RAMON PÀMIES PINA (1874 - 1918)
El passat 13 de desembre – dia de Santa Llúcia -, vam rebre al Cercle la visita de tres membres de la família PÀMIES, descendents directes de l’autor del text de L'ESTEL DE NATZARET, RAMON PÀMIES PINA.
Eren en Ramon Pàmies i l’Elisabet Pàmies, nets de l’autor, i la Judith Pellicer, esposa del Ramon.
Les persones que formen part de la Comissió de l’Estel estaven molt emocionades per rebre’ls i els hauria agradat molt que els nets els parlessin de la seva vida amb el dramaturg. Això no va ser possible, atès que en Ramon Pàmies Pina va morir l’any 1918 - només amb 44 anys - i, per tant, no el van conèixer. Tot el que saben d’ell són referències de la seva àvia – Emília Armadas – i dels seus pares respectius – Albert Pàmies i Lleonard Pàmies -.
El Ramon i l’Elisabet ens expliquen que l’avi va néixer l’any 1874 en el si d’una família benestant però que va perdre tota la fortuna a causa del comportament arrauxat del seu pare. La família va patir molt i els avis es van encarregar de l’educació cultural i religiosa del petit Ramon. Va poder estudiar i obtenir una bona feina com a comptable en una empresa tèxtil molt important.
Ell, la seva esposa i els quatre fills vivien en una torre al carrer Argentona.
S’aficionà al teatre des de ben jove i a l’any 1891, només amb disset anys, va escriure el text de “L’Estel de Natzaret”. Era un home profundament creient i un apassionat de la literatura i, en particular, dels temes bíblics. Tal com escriu en Josep M. Contel en un article publicat al bloc “Gràcia, coses i apunts d’història” (26 de desembre de 2010), “probablement l’enfrontament que es desenvolupa entre les forces del bé i del mal reflectit en l’obra, fos un reflex de les experiències viscudes en el si de la seva família quan ell era petit.”
Era soci del “Centre Moral i Instructiu de Gràcia” – entitat veïna nostra i una mica més antiga, fundada el 1869 – i va estrenar “L’Estel” allà a l’any 1898. L’autor de la música era Francesc Realp, un altre soci de l’Entitat.
Entre els anys 1901 i 1902 un grup important de socis del Centre Moral, entre els quals hi havia el Ramon Pàmies, van marxar de l’entitat per discrepàncies amb la junta directiva i van crear el “Cercle Catòlic de Gràcia”.
El Ramon Pàmies es va emportar la seva obra i es va estrenar al Cercle el 25 de desembre de l’any 1903 amb música del mossèn Miquel Ferrer.
Al mateix any, l’autor va impulsar i costejar la primera edició de “L’Estel” i la va distribuir fins a exhaurir-la.
L’any 1989, l’editorial Millà en va fer una reedició.
A més de “L’Estel”, va escriure l’obra “Maleït de Déu” que també està editada, uns altres pastorets anomenats "Déu infant" - que no ens consta que s'arribessin a estrenar mai - i fragments d’obres esparses.
Resulta molt curiós que, sent tan jove i sense experiència com a escriptor, aconseguís que el seu text calés de manera tan profunda en el públic que es convertí en un dels textos de temàtica nadalenca més representat de Catalunya juntament amb “Els Pastorets” de Josep M. Folch i Torres.
Per tant, els nets ens explicaven que els primers sorpresos de l’èxit de l’obra va ser la
mateixa família.
D'esquerra a dreta, la Judith Pellicer i els cosins Elisabet i Ramon Pàmies.
Altres membres de la família Pàmies també han estimat i la llengua i són lectors empedreïts, com l’Elisabet. El seu pare escrivia poemes.
El matrimoni del Ramon i la Judith són pares fundadors de l’escola Sadako, coneguda pel seu compromís amb la pedagogia i la llengua i cultura catalanes.
La Judith és artista ceramista, havia treballat en una editorial i havia tingut una llibreria. Actualment, presenta i participa en exposicions les quals, entre altres temes, estan dedicades a l’art romànic català.
El Ramon escriu uns “Retalls de vida” per a que els seus nets coneguin la seva època, els seus pensaments, impressions i vivències: “No vull que els passi com a mi, que no he conegut el meu avi”, ens ha confessat.
En resum; una visita entranyable, com entranyable ha estat també la rebuda i acollida que els socis i sòcies i diferents actors i actrius de la companyia han demostrat a la família, quan entraven al Cercle per venir a assajar, i els hi presentàvem.
Tots plegats, hem passat una tarda molt agradable.
