del carrer Santa Àgata, feia vida a l’entitat des de ben petit juntament amb els seus pares i germans. Era el tercer de quatre nois.
El van apuntar a una de les activitats que funcionaven al Cercle en aquella època, l’Esbart Santa Fe, a la secció infantil.
De seguida es va sentir molt atret pel teatre i, esporàdicament, feia d’acomodador. Com ja hem comentat en altres articles, cada diumenge hi havia activitat al nostre escenari: una setmana cinema i una setmana teatre. El Carles hi era sempre i, d’aquesta manera, s’hi va anar aficionant.
L’àmbit que li cridava més l’atenció era el tècnic. Mai no es va plantejar sortir a l’escenari com a actor, al contrari: era una persona molt discreta i no tenia necessitat de figurar.
Li agradava molt organitzar esdeveniments: quan decidia ocupar-se d’una tasca, teníem la seguretat que quedava en molt bones mans i amb el convenciment que arribaria a bon port.
Des de ben ben jove, sentia passió per l’”Estel” i va ser durant els assaigs i representacions nadalenques on es va enamorar de la seva parella, M. Victòria Rubio.
Es van casar i van tenir dues filles – la Meritxell i l’Ariadna – molt vinculades també a la casa.
Formava part de l’equip de la cabina i, juntament amb el seu gran amic Rafel Gimeno, portava les llums. En aquell moment, volia dir que s’encarregaven de fer el disseny de llums de TOTS els esdeveniments que passaven a l’escenari des de representacions teatrals, ballades de l’esbart, cantades de corals, assemblees, actes públics, lloguers, actuacions de la secció de teatre fora del Cercle... I, a més, s’ocupaven del manteniment i reparació dels materials. En fi; era una autèntica segona jornada laboral no retribuïda amb una dedicació gairebé exclusiva.
Expliquen l’anècdota que una nit de dissabte van anar cap a Badalona a fer de tècnics en un assaig general d’una obra de teatre de la secció i es van entretenir molt més del compte. A les tres de la matinada, les seves dones respectives – la M. Victòria, la Bea del Rafel, la Ramona del Lluís Velasco i la M. Dolors del Jordi Tort – es van telefonar per si sabien alguna notícia d’ells. Res. Passaven els minuts i elles continuaven pendents del telèfon. Van arribar a casa seva al cap d’una hora cansats però amb la feina acabada mentre elles s’enfilaven per les parets. Ai, las! Ara no passaria res: un missatge de whatsapp i a dormir!
L'equip de cabina, amb el Marc Gimeno, celebrant el 15è aniversari.
Es comenta, també, que el dia que millor s’ho passaven els membres de la cabina era a la gal·la dels “Telons de Vidre” (ja hem comentat que era la festa final d’un concurs de teatre que fèiem entre nosaltres), perquè preparaven un espectacle de llum i so per començar la celebració.
Com era natural, el Carles també era membre de la Comissió de l’Estel: un grup de persones entusiasmades per mantenir viva la tradició de seguir representant-lo cada Nadal.
La Comissió de l'Estel de celebració: d'esquerra a dreta, Camil Martí, Josep Sardà, Manolita Quintana, Jordi Lagé, Carles i Rafael.
Una altra de les seves iniciatives va ser la de formar part de l’equip que van crear el “Grup TV”. L’objectiu d’aquest grup era comprar una televisió gran per a la casa. Com que costava molts diners, organitzaven sopars per als socis i n'anaven recollint. Quan van haver estalviat prou, la van comprar. Assolit l’objectiu, el “Grup TV” es va consolidar com a motor d’activitats lúdiques i socials com, per exemple, els “Premis Taronja i Llimona” – es premiava, per votació popular, la persona més “simpàtica” i la persona menys “simpàtica” (que no volia dir “antipàtica”, sinó una persona de tracte “seriós” i “eixut”, però molt apreciada pels socis pels seus valors personals).
A més, va organitzar diverses edicions del Carnaval Infantil el diumenge a la tarda.
Com no podia ser d’altra manera, també va ostentar el càrrec de President de la Secció de Teatre i membre del Consell Directiu com a responsable de l’Àrea de Cultura - la qual englobava Teatre, Puntes i Corals – durant tres mandats – el del Jaume Sesé, el del Jordi Doncos i el de la Rosa Martí -.
Es va implicar, de manera especial, amb les Corals i va treballar colze amb colze amb el Tomàs Rosado fent-li de tresorer, una habilitat més que tenia gràcies a la seva professió: a les tardes treballava com a comptable a Finques Gimeno i al matí al departament de Sinistres de la companyia d’assegurances AXA.
Per tant, va viure el naixement i creixement de la coral Infantil “Els Picarols” i del cor de noies “Cantabile”.
A l’any 2009, es va entusiasmar pel nou projecte que engegava el Tomàs: el "Cor Vivace" per a adults i també el va ajudar en les gestions administratives. Dissortadament, no va poder veure la llarga i exitosa trajectòria del cor: els assaigs van començar al setembre de 2009 i el Carles va morir, sobtadament, d’un atac de cor el 31 d’octubre del mateix any.
Ens queda el record de la seva persona i de tanta bona feina feta.
GRACIÈS, CARLES, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!
A REVEURE!
