Ja hem estrenat! Les funcions del primer cap de setmana ens han deixat un bon regust de boca i demà tornarem a viure la història d'aquest grup d'adolescents que s'enfronten a una societat adulta plena d'estructures rígides, de la qual no n'entenen les normes ni el sentit.
Conversem amb la directora LIA BOU i amb el director VÍCTOR VIVES, mentre veiem el reportatge fotogràfic del XaviXavi.
CC Lia, Víctor: com us sentiu després del primer cap de setmana de funcions?
LB i VV Molt emocionats de com ha anat, molt sorpresos amb la rebuda que està tenint i molt contents amb tot l'equip i de totes les persones que estan formant part del projecte. Estem molt orgullosos del que estem ensenyant.
CC Què us va motivar a presentar-nos aquest musical?
LB i VV Coneixíem el musical des de feia temps i havíem vist vídeos de la producció de Broadway així com les dues produccions que s'havien fet a Barcelona anys enrere i ens havia cridat l'atenció. A més, és un format on hi surt força gent, però sentíem que estava al nostre abast.
Jo ja havia dirigit (Lia), però el Víctor encara no i quan vaig saber que ell volia presentar el projecte de "El despertar..." , li vaig proposar de presentar-lo amb ell perquè jo també volia presentar el mateix. Per això l'hem fet junts.
CC Hi ha alguna altra producció d'aquest musical (professional o amateur) que us hagi servit de referència?
LB i VV Com ja hem comentat, havíem vist la versió del teatre Gaudí i del Victoria. La del Gaudí era molt xula, a quatre bandes i creiem que la del Victoria era una versió de la del Gaudí on els actors estaven tota l'estona en escena durant el primer acte. Després desapareixien. D'aquí va venir la idea de fer estar els actors tota l'estona en escena.
La idea de crear un parc va sorgir perquè no els volíem tenir tota l'estona en fila, tal com havíem vist en les altres versions. El parc és el punt de trobada del grup i el lloc on, mentre s'esperen, realitzen accions que s'integren de manera plenament justificada, sobretot en el primer acte.
En el segon acte, els personatges viuen unes històries en què estan més sols. Per això, vam suggerir que els altres personatges estiguessin d'esquena, però volíem que també els acompanyessin.
Fa unes setmanes vam anar a veure altres versions amateurs del musical a Sant Celoni i a Girona. I ens hem quedat amb les ganes de veure una versió recent d'un teatre de Londres.
CC Què creieu que aporta la vostra mirada en la concepció i direcció de l'espectacle?
LB i VV Ens vam llegir l'obra original de FRANK WEDEKIND i, ens ha encuriosit molt adonar-nos que en la dramatúrgia del musical no hi haguessin determinades trames de l'obra alemanya original i d'altres trames estiguin canviades.
Hem intentat tractar els temes amb molta sensibilitat i respecte cap al públic i als actors i hem intentat generar el mínim rebuig del públic en les escenes més violentes.
Volem destacar que hem tingut un equip molt xulo, tant dels actors i actrius, com l'equip tècnic, com l'ANNA ROSELL que ens ha fet les coreografies.
Han estat nou mesos d'assaig amb moltes hores i dedicació.
CC Es noten molt les hores invertides. Enhorabona una vegada més i molta merda pel segon cap de setmana!
Acabem el reportatge amb dos obsequis:
Pograma "La Trobadeta" d'ENRIC BAUTISTA
Un programa d'actualitat gracienca on aquesta setmana han entrevistat la LIA sobre l'espectacle.
Video promocional de l'espectacle
Comments