Secció Teatre: "UN BARRET de PALLA d'ITÀLIA" d'Eugène Labiche

Avui us oferim l'entrevista al director de l'obra -XAVIER VILAJOSANA - i l'acompanyem amb unes quantes fotos d'assaig sense desvelar secrets del vestuari i de l'escenografia.

CC Bon dia, Xavi! A poques hores d'estrenar la teva obra, com et sents?

XV La veritat és que molt nerviós. Jo m'ho passo molt bé assajant i donant forma a les idees que m'ha suggerit el text, però els dies de l'obra m'atabalo molt. Em recorden els exàmens finals on t'ho jugaves tot en un sol dia.

CC Què et va motivar a presentar una obra de teatre que, pel seu contingut i època, potser podríem qualificar de "passada de moda"? Per què et sembla que pot interessar al públic d'avui?

XV Em permeto dir que no està passada de moda perquè estigui ambientada en la societat de mitjans del segle XIX amb els seus costum i creences. L'obra és una crítica al classisme de la societat. L'escala social s'avergonyeix de qui considera inferior. A l'obra, el sogre no vol que els convidats l'avergonyeixin, però no vol que el el gendre el menystingui per ser de poble. Alhora, els aristòcrates menystenen el nuvi o al cantant i la baronessa, al seu cosí, el vescompte.

I això sempre és vigent.

CC Cap on es decanten les teves preferències, cap a la comèdia o la tragèdia?

XV He de reconèixer que, entre aquesta dicotomia, em tira més la comèdia, però dintre del què en diem "comèdia" hi ha molts tipus diferents. A mi m'agrada el riure que fa pensar.

CC Com valores el procés de treball realitzat?

XV El procés ha sigut dur i gratificant. Una cosa no treu l'altra! Dur perquè ha costat molt compaginar els assajos amb els compromisos d'altres obres dins i fora del Cercle, sense cansar els actors en va. I gratificant perquè, a més d'intentar aconseguir modelar un text perquè esdevingui una obra, crec que he aconseguit que els qui hi participen se la facin seva i vulguin aportar coses al conjunt.

CC Veiem que demà divendres començarem mitja hora més tard - a les 21.30h - i sembla que és a causa d'un altre compromís artístic teu. Fas pluriocupació? Podem saber de què es tracta?

XV Aquest divendres 11, és un dia de molts nervis! Abans de l'obra, tinc un concert amb l'orquestra on toco, la qual celebra 50 anys. Si bé no hi he estat durant tot aquest temps, si que hi vaig tocar en un dels primers concerts. No és una orquestra convencional, som 60 músics i toquem de tot: Música de pel·lícules, sardanes, sarsuela, Sinatra, clàssics, jazz... Aquests concerts populars que ara fan algunes simfòniques, la nostra orquestra fa 50 anys que ho anem fent.

Tan bon punt acabi vindré corrent per l'estrena!

CC Doncs res més, per ara! Molta merda per l'estrena i les funcions!

XV Moltes gràcies! I si llegiu això avui, animeu qui conegueu perquè vinguin a veure-ho. Passaran una bona estona. Garantit!

Un dels temes que deixa entreveure l'obra és el provincianisme. L'autor fa mofa de la ignorància de la gent de poble i del trist paper que fan quan arriben a la gran capital de París.

Per poder-ho explicar, hem necessitat un bon grup de persones vingudes d'un poblet dels afores de París per assistir a un casament.

Tenim la sort de comptar amb actors i actrius que dediquen hores del seu temps a assajar, no per lluir-se ells i elles individualment, sinó per fer lluir l'espectacle en conjunt. Considerem que és un acte de molta generositat. Moltes gràcies!

Els habitants de Charentenau són: ALBERT BRAU, ALBERT TOUS, ANNA GIRALT, BÀRBARA ACOSTA, ESTHER ÁLVAREZ, EDUARD MORENO, GINI MARTÍ, JESÚS MONERA, LAURA LÓPEZ, LOURDES PASQUAL, NÚRIA PORTABELLA, NÚRIA GUSI, ROSA M. CERVERA, PERE PUIG, XAVIER PONS.

HI ANIREM?

https://www.entrapolis.com/entrades/un-barret-de-palla-ditalia