Aquest mes de JUNY destaquem i agraïm l'aportació artística de
XAVIER VILAJOSANA
Durant dos caps de setmana hem tingut l'oportunitat de gaudir del musical
"GUYS & DOLLS"
31 de maig, 1, 2, 7, 8 i 9 de juny
Conversem amb el director
Fotografies del reportatge: elxavixavi_fotògraf
CC En general, estàs content amb el resultat de les representacions?
XV Veure que la sala plena s'ho passa bé i els de l'escenari també, crec que és el millor que et pot passar quan t'embarques en un projecte tan gran.
CC Ens pots compartir algun moment del procés que hagi estat especialment emotiu?
XV Per mi, és molt emotiu que la gent que pren part a l'espectacle et proposi coses per millorar. Vol dir que aquest projecte ja no és només meu. Vol dir que he tingut l'encert d'engrescar-los i ara se senten el projecte seu, també.
CC Tens algun projecte de direcció teatral pel futur?
XV Crec que tinc massa projectes al cap. Ja tinc moltes obres triades que m'agradaria donar a conèixer: Drama, Comèdia, Vers, Teatre contemporani...
I, evidentment, un musical.
CC Vols afegir algun comentari?
XV Em sento privilegiat per tota la gent que m'ha acompanyat i tot el públic que ha confiat en què valia la pena venir a veure què havíem fet. Però, alhora, sento una gran responsabilitat a l'hora de donar a conèixer textos. Tot i que m'agraden molt alguns textos que han aparegut recentment, crec que els qui comencem a tenir una edat hem de recordar que hi molts clàssics que no es poden oblidar.
Aquest mateix musical que acabem d'interpretar, darrera un text que pot semblar poc interessant, amaga la història d'uns personatges sorgits absolutament tots de la realitat i, per tant, passa a ser una crítica a la societat dels Estats Units de fa 70 anys.
Ningú es qüestionaria si són vigents els problemes o dilemes que plantegen autors com Goldoni, Shakespeare o Txejov, sobre l'honor, l'honra, o els amors no correspostos, sinó què suposen i com els afecten als personatges de l'època i com podríem traslladar la magnitud del què ens exposen als nostres dies.
CC Doncs, enhorabona per la feina feta i per l'èxit i esperem que ens segueixis oferint més espectacles!
LA INSUBSTITUÏBLE TASCA DE LES TÈCNIQUES I ELS TÈCNICS
A vegades, costa trobar el moment per fer fotos als tècnics/ques, sobretot quan estan treballant i el temps se'ns tira al damunt.
Les idees i suggeriments de tothom han estat absolutament imprescindible per la millora de l'espectacle: des del DAVID SÁNCHEZ qui, amb les projeccions, ha donat un toc modern, bonic i dinàmic a l'espectacle, fins a les persones que han muntat l'escenografia - BERNAT FÀBREGUES, QUIM FUSTER, ORIOL BOU - els quals, amb les seves interessants recomanacions, han aportat tocs de qualitat.
I parlant de qualitat, sobretot en un musical, cal valorar especialment el VESTUARI, tant pel que fa a la confecció de vestuari nou com a la supervisió i combinació amb elements de què ja disposem. La mirada, l'observació i la traça de la MONTSE GRÀCIA i la CARME BIGORRA ha estat del tot un encert.
Cal destacar la feina en el disseny de llums del RAFEL GRÀCIA i la LAURA DOMÍNGUEZ i la gran alegria que suposa la incorporació de noves persones com a canoneres.
Podem veure la MAR SIMÓ - que s'ha estrenat com a tècnica de llums - juntament amb les noies que s'han estrenat com a canoneres - DIANA MASAGUÉ, MIREIA SUST I CLÀUDIA FEIXAS -. També tenim la MAYA ÁLVAREZ - que s'ha estrenat com a tècnica de so - i els veterans i imprescindibles XAVI SEGÚ i MARC CADAFALCH al so i l'ÀURIA AMAT als canons.
A l'equip de TRAMOIES, hem comptat, com en d'altres ocasions, amb la col·laboració de l'ADRIÀ SERRA i del LLUC FÀBREGUES. A més, s'han incorporat a l'espectacle el CARLES MASAGUÉ i en MARC MASAGUÉ - pare i fill - amb experiència creant i construint decorats. Quina sort que tenim!
Els fem un parell de preguntes:
CC Sabem que la vostra vinculacio al Cercle ve de fa molt temps. Què us ha motivat a acceptar l'oferiment per fer de tramoies?
CM i MM Sí, des de fa més de vint anys. Recordo un concert de “La Locomotora Negra” que m'hi va portar l’Ester, la meva dona. Feia pocs mesos que era sòcia de l’entitat quan va morir, però des de sempre ha tingut una estima i vinculació a l’Entitat i ens ha “arrossegat” a la resta de la família com a espectadors de teatre i concerts.
