PROTAGONISTES
- hace 3 días
- 15 Min. de lectura
Actualizado: hace 1 día
Aquest mes d'ABRIL destaquem i agraïm l'aportació artística del
JAUMET GÓMEZ GRÀCIA
Hem tingut l'oportunitat de gaudir de 6 representacions del musical "GERMANES EN ACCIÓ" els dies 17-18-19-24-25 i 26 d'abril.
Acompanyem les entrevistes amb fotografies. La majoria són de Xavi Gómez (XG). També n'hi ha de Aleix Cabrera (AC), Laura Doncos (LD), Bàrbara Acosta (BA), Maria Capellà (MC) i altres membres de la companyia.
Conversem amb el director
CC Bon dia, Jaumet! Entenem que ja has descansat i t'has tret l'estrès de l'estrena de la funció.
Com et sents ara? Ho pots respondre amb 3 adjectius?
JG Descansat, orgullós i feliç.
CC Abans de continuar, et volem agrair l'esforç de dirigir i muntar un musical amb un cor tan nombrós i amb tants personatges. Això dona molta vida i fa comunitat.
T'agrada treballar amb molta gent?
JG Sí. Jo, com a fill de ma mare, m'agrada fer espectacles amb molta gent, tit i saber que comporten més esforç, però com que soc tan fan dels musicals, això comporta fer cantar i ballar molta gent i jo ho gaudeixo molt.. M'agraden els "pollastres" amb molta gent.
CC Quant al muntatge, volem reconèixer públicament a la companyia de La Lírica de Sant Andreu el nostre agraïment més sincer per haver-nos deixat gran part del vestuari de les monges i alguns elements grossos d'escenografia com l'almoinòmetre i la màquina dels discos.
Sabem que alguns ens han pogut venir a veure. Què t'han comentat de la nostra producció?
JG Sí, han vingut una dotzena de persones i els va agradar molt tenint en compte l'espai i la gent que tenim.
CC El resultat obtingut de les 6 funcions és el que t'esperaves?
Què milloraries?
Què t'ha sorprès agradablement?
JG Doncs sí que és el resultat que m'esperava. Des del primer dia vaig dir que és un espectacle que funciona molt - el guió i la música són impressionants -. S'havia de fer molt malament perquè el resultat fos dolent. Crec que hem respost a nivell vocal - amb la gran ajuda del Tomàs pel que fa ala assajos de cant amb les monges- com amb la interpretació i el muntatge. No és una obra fàcil perquè hi ha escenes a molts llocs diferents.
Per millorar, ja sabem com és el Cercle: hi ha molta activitat i molta gent està involucrada en molts espectacles alhora. Ens hem adaptat al temps i a la gent amb qui jo volia treballar. Sempre es pot procurar anar més tranquil.
Com que ja coneixia els solistes i sabia què podien donar de sí, potser el més destacable ha estat el grup de les monges perquè han sonat súper bé i també han ballat molt bé i això que hi havia nivells de ball molt diferents. Han aportat molta alegria a l'espectacle.
CC Tens algun projecte al cap per dirigir encara que sigui a llarg termini?
JG Hem arribat bé, però una mica justos, però estic contents perquè hem pogut fer els assajos generals programats. Sempre tenim la sensació que necessitem una setmana més. Doncs com que jo estava una mica saturat, vaig dir que no dirigiria res més, però ara penso en un parell de projectes que fa molts anys que tinc al cap: d'una banda, "Mamma mia" on també hi ha molta festa i alegria i amb l'Eduard Doncos ens encantaria muntar "Els productors". Fa molt temps que en parlem.
També tinc altres projectes que un grup de gent m'ha demanat que els agradaria fer. En podem parlar, però els dos que em fan il·lusió com a projectes propis són els dos anteriors.
CC Doncs enhorabona i gràcies pel teu temps!
JG Gràcies a tu pel temps que dediques al +Cercle. Penso que està molt ben fet i les entrevistes i la informació que hi surt és molt interessant.
CC M'alegro que t'agradi.
I ara entrevistem les dues CRIS, protagonistes del musical
CC Bon dia Cris i Cris!
Com us sentiu després de les representacions de "Germanes"?
CE Em sento feliç i agraïda d’haver pogut tornar a representar aquest paper i de poder-lo fer amb la familia del Cercle.
CV Doncs la veritat és que molt satisfeta de la feina feta i de la resposta del públic. Ha estat molt gratificant veure que han rigut, gaudit i s’han emocionat en moments concrets. Ha estat un treball difícil però al final, un cop més, ens n’hem sortit! Voldria agrair al Jaume Gómez per comptar amb mi per a aquest personatge i haver fet possible aquesta experiència musical.
