Comencem el reportatge presentant-vos els quatre infants que surten en aquesta producció. Són l'EMMA KEFAUVER, la GIULIA VALENTINI, el ROGER RULL i el LLUC TORRECILLAS.
Tots quatre fan Tallers de Teatre al Cercle i ja els hem vist cantar i actuar. L'EMMA va ser la Lavender i la GIULIA va ser la Matilda i les vam veure la temporada passada en el darrer recull de musicals dedicat al 120è aniversari. El ROGER i el LLUC els hem vist recentment fent de Benjamí a "L'Estel".
Estan més que contents/es de participar a "Els Miserables" i se senten molt a gust en una companyia de grans.
Els hem anat a saludar als vestuaris i podeu llegir la reproducció de la conversa que hem tingut:
CC Estem parlant amb els membres més joves de la companyia, amb les dues nenes i els dos nens. Què tal, com va? Com esteu vivint aquesta experiència amb "Els Miserables"?
ROGER Molt guai!
GIULIA Ens ha servit per conèixe'ns més i passar-nos-ho molt bé.
CC Oh, que bé!
LLUC Estem molt bé!
CC Quan us vau conèixer?
ROGER Ens hem conegut al Cercle. Als 120 anys fent "Matilda".
EMMA Ja ens coneixíem de Tallers.
CC Que bé trobar-vos els quatre! Ho sabeu, oi, que esteu tenint molta sort? Aquest musical és molt especial aquí al Cercle perquè ja s'ha fet tres vegades i és, una mica, com una tradició. (Els quatre assenteixen convençuts que sí que han tingut sort). La Montse diu que ja vol parar de fer-lo...
ROGER Ella!
LLUC Exacte, ella! Nosaltres volem fer de joves de la barricada!
CC ... però jo crec que no pararem mai de fer-lo, oi?
GIULIA D'aquí a uns anys, nosaltres serem els joves! Cosette, Cosette, Marius...
ROGER Jo, Enjolras!
LLUC No, jo Enjolras!
CC (A la Lia Bou) Lia, Lia, aquests nens no tenen cap intenció que es deixi de fer el musical...
LIA Ja he sentit que ho deien...
CC T'ho dic com a directora musical... a veure si els donem l'oportunitat... Ara, un per un. Què dius, Lluc?
LLUC No, jo el primer, no.
CC Va, doncs tu, Emma. La teva sensació d'estar aquí?
EMMA Doncs que és molt divertit i que ens esforcem molt.
ROGER Que m'agrada molt estar aquí perquè és una paper que m'agrada i que ens ho passem molt bé.
LLUC Que m'ho passo molt bé i que és molt bonic compartir-ho amb els meus amics.
GIULIA Portem un any assajant això i som com una família i ens trobem sempre i... (Riuen)
CC Bé, doncs moltes gràcies! Penjarem aquesta entrevista a la revista del Cercle.
Continuem el reportatge donant veu a les dues actrius que van fer de Cosette nena a la primera edició i que han seguit participant en les dues edicions següents:
"Poder tornar a fer "Els Miserables" m’emociona! Recordo perfectament el dia que em van fer la prova per Cosette. Jo tenia 10 anys i em van fer anar a la capella del Cercle. Hi havia la Montse Gràcia i el Tomàs Rosado i em van fer cantar la cançó. Quins nervis vaig passar!
Després, fent les funcions m’ho vaig passar tan i tan bé!
Tinc moltes anècdotes però, en especial, en recordo una a Arenys de Munt on jo havia de passar per sota l’escenari i hi havia moltes columnes de fusta i em va sortir el Guillem Peire darrera d’una d’elles amb les dents pintades de negre. Quin ensurt em va fer!
Quan em van dir de participar en el muntatge del 2008, no vaig dubtar ni un segon i ara, tornar-ho a repetir, ha estat increible! "Els Miserables" sempre em porten molts bon records, ja que és el musical amb què vaig debutar per primera vegada!"
