Secció Teatre: "PER L'AMOR DE DÉU"

Hem escollit aquesta fotografia perquè exemplifica una de les imatges icòniques de l'espectacle que estrenarem aquest cap de setmana, el qual és una traducció i adaptació de l'original en castellà "LA LLAMADA" de JAVIER CALVO i JAVIER AMBROSSI ("los Javis").

La TANIT DIANI s'estrena com a directora i forma part del grup de les persones més joves que han dirigit espectacles al Cercle durant molts anys.

Hi conversem pocs dies abans de l'estrena:

CC Bon vespre, Tanit! D'entrada, et felicitem per l'empenta i la decisió de portar la responsabilitat de tirar endavant un espectacle amb tot el que això comporta.

Explica'ns quan vas descobrir aquesta obra.

TD Quan feia 1r d'ESO. Una de les meves millors amigues, la Maria, me la va ensenyar en la versió de cinema i, des del primer moment, em va atrapar; diria que em va obsessionar.

Fa quatre anys la vaig veure al teatre aquí a Barcelona.

CC Caram! Obsessionar és un verb molt potent. Què diries que et va obsesionar?

TD Els personatges, sobretot, més que la trama. M'interessen molt. I és una obra que em connecta amb les meves amigues de tota la vida amb qui no he deixat de mantenir el contacte, encara que els nostres camins a vegades s'han allunyat, però ens hem sabut tornar a retrobar. Aquesta obra ens ha aportat uns referents comuns que ens han acompanyat durant la nostra adolescència i joventut.

CC Qui eren les actrius que, habitualment, l'han representat en teatre?

TD Anna Castillo, Macarena García i Belén Cuesta. M'agrada molt tot el que fan els "Javis" i segueixo les seves sèries.

CC Entenc que tens un vincle afectiu molt estret ab aquesta obra, però ara, com a persona jove-adulta, per què t'has proposat presentar-la al nostre teatre? Què vols explicar?

TD Diverses coses. Parla de l'amor i explica que hi ha maneres molt diverses d'estimar i que totes són vàlides.

Un altre tema que m'interessa profundament és el de la Fe. El fet de creure en algú o en quelcom que et cuida no és un privilegi només dels creients. Em fan una mena d'enveja sana els cristians perquè penso que tenen una manera molt pura d'actuar i de viure la seva religió. A mi m'agradaria creure i m'inquieta el fet que hi hagi tanta gent que cregui, que no és el meu cas.

I un altre tema, importantíssim en l'obra és el de l'amistat. El fet que les amigues segueixin unides encara que el ritme de l'evolució de cadascuna sigui diferent.

CC D'acord, Tanit, estarem atentes a l'obra i a tot el que ens vol transmetre. Vols afegir alguna cosa més?

TD Sí; que estic molt agraïda a la companyia i en una altra ocasió en parlaré amb més detenció i que faig aquesta obra també per a les meves amigues MARTINA, LAURA i MARIA. Són les qui més em coneixen i han estat al meu costat.

Els la dedico!

CC Doncs molta merda, Tanit i fins demà!