CC Heu treballat juntes en diverses ocasions. De fet, la referència a "Somriures i llàgrimes" en la primera escena que es troben els personatges fa molta gràcia perquè, justament, vosaltres dues vau interpretar la Maria Von Trapp. Han passat gairebé 20 anys i és un plaer que continueu actuant al Cercle.
La vostra vida professional té a veure amb la música i la interpretació?
CE Caram, vint anys! La veritat és que aquell "Somriures i llàgrimes" és un dels espectacles que recordo amb més carinyo. Va ser la meva primera immersió total al Cercle i va ser l’inici de moltes amistats que, a dia d’avui, perduren. Entre elles la “CrisVi” que, tot i que no actuàvem juntes perquè compartíem el mateix personatge, vam tenir molt bon rotllo. De fet, he de dir que jo vaig entrar al projecte de "Somriures i llàgrimes" a pocs mesos de l’estrena a diferència de la CrisVi que portava un any treballant amb els nens i les nenes. Sense la seva ajuda no sé si me n'hagués sortit. Hem coincidit juntes professionalment a altres llocs i la veritat és que és una companya excepcional. Me l’estimo molt, espero que treballem plegades, sigui on sigui, durant molts anys. I respecte a la música i la interpretació, la major part de la meva vida m’he dedicat professionalment a cantar i a actuar. A més a més, les produccions amateurs en les quals he participat m’han permès aplicar totes les experiències a la meva professió. Actualment, estic començant una nova etapa professional com a professora de cant. I la veritat és que l’estic gaudint molt! De fet crec que, mentre pugui, sempre intentaré fer de la meva passió, la meva professió, com he fet fins ara.
CC És veritat; poder unir la passió i la professió és un provilegi enorme. M'alegro molt que ho estiguis aconseguint.
CV Doncs sí, és cert i i, justament, diumenge passat ho vam estar comentant la Cris i jo. A "Somriures i llàgrimes" poc vam coincidir perquè fèiem el mateix paper, però rèiem perquè sovint ens ha tocat fer papers de poca amistat (quan vam fer «Chicago» la Cris havia de ser la Velma i jo la Roxie, però va quedar embarassada de l’Ona; a «La família Addams» la iaia i la Mortícia; a «Germanes en acció» la Mare Superiora i la Deloris) però fora d’escena tenim molt bon rotllo i cap rivalitat, al contrari.
La meva vida professional té a veure amb el teatre (em dedico al sector familiar i a la docència de teatre per a infants) i amb la música atès que generalment els espectacles que faig són musicals. També amb la Companyia "Viu el Teatre" on fa 20 anys que treballo, hem coincidit en varis espectacles amb la Cris Esteve. Així que fa anys que batallem juntes.
CC Us heu sentit còmodes en els vostres personatges respectius? Com valoreu l'experiència?
CE Jo he de dir que he patit una miqueta. Aquest personatge el vaig representar anys enrere a La Lírica de Sant Andreu i crec que, aquest cop, l’he sentit massa jove per mi. L’he gaudit perquè l’he pogut interpretar des d’un punt de vista més madur, aquest cop he entès millor la Deloris, però s’ha de dir que l’energia del jovent costa molt de mantenir. No és broma, he estat treballant amb una entrenadora personal per posar-me en forma i poder donar-ho tot.
CC Doncs s'ha notat perquè dalt de l'escenari desprenies una energia descomunal.
CV Fer un antagonista pot ser igual de divertit que fer un protagonista o un paper secundari. No crec que hi hagi papers avorrits o menystinguts, al cap i a la fi és com un els treballa i el suc que li treu. Si hi són, és que són importants. Jo personalment m’ho he passat molt bé treballant la Mare Superiora. Trobar aquest punt més cínic, sarcàstic i una presència més ferma i intolerant i, alhora, la part més humana i sensible amb les seves converses amb Déu, ha estat el que he intentat aconseguir. Per mi ha estat un bonic repte i l’he gaudit molt. He de confessar que les cançons han estat molt difícils per a mi. Crec que mai havia cantat unes àries tan complicades pel meu nivell i experiència de cant.
CC Certament, eren unes àries reconsagrades i, en alguns moments, menys vistoses que les de la Deloris. També has treballat molt i se't nota.
CV Ha estat la meva quarta o cinquena monja a l’escenari del Cercle i he intentat que cadascuna d’elles fos diferent. Vaig començar amb la Maria von Trapp, després la germana Chantelle a «Nus», la missionera Sara Brown a «Guys and Dolls», la monja de «Spamalot» on feia un ball acrobàtic amb l’Oriol Bou, i ara aquest... dec tenir pinta de monja, hahahaha.