I també inscrivint a la nostra filla Diana a Picarols i a Tallers de Teatre.
Ja fa molts anys que els tres (Carles, Marc i Diana) participem en l’equip d’escenografia i tramoies dels Pastorets del Clot. I fa temps que ens qüestionem fer el mateix al Cercle perquè ho tenim molt més a prop de casa, ens permet fer-ho tot l’any i també coneixem a molts socis i sòcies. La proposta de la Mercè i el Xavier ha estat l’espurna que ens ha fet decidir a participar com a tramoies i la Diana al canó de llum. La intenció és seguir col·laborant en més obres del Cercle.
CC Com ho esteu vivint?
CM i MM Amb molta alegria i il·lusió. Ja coneixíem molts integrants de la companyia i ens hem sentit part des del primer dia. L’ambient de treball en equip és molt bo i es nota el compromís i les ganes de fer-ho el millor possible. Així, el resultat final és, com passa gairebé sempre, molt professional, tot i ser amateurs.
Voldríem aprofitar l’ocasió per animar més socis a col·laborar en la part més tècnica de les obres com ara vestuari, perruqueria, maquillatge, cabina tècnica de llums i so, regidoria, coreografia, attrezzo, apuntadors, escenografia i tramoies o direcció.
Una obra es fa en equip (la companyia de teatre) i cal saber apreciar tant la feina que es mostra dalt de l’escenari com la feina creativa i tècnica que hi ha al darrera que contribueix que pugui lluir més el que es veu. Segur que cadascú de nosaltres té alguna “coseta” a aportar.
CC Teniu tota la raó! Estaria molt bé que, a més dels tècnics/ques habituals, tots/es fóssim més polivalents i amb capacitat de fer d'intèrprets en alguns espectacles i de tècnics/ques en d'altres. Així aprendríem noves habilitats.
La REGIDORIA és una altra de les tasques fonamentals en un espectacle. Hem comptat amb la MONTSE ROVIRA, amb l'ORIOL BOU - quan no sortia a escena - i amb una nova incorporació, en JORDI RIGOLA.
Palem amb la MONTSE:
CC Quan els directors/es et demanen per portar la regidoria del seu espectacle, què et fa dir que sí o què et fa dir que no? Ho decideixes pel tipus d'obra o per la teva feina professional d'aquell moment o per si estàs més o menys cansada...?
MR Habitualment, agafo les obres perquè m'interessa el gènere. El musical m'agrada molt. I trio obres que m'omplen, obres on aprenc. Jo això ho faig per aprendre i tenir més cultura. M'agrada aprendre. Si, a vegades dic que no, és per un tema de temps. El canvi d'horari que m'han posat a la feina em limita molt perquè m'he de llevar molt d'hora.
Els primers dies d'incorporar-me a una obra, vaig de bòlit, però m'adono que, cada vegada, tinc més rapidesa a l'hora d'aprendre què he de tenir preparat a cada escena.
La veritat és que m'ho passo molt bé i aprenc molt de tothom, sobretot dels actors perquè el mon del teatre m'agrada molt.
CC Quina altra regidoria has portat aquesta temporada?
MR "La casa de Bernarda Alba" on se'm va oferir un paperet i em va fer il·lusió perquè feia molt temps que no sortia a escena. M'ho vaig passar molt bé.
CC Per tant, també t'agrada fer d'actriu?
MR A mi m'agrada, però m'espanta una mica haver de memoritzar textos llargs. Em ve de gust fer papers curts.
CC Doncs ho tindrem en compte. Gràcies per la feina tan ben feta que fas!
I QUI SÓN ELS JOVES QUE TOCAVEN A LA BANDA?
D'esquerra a dreta, MARIA QUINTANA, estudiant del Conservatori Municipal de Barcelona. A més de tocar la trompeta i, com a primer instrument, toca el violoncel. La vam poder escoltar també en directe a l'obra "GRBAVICA" (Sarajevo 2).
És del Cercle de tota la vida i ha fet Tallers de Teatre des de petita.
NEUS ORTOLÀ, estudiant de l'Institut Oriol Martorell. Toca el trombó i és el seu primer any al Cercle i als Tallers de Teatre.
PERE QUINTANA, estudiant del Conservatori Municipal de Música. Toca el trombó. És del Cercle de tota la vida i ha fet Tallers de Teatre des de petit.
També toca a la Sant Andreu Jazz Band.
El vam veure la temporada passada a l'obra "EL LLAC DAURAT".
A més de la Neus, el Pere i la Mercè, veiem la BRUNA CASALS, estudiant de saxo alt a l'escola Musics' Son de Gràcia. També fa tallers de Teatre des que era petita. A la temporada passada la vam veure a "SARAJEVO".
