top of page
Buscar

L’ESTIUEIG


CARLO GOLDONI (1707-1793) sempre ve de gust. Diuen que els autors que anomenem “clàssics” ho són perquè el que expliquen a través de les seves obres ens ressona ben endintre, a voltes ens remou, ens fa somriure, pensar i emocionar. Tenen la virtut de despertar-nos l’interès per històries escrites des de fa uns tres-cents anys, o més, i descobrir-ne la vigència.


Aquest és el cas de l’obra que us presentem en format de lectura dramatitzada.

Es tracta de la primera part d’una trilogia anomenada “della Villeggiatura” a l’entorn de l’estiueig: “Els desficis per l’estiueig”, “Les aventures de l’estiueig” i “El retorn de l’estiueig”).



Goldoni era un mestre en l’art de l’observació i de la penetració psicològica. Recull tota l'herència de la “Commedia dell’Arte” i elabora una teatralitat radicalment nova basada, no tant en el gest, en la peripècia i en els arquetipus, sinó en la descripció de les obsessions dels personatges. En aquest cas, l’anècdota central de l’obra és l’obsessió malaltissa per figurar, per ostentar i per consumir.


L’ànima dels personatges, tot i semblar caricaturescos, ens apropa a la sensibilitat dels nostres dies. I, com ens recorda el dramaturg i director Sergi Belbel, “amb el valor afegit de la comèdia, d’una teatralitat directa, senzilla, àgil, però també, intel·ligent, profunda, commovedora.


Esperem que us agradi prou com per desitjar escoltar, en una altra ocasió, la segona i la tercera parts.


Mercè Sesé Sabartés













Comments


bottom of page