CC La veritat és que és molt curiosa aquesta coincidència. Potser Déu fa anys que et crida a través del teatre i no li has fet mai ni cas.
CC Si poguéssiu escriure la carta als Reis, quin altre personatge us faria il.lusió representar? (Pot ser musical o de text).
CE A la propera producció m’agradaria fer d’”arbre tres”. Jajaja! És broma. El paper que m’agradaria fer en un futur no molt llunyà és la Donna de "Mamma Mia". M’encantaria poder fer aquest musical al Cercle i, seguint amb la carta dels Reis, si fos amb el mateix equip (del primer a l’últim) de "Germanes en acció" estaria encantada de la vida.
CC Magnífic! Esteu d'acord amb el Jaumet, veig...
CV La Carta als Reis? Què temptador! Doncs si fos una obra de text, m’encantaria fer algun personatge femení de Lorca: alguna heroïna tràgica, amb tota la passió, la recerca de la llibertat, la poesia de les imatges que escriu... i si fos un musical, ho tinc claríssim! La Miss Lovett de «Sweeney Todd», seria el meu somni, però crec que hi hauria garrotades per a aquest paper, hahaha.
CC Prendrem nota sobre Lorca. Respecte a "Sweeney Todd" no ets la primera actriu que es deleix per aquest personatge. El que no hi ha són gaires directores/ors que ens veiem capaços de dirigir aquest musical. És molt difícil.
CC En una ocasió - que recordem - totes dues us vau llançar a la direcció. Tú, Cris Vidal, amb "Nit de Reis o el que vulgueu" de W. Shakespeare i tu - Cris Esteve - amb el musical "Joseph i l'increïble abric de colors".
Us heu plantejat tornar a dirigir?
CE Doncs sí, la veritat és que tornaré a dirigir. Tinc un parell de projectes sobre la taula que aviat podré compartir amb la familia del Cercle, si tot va bé.
CC Ara ens quedem amb les ganes de saber de què es tracta...
CV Sí, justament l’abril del 2009 vam codirigir amb l’Agnès Palet i l’Oriol Bou «Nit de reis». Va ser una experiència fantàstica i amb molt bon resultat. Veníem tots tres de fer «Somriures i llàgrimes» i ens apassionava aquest text de Shakespeare i ens vam tirar a la piscina. Allà vaig decidir que no dirigiria més. Em sembla una responsabilitat immensa i el meu cap és un caos desendreçat d’idees, sensacions, imatges, etc...i no crec que estigui capacitada per a fer-ho. O almenys, ara per ara, no està als meus plans. És curiós perquè no saps la quantitat de gent que m’ho ha demanat, moltíssima, especialment els darrers mesos. Sí em veig capaç, i em faria gràcia, fer una mica de «coaching» per treure suc a les escenes i ajudar a actrius/actors a trobar les emocions i intencions, però dirigir el gruix de tot un espectacle, no.
CC Si tanta gent t'ho està demanant és perquè creiem que estaries perfectament capacitada per fer-ho. I tornem a prendre nota de tenir-te com a "coaching" d'intèrprets.
CC Voleu afegir alguna cosa?
CE No se m’acut res més que agrair. Agrair a totes i cadascuna de les persones que dediquen el seu temps i les seves energies a enriquir la familia del Cercle. (i gràcies a tu, Mercè, per tot el que fas)
CC Ho faig de gust.
CV Senyores i senyors directors de Teatre del Cercle, no m’encaselleu! Puc fer altres personatges a part de monges i velles, hahaha. Bromes a part...agraïda sempre amb tothom que vol comptar amb mi. Una abraçada!
CC Jo voldria afegir una idea: us imaginaríeu tornar a repetir "Germanes en acció" i plantejar-vos el repte d'intercanviar els vostres personatges? Seria xulíssim!
Entrevistem el director musical de les monges: TOMÀS ROSADO
CC Bon dia, Tomàs! Enhorabona per la teva feina com a director del cor de monges de "GERMANES EN ACCIÓ". Vistes i, sobretot, escoltades les representacions, te n'has sortit molt airós. Quant temps feia que no participaves com a director en un musical del Cercle?
TR Doncs feia dos anys que no participava en cap musical del Cercle, concretament des que es va reposar per tercera vegada "Els Miserables". I la veritat és que en tenia ganes. Per mi la música és la meva vida. I com que ja no dirigeixo corals, un projecte d’aquesta envergadura em va motivar molt.
Aquest era el meu desè musical en el que participava i ha estat dels més complicats que he fet.
