REBECA VICENS PINTO

CC          Bona tarda, Rebeca! Gràcies per estar disponible i respondre aquesta entrevista. Sembla que faci tota la vida que estiguis al Cercle. Quan vas arribar, exactament?

RV          Vaig arribar al febrer de 2023.

CC          I la primera pregunta obligada és: com ens vas conèixer?

RV          A través de la meva amiga Noe. Ella coneixia una noia que treballava aquí al Cercle amb el David - la persona que portava el bar abans que jo -. Aquesta noia volia deixar la feina i li va preguntar a la Noe si coneixia algú que la pogués substituir. La Noe m’ho va dir a mi i vaig venir.

CC          Ja vivies a Gràcia però no havies entrat mai al Cercle, oi? Quina impressió et va fer?

RV          Com si estigués al meu poble, em recordava un bar de poble amb unes rutines internes, amb una clientela habitual en dies i hores similars... Crec que, ben aviat, vaig saber entendre el Cercle en el seu context i hi vaig connectar.

CC          Com van anar els primers mesos?

RV          Jo treballava de cambrera sota les ordres del David. A ell li agradava més la cuina. Des del Consell que presidia el Xavi Segú, se’m va demanar si volia fer una proposta per quedar-me i portar el bar. El David també en va fer una i el Consell va escollir la meva.

CC          Sí, va anar d’aquesta manera, però en realitat voldria saber per què et vas decidir a portar el bar d’aquesta entitat. És una feina més aviat poc fàcil...

RV          Als 30 anys em vaig plantejar tres objectius, en aquest ordre: tenir un negoci propi, una casa pròpia i un fill. El fill va ser el primer que va venir – vaig decidir ser mare –, tinc un negoci que no és meu, però que el gestiono jo i visc en una casa de lloguer. Estic en camí, però tot és millorable.

CC          Sempre has viscut a Barcelona?

RV          No, soc de fora. Vaig néixer a Malgrat de Mar, hi vaig viure fins als 6 anys i vaig marxar a Banyoles amb els meus pares. Vaig ser filla única fins als 10 anys i llavors va néixer la meva germana Maite. Em va fer molta il·lusió tenir aquesta germaneta. La sorpresa va venir quan la petita tenia un any i mig perquè la meva mare va tenir tres nois de cop, trigèmins, l’Esteve, el Gabriel i el Benjamí. I això ja no em va fer tanta gràcia!

CC          Poc t’imaginaves que Gabriel i Benjamí serien dos noms tan lligats al nostre Estel de Natzaret!

RV          Excepte la Maite, tots portem noms bíblics.

CC          Quin ensurt pels teus pares! N’hi havia per arrencar a córrer...

RV          Qui va arrencar a córrer va ser el meu pare! Se’n va anar a viure a Mèxic. Abans, ens vam mudar al poble de Celrà i allà vam fer els tràmits per comprar una casa i vam començar a pagar la hipoteca... Com que jo era la gran, sovint em feia càrrec dels meus germans. La meva mare netejava cases i nosaltres l’anàvem a ajudar. Ens vam haver d’espavilar entre tots. Va ser molt dur.

CC          T’agradava estudiar en aquella època?

RV          En aquella època no. A mida que m'he fet gran, cada vegada m'ha agrdadat més estudiar. A Celrà hi havia molt poca oferta de FP. A mi, el que realment m’agradava era l’hostaleria. Quan tenia 15 anys, vaig anar al bar del poble a demanar feina. L’amo em va dir que sí i vam quedar per començar l’endemà a les 9h. Hi vaig arribar puntualment i em vaig trobar la porta tancada i barrada. L’amo vivia al pis de sobre. Vaig cridar el seu nom des del carrer. Va sortir al balcó en pijama, em va tirar la clau del bar i em va dir que obrís i anés fent. Vaig obeir. Els clients van explicar-me on eren les coses i què era un cigaló, per exemple. L’amo va comparèixer a les 12h del migdia, ben relaxat, com si fos el més natural del món i va veure que tot rutllava. Hi vaig treballar uns quants anys fins que me’n vaig anar a Mèxic.