GUILLEM FONTBERNAT és percussionista i ha participat en les representacions. També és estudiant de l'escola Musics' Son i és el seu primer any al Cercle i als Tallers de Teatre. Aquesta temporada l'hem vist a "L'ESTEL".
Com ho heu viscut?
PERE: "Es de les primeres vegades que toco en una obra de teatre i ha estat bé perquè, mentre no sortíem, podíem anar a veure com actuaven els altres. Les peces no eren gaire difícils. Fèiem com una cercavila i ha sigut bastant divertit."
BRUNA: "És la primera que participo en una obra tan gran, en un musical, i veure com es munta ha sigut molt interessant."
NEUS: "Com han dit, ha sigut molt divertit i, en alguns moments, una mica dur, però ha valgut la pena veure els resultats de tot.
GUILLEM: "La veritat, m'ha agradat molt. M'he apuntat aquest any a Tallers i no m'esperava poder fer això tan aviat. Ha sigut molt divertit. M'agrada molt tocar i estar amb la gent."
MARIA: "M'ha agradat molt formar part d'una obra tan gran per conèixer més gent del Cercle i estar al costat de gent que té tanta experiència en el teatre. Però, alhora, el fet de fer una obra amb tanta gent, també es fan més feixucs els assajos i hi ha més temps d'espera. També ha estat la oportunitat de tocar més la trompeta, ja que no és el meu instrument principal."
QUINA SORT TENIR BONS COMPANYS!
Dediquem aquestes dues fotografies a l'ANNA ROSELL i a l'ENRIC BAUTISTA. Ella va intervenir al ball de "La Havana" al segon cap de setmana i ell va venir un dia a fer una substitució. Moltes gràcies a tots dos!
CAVA I PICA PICA NOCTURN
Dissabte dia 8, els directors van convidar a una copa de cava i la companyia va portar alguna cosa per picar. Va ser una festa amb molt bon ambient.
Aquí teniu unes quantes fotografies amb un resum dels comentaris del públic.
Públic:
"Arribats de la representació de Guys and Dolls, he de dir que ha estat una sorpresa majúscula: música, cants, recitatius, balls i escenificació. Interpretacions realistes, tant a nivell individual com colectiu. I una gran feina d'atrezzo i muntatge.
Gràcies, Xavier, per donar-nos l'oportunitat de gaudir del musical.
Per poc que pogueu, no us la perdeu!!!"
Públic
"M'ha agradat molt que sortís tanta gent i que no es repetissin en els diferents grups. Això fa que t'ho creguis més que si veus la mateixa gent fent diversos papers.
He trobat que és un musical molt elegant. M'han encantat els homes tan ben vestits i tots amb barrets: estaven guapíssims.
Com a crítica, diria que algunes escenes de text s'haurien pogut retallar perquè es feien una mica llargues."
I ELS PROTAGONISTES! HA ESTAT POSSIBLE GRACIES A ELLS I ELLES!
JORDI MEDRANO -- CRIS VIDAL
ROGER VILARRÚBIA -- ANNA TURULL
CC Què ha representat per vosaltres interpretar aquests personatges?
CRIS: " Per mi, interpretar la Sara Brown ha estat enfrontar-me a un musical que pràcticament desconeixia, sobretot musicalment parlant. Havia vist la pel.lícula de petita però no la recordava massa. Interpretar un personatge protagonista no acostuma a ser fàcil pel fet que segurament tindrà moltes escenes i cançons i, de vegades, els papers principals no són els més divertits. (Recordo quan la Mercè em va demanar de fer la Grace a "Annie" que li vaig insistir en fer de Miss Hannighan). La Sara Brown és una dona puritana, recatada, amb una cuirassa...a priori, no és un paper llaminer, atrau més una Adelaide divertida, constipada i despistada.
Però per a mi ha estat el repte intentar fer interessant aquest personatge, que de fet és l'eix del motiu de la història ("dur aquesta noia a l'Havana") i a nivell personal fer un treball més contingut físicament i d'actitud. Normalment faig papers més esbojarrats o més estripats i expressius i aquí no era així. Buscar aquesta rigidesa, aquesta manera de dir les coses clares i seques i, alhora, mostrar en determinats moments certa fragilitat, ha estat un còctel complicat. M'agraden els reptes i tenir el llistó alt. I, com a actriu, de vegades hi arribes i de vegades no perquè cadascú tenim la nostra naturalesa, però ha estat un viatge interessant."
JORDI: "Ha sigut tot un repte per mi…perquè és un personatge ple de contradiccions. Tot li va bé pero no és del tot feliç, viu en un món fosc però ell, en el fons, és molt íntegre. Rebutja el compromís, però s’acaba enamorant de la Sara Brown…
I tot això sota una cuirassa d’home dur, carismatic i impassible…
ROGER: "sempre tinc tendència a buscar-ne el costat còmic, i amb en Nathan Detroit he acabat tenint una relació entranyable, un petit estafador que té com a principal motor de vida l’amor a la seva promesa i la lleialtat als amics. Tots els estafadors fossin així i tots els papers tan agraïts com aquest. L’esforç de tot el muntatge ha valgut molt la pena i el bon ambient amb el nombrós repartiment, el millor record."