CC Com valores l'experiència?
TR Molt positiva. T´he de confessar que va ser un repte agafar aquest projecte, ja que no havia treballat mai un musical només amb veus femenines i tot amb polifonia. La meva experiència en aquest tipus de formació es limitava al temps que vaig dirigir Cantabile, cor de noies. I treballar amb aquestes 24 noies amb nivells diferents no ha sigut gens fàcil. Tanmateix, estic molt content perquè hem aconseguit arribar a bon port treballant amb rigor i constància i veure el progrés del grup ha sigut de les millors coses que m´ha aportat fer aquest musical. Elles han estat molt valentes, la seva constància, els esforços personals i la generositat a l'hora d´escoltar i aplicar les recomanacions d´estudi i de millora, han estat exemplars. Vàrem fer possible allò que semblava impossible. I només per tot això ja ha valgut la pena.
CC Després de tancar la teva llarga etapa com a director de Vivace , quines activitats musicals estàs fent actualment?
TR Ara mateix només formo part d´una coral com a cantaire. He deixat definitivament la direcció de cors. Penso que és el moment de deixar pas a nous directors amb estils i maneres de dirigir diferents i actuals. A més a més, es necessita molta energia i jo ja no tinc la que tenia abans. L´edat també em condiciona. Però... ho trobo a faltar.
CC Posats a somiar, quin musical t'agradaria que es fes al Cercle on, a més, t'encantaria que et convidessin a participar-hi?
TR La veritat és que no en tinc cap de preferent. Si estan ben fets, tots són bonics ! On em trobaria millor és en aquells on el cor tingui molt protagonisme. M´agrada treballar coralment, i -sobretot- tenint les condicions òptimes per dur a terme aquesta tasca: una bona planificació, un bon repartiment, un bon equip musical. Si es reuneixen aquestes condicions no m´importaria implicar-me en qualsevol musical. "Germanes en acció", ho tenia tot, bon argument, bona adaptació, bona música, bons cantaires, bon cor i... bona direcció artística.
CC Enmig del procés d'assajos de "Germanes..." has hagut de passar dues vegades pel quiròfan. Com et trobes de salut en aquest moment?
TR Si, molt inoportunes. Sobretot la darrera, a un mes de l´estrena del musical. Cap de les dues han estat greus. Afortunadament, han anat bé, però no tant com m´esperava. Tot i així, no m´han impedit continuar amb el treball de "Germanes en acció". És el que et deia abans, que un ja té una edat , comencen a sortir-li cosetes. Poder assajar sense aquestes interrupcions ens hauria ajudat a obtenir un resultat encara molt millor.
CC Vols afegir alguna cosa?
TR Si i tant, vull agrair de tot cor al Jaume Gómez i a la Montse Gràcia la seva confiança incondicional en mi des del primer dia per haver-me encomanat aquesta responsabilitat. Honestament, mai hauria pensat poder realitzar un projecte així. Gràcies per obrir-me aquesta porta i deixar-me créixer al seu costat. També a tota la resta de la companyia, des dels actors, els regidors i tècnics. He conegut gent nova amb molt talent que fan del teatre un art per estimar, compartir i participar. M´ho he passat molt bé amb tots i això també és molt important.
CC Doncs insistim en agrair-te la teva feina tenint en compte les teves circumstàncies particulars.
TR Moltes gràcies, em sento molt privilegiat que el Cercle i algunes persones et donin aquestes oportunitats. Són moments de la vida que quedaran gravats per sempre en la meva història personal.
CC I en la nostra també. Endavant i seguim!
Entrevistem a una de les monges: MÒNICA SAMPER
CC Bona nit, Mònica!
Ens fa il.lusió fer-te aquesta breu entrevista perquè has estat una de les monges que t'has ocupat de donar suport
en les coreografies.
En què ha consistit la teva tasca?
MS Em considero una més de tot el cor.
Ha estat super divertit, com sempre. Gràcies al Jaume i a la Montse per comptar amb mi.
Les coreos són del Jaume i jo només he replicat les seves idees. També ho han fet la Sara o la Laura. Ho hem fet entre totes.
CC Sabem que a Vivace també t'ocupes de les coreos. Allà te les inventes?
MS Allà ho faig amb la Cris Vidal i creem desde zero. Hi ha dies que surt tot i hi ha dies que no creem res, però la passió i les ganes d'espectacle sempre guanyen. Sola no mai vas enlloc.
CC Hi ha proverbi ancestral que ens ha arribat d'alguns països orientals que diu que "si camines sol aniràs més de pressa, però si camines acompanyat/da arribaràs més lluny."