CC          A Mèxic? Amb el teu pare?

RV          Sí. Jo necessitava feina i ell treballava a una empresa que es deia “Plásticos Cantabria” – els amos eren espanyols - i em va ajudar a col·locar de secretària. Em feien anar de senyoreta, amb vestits i sabates de taló. No m’agradava, però la meva il·lusió era estalviar diners per ajudar la meva mare. M’hi vaig estar un parell d’anys, però la família em reclamava que tornés. En tenia ganes. Em van venir a buscar a l’aeroport i vaig llançar les sabates de taló per la finestreta del cotxe. N’estava farta! (Riem)

CC          Et vas quedar a Celrà?

RV          Em va sortir feina al restaurant “La Font” de Girona i hi vaig estar dotze anys. Allà va ser on, realment, vaig aprendre a cuinar; d’allà han sortit els meus plats més exitosos. I va néixer el Gael. Vaig tornar a Celrà i vaig portar el bar de la piscina del poble durant un parell d’estius i vaig seguir treballant i aprenent en diferents bars i restaurants fent de cambrera i/o de cuinera. I l’any 2014 vaig aterrar a Barcelona per treballar a “El públic cafè” davant del mercat del Ninot. El Gael ja feia 6è de Primària i vivíem en un pis compartit a Gràcia.

CC          Veig que ja ens anem acostant al Cercle...

RV          L’any 2018 va tancar el bar i em vaig trobar sense feina. Després d’una època molt difícil, se’m va obrir un camí que va començar per casualitat. El meu germà Esteve és artesà, es dedica al disseny de moda amb roba reciclable. Cada migdia li feia el dinar i li portava a la seva parada. Els companys ho van veure i em van demanar si els podria portar el dinar a ells també, pagant-m’ho, naturalment. Aquí vaig intuir un possible negoci i el vaig desenvolupar anant a diverses fires i oferint els meus serveis culinaris. Recordo que la primera vegada que vaig anar a una fira desconeguda, em va entrar tal “pànic escènic” que me’n vaig tornar a casa amb tot el menjar preparat. No em vaig atrevir a parlar amb ningú. Poc a poc, ho vaig anar superant.

CC          I com vas passar la pandèmia?

RV          La pandèmia ho va aturar tot i jo no podia treballar. Vivíem amb el sou mínim de persones vulnerables. Vaig aprofitar per estudiar on line. L’ESHOB (Escola d’Hostaleria de Barcelona) organitzava cursos gratuïts de cuina i vaig aprofitar-los. També vaig estudiar anglès i altres matèries que m'interessaven. Tal com he dit abans, m'agrada molt estudiar. Poc a poc es van reobrir les fires i vam anar sortint de casa.

CC          Ja deu faltar poc pel Cercle, oi?

RV          Vaig venir al febrer de 2023 i vaig estar fent hores fins al juny. Ara fa 2 anys que soc la responsable del bar. Em fa la sensació que he passat el meu període “de pràctiques”.

CC          Com resumiries l’experiència al Cercle? Quin balanç en fas?

RV          Miro d’adaptar-me als diferents tipus de persones que hi ha a la casa. Estic aprenent a liderar el meu equip de treballadors/es i a organitzar-me per disposar de temps per a mi i tenir vida pròpia. A vegades em fa la sensació que a la gent li costa una mica d’entendre que el preu de la vida ha pujat molt en poc temps. Si em demanes un balanç, crec que el plat positiu de la balança pesa més que el negatiu i tinc ganes de continuar.

CC          I els teus tres desitjos de quan tenies 30 anys?

RV          El fill continua amb mi, vivim els dos sols en un pis de lloguer sense compartir i “tinc” aquest negoci del Cercle que no és meu, però s’hi assembla una mica.

CC          No hi ha dubte que ets una dona amb empenta i que la vida no t’ho ha posat gaire fàcil. Esperem que acabis aconseguint els tres desitjos del tot i, mentre, estem encantades de tenir-te al Cercle!

RV Moltes gràcies!