JAUME SESÉ ROVIRA (1924 - 2008)
Era el tercer d’una família nombrosa de sis germans que vivien al carrer Saragossa 119.
L’inici de la guerra civil el va enxampar amb 12 anys.
En finalitzar, va entrar al Cercle seguint els passos dels seus germans grans – Elvira i Pepe -. De seguida el va fascinar poder pertànyer a una comunitat de persones amb ganes de conviure i tirar endavant després d’aquells anys tan difícils i va descobrir les possibilitats que li oferia l’Entitat.
La seva mare va morir just després de la guerra i va trobar en el “Círcol” una “segona casa” , tal com sempre li agradava definir-lo.
A finals de 1939, els seus germans petits – Rosita, Carmina i Fernando – també van entrar al Cercle.
Foto de família
D'esquerra a dreta, Rosita, Jaume, la mare, el Pepe, l'Elvira, el pare, la Carmina i el Fernando
Formaven part del públic habitual de teatre i cinema que es programaven de manera quinzenal en el nostre teatre.
En aquella època encara arrossegàvem la tradició que impedia que les dones sortissin a l’escenari a fer teatre; recordem que, durant el primer terç del segle XX, a “L’Estel de Natzaret” no hi sortia CAP DONA, ni tan sols per fer de Verge Maria: habitualment, aquest personatge l’interpretava un noi jovenet.
En aquest context, les entitats i grups de teatre, poc a poc, van anar obrint-se a la participació femenina dalt de l’escenari i, concretament, l’Elvira Sesé va ser la primera dona del Cercle en actuar a l’escenari.
Dels sis germans SESÉ, els tres que han compartit tota la seva vida amb el Cercle han estat l’Elvira, el Jaume i el Fernando - a qui ja dedicarem un article més endavant -.
A l’any 1942, només amb 18 anys, el Jaume va escriure una comèdia que es deia “Una hora de clase” i li van estrenar al nostre teatre.
A més de fer amics i gaudir amb el teatre, el Jaume també va trobar parella al Cercle.
Es deia MERCÈ SABARTÉS CRUZATE, filla del F. XAVIER SABARTÉS i l’AMÀLIA CRUZATE. Ell, un actor, dramaturg i director i ella poetessa i escriptora. La família de la seva dona també va compartir tota la seva vida amb el Cercle.
De soltera, la MERCÈ havia fet molt teatre a la casa, però ho va deixar quan es va casar. La majoria de dones d'aquella època assumia que el seu rol era la casa i la criança.
El JAUME i la MERCÈ van tenir tres fills – Jaume, Frederic i Mercè -.
En Jaume amb la seva filla Mercè qui ha heretat d'ell l'amor i la implicació pel Cercle.
Des de ben jove, va participar molt sovint a “L’Estel”. Havia fet de Miquel, de Naïm, de Josep i, en els últims anys, d’Uries.
Aquí el veiem molt ben acompanyat de la Montse Gràcia.
Creient i compromès, el Jaume sempre va procurar que els valors cristians estiguessin ben presents a l’Entitat i es visquessin a través de les activitats que s’hi realitzaven. Així doncs, li agradava organitzar xerrades, conferències i cursets de formació sobre tota mena de temes amb la mirada posada en la promoció cultural, personal i espiritual dels socis i sòcies de la casa.
Fomentava i aplaudia qualsevol iniciativa que servís per cohesionar la massa social, que estigués adreçada a l’educació de la mainada i que engresqués el jovent a sentir-se integrat al Cercle.
Sortida del Cercle a Montserrat
També s’ocupava de la relació entre el Cercle i el Bisbat de Barcelona i de les Misses de l’Entitat: la de l’aniversari, la de Sant Josep – patró del Cercle – i la del Gall.
En la part lúdica, participava en les activitats que organitzaven altres grups de socis com els sopars del “Grup TV”, els Carnavals i se sentia feliç quan, de tant en tant, el cridaven per sortir en una obra de teatre.
Aquí el veiem en l'obra "Dotze homes sense pietat" dirigida per la M. Dolors Palet. A la foto també hi ha el Jordi Campillo, el Joaquim Rubio i el Rafael Gimeno.
Es va inventar un format per a una mena d’espectacle semblant a un “magazine” en el qual hi cabien activitats diverses com entrevistes, cançons, balls, esquetxos... Es deia “CAFÈ DE LES ONZE” i en aquesta hora es feia la mitja part i se servia un cafè o una altra beguda als assistents. Habitualment, ell preparava l’espectacle i el presentava i sempre comptava amb la col·laboració de la Secció de Teatre.
Convençut que valia la pena tenir cura de l’Entitat i conservar-la per al futur, va formar part del Consell Directiu durant més de dotze anys i anava combinant els càrrecs de Tresorer, Vicepresident i President. Habitualment, mostrava un tarannà afable, conciliador, respectuós amb les persones que pensaven diferent d'ell i procurava crear bon ambient al seu voltant.
En fi, una bona persona.
GRÀCIES, JAUME, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!
A REVEURE!
Comments