"Amb 9 anys vaig entrar en el món dels musicals gràcies a "Els Miserables" (i a la Montse Gràcia que va confiar en mi). Em va marcar molt. Era com una gran família, on tothom s'ho passava bé, els riures estaven assegurats i gaudíem fent el que més ens agradava: musicals.
Fa 26 anys, vaig tenir la sort de poder compartir escenari amb tota la meva família (el meu pare com a tècnic).
Ara, després de tant temps, aquesta flama segueix viva com el primer dia. Això m'encanta i a la vegada em fa sentir orgullosa de formar-ne part.
Sense cap mena de dubte, aquest és i serà el meu musical preferit per tot el que he viscut i el que significa per mi!"
I ara donem la paraula a l'únic actor que ha interpretat el mateix personatge en les tres edicions: EDUARD DONCOS com a Javert.
"Doncs la meva experiència ha estat com un deja vú de les dues anteriors vegades que he interpretat en Javert. A més a més, porta associats molts moments personals que són molt importants per mi.
És un personatge molt potent i fer-lo va ser un gran repte la primera i la segona vegada i aquesta tercera… també perquè ara soc més gran i requereix molta energia i els anys es noten. Però segur que el disfrutaré més perquè les experiències anteriors em donen un bagatge que abans no tenia. Però, el que em fa més il·lusió, és tot el jovent que hi surt, els meus fills inclosos que, com és lògic, no havien participat en les dues anteriors vegades."
Continuem amb els/les intèrprets que donen cos als musicals, els membres del COR: amb ells i elles, l'espectacle adquireix sentit, context i plenitud.
Donem les gràcies als /les intèrprets que han sortit a les tres edicions i han format part del cor:
BERNAT FÀBREGUES
CARLES TORRECILLAS
CATI SESÉ
CRIS NAFRÍA
GINA MARTÍ
MARTA TORRECILLAS
MÒNICA CLEMENTE
MÒNICA SAMPER
PEPA PORTA
RAFEL GRÀCIA
TANTI FABREGAT
Els hem demanat si volien compartir amb nosaltres la seva experiència i aquestes són les respostes que, de moment, ens han arribat:
CATI SESÉ
"Per mi, el més important és seguir trepitjant l'escenari amb tots vosaltres.
Visca el teatre!!!!" 🎭
CRIS NAFRÍA
"La primera entrega la definiria amb la paraula CREIXEMENT; creixement com a grup i com a entitat. Com a grup perquè ens vam fer "més forts" com a actors. Érem molt joves i no teníem molt clar si érem capaços de fer una cosa tan gran.
Com a entitat, perquè conec gent que es va fer soci de la casa després de veure aquest musical per poder fer els propers que van venir (que han estat molts).
La "segona tongada" la defineixo amb la paraula EMPODERAMENT perquè ja vam sortir amb una altra actitut escènica, amb més confiança i força i disfrutant-ho moltíssim. La majoria de nosaltres ja érem pares i mares i teníem els nostres "peques" com a màxims admiradors incondicionals.
I aquesta última amb ORGULL perquè aquests nens i nenes que ens miraven des del lateral del primer pis, ara són els qui fan els nostres papers i es molt "xulo"!!
M'hauria agradat que els meus (Marta i Pau) hi fossin, però els qui hi són els representen perquè me'ls sento com fills meus i m'han fet sentir moltes emocions.
Per acabar, agrair a la Montse que compti sempre amb mi per aquestes mogudes seves."
PEPA PORTA
"Els Miserables" és una obra plena d’emocions. Començant amb el què ens explica - que colpeix i commou en igual mesura - i seguint amb tot el que l’ha envoltat a nivell més personal.