ANNA: "L'Adelaida ha estat un regal. De com me la vaig imaginar el primer dia al que ha acabat sent, ha estat un bon viatge. Tenia clar que la seva veu, el seu posat i la seva ingenuïtat marcarien molt el que acabés mostrant. I a partir d'aquí, amb els apunts del Xavi, l'he anat somniant, provant i construint.
Tots els personatges tenen sempre una part d'una mateixa, coses en les quals t'hi pots reconèixer. I les que no ho són, doncs les entomes en sis funcions i alguna cosa n'aprens.
El tema de la perruca i de tot el vestuari amb el Hot Box han estat una bona aventura també!
Ser l'Adelaida ha suposat també una responsabilitat, en molts aspectes, tant personals com grupals. Hi ha molta expectativa. Al Cercle no només hi ha molt talent teatral; sobretot, hi ha grandiíssimes persones molt generoses. I la combinació de les dues coses és la clau de l'èxit de molts muntatges. Quina sort que tinc de ser aquí!!"
CC Us heu encarat a reptes nous? Què ha estat el més complicat i el més emocionant?
CRIS: "Per mi, el més complicat ha estat les cançons, sens dubte! No són cançons fàcils, ni pel to ni per la melodia, no són cançons que enganxin a la primera...moltes tenen discursos mig parlats entremig. Jo no canto líric, no sóc cantant i la meva formació en aquesta disciplina ha estat molt petita i humil. Però haver d'enfrontar-me a notes agudes intentant que sonin bé i s'entengui la lletra ha estat difícil. Val a dir que el tema dels micròfons no ha ajudat, penso que caldria fer un pensament en aquest tema atès que a la casa cada temporada es fan un munt de musicals. I si el so no acompanya, et poden enfosar l'espectacle i generar molta inseguretat a l'hora de cantar.
D'altra banda, coreografiar els dos números del Hot Box també ha estat un bon repte. Jo no soc ballarina ni coreògrafa ni tinc cap formació. M'agrada ballar, m'agrada tot el que impliqui treballar el cos i crear aquests balls ha estat divertit i encoratjador.
El més emocinant? Compartir escenes amb companys i companyes de Vivace, de teatre, conèixer noves persones, la confiança i carinyo incondicional del Xavi i la Mercè, sempre disposats a donar una oportunitat a tothom...formar part de la missió i de l'Havana amb sopranos i contralts de la coral i, sobretot, sobretot les llargues hores dedicades a les girls del Hot Box. Amb elles hem rigut i passat molt bons moments. Ja ens coneixíem totes, però s'ha creat un vincle molt bonic. Han confiat plenament en mi, han posat de la seva part per millorar els números musicals i han estat molt pacients i receptives a l'hora d'escoltar les meves indicacions (he sigut molt punyetera i pesada, ho reconec). Però són tan fantàstiques i encantadores que m'ho han comprat tot amb un somriure.
JORDI: "Musicalment, tambe ha sigut un musical exigent, les cançons son complexes com la del Moment del dia… pero, al final, per mi, ha sigut un dels millors moments de l'obra, també!"
ROGER: "Qualsevol musical és per mi un repte. No tinc formació musical i haver d’aprendre d’oïda les cançons no sempre és fàcil, i les cançons de Guys & Dolls no són precisament senzilles.
ANNA: "Sempre hi ha reptes en una funció. Sempre. Cantar, per exemple, fa molt de respecte. No tinc formació en això. Quan la memòria de text falla en una funció, surt de tu la gestió del temps, l'escena i l'espai.
Quan la memòria de la cançó falla, la música no s'atura!
Val a dir que funció rere funció es guanya en seguretat i cada dia ho gaudeixes més.
Per mi, sempre hi ha un repte interpersonal en els projectes, de conèixer, aprendre i acompanyar. I sobretot, com sempre dic, aquesta és la meva extraescolar, així que el repte és gaudir-la tant com sigui possible. Quants més som, més riem! Aprofito per donar les gràcies de tot cor a tots i totes, Dire i Mercè, les estupendes noies del Hot Box, els protes -amb menció especial al meu marit de ficció- la colla de la missió i la seva banda sonora, Cuba i tots els que heu passat per Nova York. Ha estat fantàstic fer Guys&dolls amb tots! Fins a la propera!"
MOLTES GRÀCIES A TOTS QUATRE!
La companyia en una foto panoràmica de grup
Podeu consultar els reportatges anteriors:
Comments