D'això en tenim experiència, aquí al Cercle.
En tot cas, té un mèrit especial la teva feina i el teu bon gust ballant tenint en compte que t'estàs recuperant d'un accident.
Com et trobes?
MS Doncs crec que l'espectacle m'ha donat forces per millorar. Les ganes d'estar davant de l'espectacle, mentalment, m'ha ajudat molt. Més que qualsevol teràpia. De fet, encara queda recuperació, però tot arriba.
CC Esperem que arribi ben aviat. Enhorabona i gràcies!
MS A tu.
PER MOLTS ANYS!
El primer cap de setmana de representacions ha coincidit amb una efemèride molt especial: el vuitantè aniversari de la MONTSE GRÀCIA i ho ha celebrat de la millor manera possible: dalt de l'escenari cantant i ballant i envoltada de la seva família i amb els amics que han vingut al Cercle a gaudir de l'espectacle i de la seva companyia.
Això sí! També s'ha ocupat de la taquilla.
Acabem el reportatge amb fotografies i comentaris del públic.
L'equip de les MONGES. De genolls: CRISTINA RUSCALLEDA, MARTA TORRECILLAS, CARME ADELL, CLARA ROIG, TANIT DIANI, LIA BOU, MARIA CAPELLÀ.
Dretes: MONTSE GRÀCIA (Mari Juana), SÍLVIA GÓMEZ (Maria Llàtzer), CRIS VIDAL (Mare Superiora), GEMMA CLEMENTE, PEPA PORTA, GINA TRANI, ANNA VIDAL, MÒNICA CLEMENTE, MÒNICA SAMPER, JUDIT PRATS, MERCÈ SESÉ, BÀRBARA ACOSTA, LAURA DONCOS (Maria Roberta), MARIA ROMEU, ENCARNI CERVANTES, CRIS NAFRÍA, LAURA DOMÍNGUEZ.
Escriurem els noms que no hagin sortit a les fotos anteriors:
MARC GONZÁLEZ (policia), PEP PLANAS i TOMÀS ROSADO (Pau VI), IGNASI TORRENTÓ (Drag Queen), Taxista, Escolà i Ballarí CARLES TORRECILLAS, Reporter, Escolà i Ballarí FERRAN GUIJARRO.
EQUIP TÈCNIC: MAR SIMÓ, TXELL BOU, RAFEL GRÀCIA, FANNY (tècnics de llums), CLÀUDIA SARTORIO (tècnica qlab), IBÁN RODRÍGUEZ (tècnic de so), JAUME GÓMEZ (disseny de llums i d'escenografia), MIREIA BELLOT i CLÀUDIA BRAU (regidores), XAVIER VILAJOSANA, PEP PLA, CARLES MASAGUÉ, DIANA MASAGUÉ (tramoies), EDU MORENO, MÒNICA CLEMENTE, EDUARD DONCOS, CRIS VIDAL, MARTA TORRECILLAS, BÀRBARA ACOSTA, GEMMA CLEMENTE, ENCARNI CERVANTES, JAUME GÓMEZ (construcció d'escenografia), MONTSE GRÀCIA (Vestuari), FAMÍLIA BOU (enregistrament i editatge del vídeo).
CRIS ESTEVE I JAUME GÓMEZ (Adaptació al català)
EDUARD DONCOS i LIA BOU (Ajudantia direcció musical)
TOMÀS ROSADO (Direcció musical)
JAUME GÓMEZ (coreografies i direcció general)
MOLT IMPORTANT!
Després de l'última representació, el director va dedicar la funció a les persones que ens han deixar durant aquests darrers mesos: a la mare del Tomàs Rosado, a la mare de la Cris Esteve i a les estimades sòcies M. CARME DALMAU, BEA RIERA i ROSA MARTÍ.
Què ha dit el públic?
Parafrasejant una frase de l'obra, moltes persones han dit que "s'havien quedat sense paraules". Hem rebut un munt de comentaris positius i us els resumim:
"Hem gaudit moltíssim. Súper bon espectacle. De molt nivell"
“No tinc paraules”🔝🤸♀️🤸♀️🤸♀️com ens heu fet riur e!!!! Sou boníssims, gràcies🥰"
"Sou divines...totes, tots, tutti, grans i petits, bons i dolens....😅💪"
"No sé què dir dir per descriure el fantàstic espectacle que hem viscut. Felicitats carinyos!!! Canviant una mica el que diu el foraster....GENT DEL CERCLE, SOU MOLT BONS!!!"
DONCS ENHORABONA A TOTA LA COMPANYIA I SEGUIM!
Comentarios