El 1998, feia pocs anys que havia vingut a viure a Gràcia, sobretot per estar més a prop del Cercle. Anteriorment, havia estat del "Vola", però una lesió em va obligar a orientar-me cap a d’altres activitats i el teatre era una assignatura pendent. Ja havia col·laborat a l’Estel i en diverses obres com a “cos de ball”, però mai com a Pepa, sinó com a integrant del grup de dansa. Va ser un moment molt feliç on vaig consolidar un molt bon grup d’amics dels quals me’n sento immensament afortunada i que espero mantenir els anys que em restin. En aquells moments, érem “la colla jove”, encara no arribàvem a la trentena. Va ser una època intensa, molt festiva, molt grupal i divertida, de la qual vàrem fruir enormement. Cantàvem les cançons de "Miserables" allà on anéssim! A no pocs indrets havíem entonat melodies a viva veu, amb aquella manca de prudència que dona tot sovint la joventut. En algun restaurant, més d’un comensal d’altres taules devia quedar ben eixordat a les postres.
Al llarg de 10 anys - entre el 1998 i el 2008 - van succeir moltes coses: van néixer els fills i filles dels meus amics i amigues, es van desfer parelles i se’n van crear de noves, van haver canvis existencials, de feina, d’activitats, anades i vingudes i, més o menys a prop del Cercle, ens vam seguir trobant. Vam créixer i vam madurar. I, ja fregant la crisi dels quaranta, la Montse ens va tornar a engrescar en el desè aniversari. Temps de retrobaments i també de noves incorporacions, cada cop més persones sobre l’escenari, noves propostes i nous riscos a cada representació, avançant un pas.
Ara, passats 26 anys des dels primers Miserables... ¡26 anys! ¡Quina impressió i quin goig! Aquelles criatures que havien estat espectadores en el desè aniversari i les que encara estaven per arribar, ens han agafat el relleu amb tota la solidesa i saber fer d’aquesta nova “colla jove”, diguem-ne “l’huracà”. No només han sabut mantenir el llistó ben alt, sinó que han aportat les seves pròpies competències i energies per seguir millorant en cada edició.
He viscut sentiments contradictoris: l’orgull per la generació que ens fa de relleu, barrejat amb una bona dosi de nostàlgia, ja en plena maduresa, per allò que vam ser i que vam fer i que ja ha mutat. Temps que potser no tornaran i que, tal volta, no n’érem del tot conscients. Com deia algú de nosaltres: ha estat una lliçó de realitat. Hem hagut d’aprendre a fer un pas al costat, això sí, amb l’alegria d’encara poder-hi ser i participar per construir tots junts, al marge de l’edat, aquesta gran obra coral que és "Els Miserables".
Res d’això hauria estat possible sense la Montse i el seu equip. Mercès de tot cor per haver comptat amb mi les tres vegades i gràcies per deixar-me compartir obra i escenari amb la meva filla. A casa encara ressonen notes de "Quan el dia se’n va" i sento que aquesta obra forma part, molt profundament, de la meva pròpia història. GRÀCIES!"
Continuem amb un reportatge fotogràfic
elxavixavi_fotògraf
Públic:
"Hem tornat a gaudir de l'espectacle com fa uns quants anys enrere ! Enhorabona altre cop!"
Públic:
"Montse només dirte que feia temps que no disfrutava com ho he fet avui!!!!!!! Et puc dir que he disfrutat com una nena petita, m’he emocionat, he plorat….
He sortit amb els ulls , plens de llàgrimes."
Públic:
"Quin treball, quina sincronització, quina cura vocal, quina afinació, a veure esque darrerament es veu que ja no es cuida tot això."
Públic:
"Insuperable l'espectacle d'air. Vaig gaudir i vaig plorar veient tant jovent entregat a l'escenari. Que per molts anys pogueu fer espectacles tant professionals. Procuraré seguir-vos sempre que pugui. Felicitats."
I, per acabar, un altre obsequi del nostre cronista audiovisual ORIOL BOU, realitzat amb el bon gust que el caracteritza:
SEGUIREM...
Comments