top of page
Buscar

UN PROJECTE INCLUSIU



La MONTSERRAT IRANZO I DOMINGO, juntament amb una altra directora la MARTA GALÁN SALA, guanya el premi de la crítica MARIA JOSÉ RAGUÉ amb el PROJECTE ARTÍSTIC COMUNITARI DE L’ANTIC TEATRE.


És un premi a la trajectòria d’una iniciativa adreçada a persones grans i vulnerables.


La Montse ja ho ha celebrat i publicat a les xarxes socials però ens ha fet il·lusió dedicar-li un espai de felicitació i promoció al +CERCLE.


CC Enhorabona, Montse, per aquest premi! Estem segures que ha estat ben merescut. Ens fas cinc cèntims de què tracta el projecte?


MI El projecte de l’ANTIC TEATRE va néixer fa uns onze anys al districte de Ciutat Vella. Van coincidir dues sinèrgies: d’una banda, la directora d’aquest teatre, la Semolina Tomic, volia obrir-lo al barri i d’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona va detectar que al barri de Sant Pere, La Ribera i Santa Caterina hi havia moltes persones grans que vivien soles. A partir d’aquí es va proposar crear l’espai i l’activitat per a que aquestes persones sortissin de casa, es comuniquessin i tinguessin un punt de trobada per compartir un objectiu artístic.




CC Déu n’hi do, onze anys! Tu hi ets des de l’inici?


MI No. Els primers quatre anys ho van portar la Isabel Ollé i el Quim Cabanillas, van passar el relleu a la Marta Galan Sala i al cap d’un parell d’anys m’hi vaig incorporar jo. Actualment el portem entre les dues. Ara fa gairebé cinc anys que hi soc.


CC A més de vosaltres dues, quantes persones hi ha al projecte?


MI El projecte està compost d’un grup de persones de tercera i quarta edat – la més jove té 62 anys i la més gran, 85 -. Ara són 9 persones – 7 dones i 2 homes -.


CC Només s’hi poden apuntar les persones dels tres barris que has anomenat?


MI No, està obert a altres districtes i barris de Barcelona.


CC Quina tasca fa la teva companya?


MI La Marta Galan Sala és directora i dramaturga i treballa a partir del text amb una metodologia que ella anomena “l’arqueologia del quotidià”: fa servir fotografies i objectes personals de les persones participants del grup. Es generen un seguit d’històries, de càpsules escèniques, ella els dona forma fins a crear un espectacle.


CC I la teva tasca, concretament?


MI Jo treballo a partir del cos, el moviment i la dansa. Dels entrenaments setmanals seqüencio moviments els quals arriben a ser coreografies que, un cop tenim el sentit de la peça, s’inclouen i sumen en cadascuna de les càpsules escèniques. També les acompanyo en la part social i de cura personal d’elles mateixes.



CC Entenem que, amb aquests anys, heu estrenat diversos espectacles. Quin ha estat l’últim?


MI L’any passat en el marc del Grec 2022 vam presentar el work in progress de “Les Vedettes”. Enguany, fa una setmana vam estrenar la peça acabada. “Les Vedettes” té un rere fons de Bob Fosse, contrastant amb la vida de cadascuna d’elles i les vedettes que duen a dins. Fem un viatge temporal que comença amb l’estrena el 1979 a Broadway de la pel·lícula musical “All that Jazz” fins a l’any 1953 amb ell ballant la coreografia de Break Balloon Dance de “Give a Girl a Break”. La peça de “Les Vedettes” confronta la fastuositat dels musicals nordamericans amb la realitat que elles vivien.


CC La preparació de l’espectacle devia coincidir amb l’època de la Covid. Com ho vau fer?


MI Doncs, sí; durant l’època de la Covid, no podíem fer servir el teatre però sí que se’ns permetia anar a “Dansalut” perquè té dues vessants: espai terapèutic i espai artístic. Allà fèiem moltes activitats i treballàvem a partir de músiques diverses, disfresses i materials de tot tipus.

En sortir del confinament, volíem crear un espectacle divertit i distès. Com a teló de fons vam triar l‘obra de Bob Fosse, ballarí i coreògraf. Ell concebia els seus espectacles per fer-los en teatre i, posteriorment, al cinema. Li agradava treballar amb les dificultats físiques i de moviment de les persones i ho jugava al seu favor.

A més de treballar en la consciència corporal i el moviment, inspirant-nos en aquest gran artista, es va establir un paral·lelisme amb històries de vida d’aquestes dones que coincidissin amb els anys de les estrenes d’espectacles on havia participat Bob Fosse.


CC Entenc que la Marta Galán i tu treballeu a quatre mans...


MI Exacte. Els nostres espectacles tenen dues capes, la dramatúrgica i la del moviment i coreografia. Cada setmana totes dues estem entrenant i assajant amb el grup, i les decisions, encara que ella és la directora, són força consensuades.


CC Quan assageu?


MI Assagem dues hores els divendres al matí a l’ANTIC TEATRE però quan s’acosta l’estrena de l’espectacle hi dediquem moltes més hores. Els últims 15-20 dies hi dediquem unes cinc hores diàries.


CC Veiem que els vostres espectacles han tingut força repercussió.


MI Sí. Com he comentat l’any passat vam estar amb el work in progress de “Les Vedettes” en el Festival Grec. I l’espectacle anterior, “Souvenirs. Vol II. Els aterrits els revoltats” també es va presentar en format documental al Festival Grec.


CC Quina institució o institucions financen el projecte?


MI L’Ajuntament de Barcelona, l’Antic Teatre, El Festival Grec i subvencions de la Generalitat de Catalunya. Però totes elles amb imports petits i precaris.


CC Ens crida l’atenció que en un projecte tan ben pensat i portat per dues directores professionals no hi hagi més nombre de participants. Se’n fa prou difusió? Hi ha un topall del nombre de persones inscrites?


MI Pel Projecte, des que jo hi soc, han passat 14 persones; algunes d’elles per avenços de malalties mentals o degeneratives, per canvi de residència o, fins i tot, per defunció, ja no hi són. És un projecte obert i sempre poden venir persones d’arreu. Sí que queda tancat en el moment en què es desenvolupa i assaja un espectacle. Respecte a la difusió, des de comunicació de l’Antic Teatre tenen els seus mecanismes per a expandir-lo.




CC I hi ha una sòcia del Cercle que forma part del projecte, oi?


MI Sí, la Montse Cussó. S’hi ha incorporat des de fa un parell d’anys i aporta al grup el seu coneixement i pràctica en el món de la dansa i el seu bon gust pel vestuari.


CC I aquest premi té un nom propi. Qui va ser Maria José Ragué?


MI Fou una investigadora barcelonina (1941 – 2019), crítica teatral, professora, dramaturga i activista feminista catalana i de la contracultura catalana dels 70. Va estudiar el teatre contemporani hispànic i català des d’una perspectiva feminista. També va estudiar les recreacions contemporànies dels personatges femenins de la tragèdia grega clàssica i l’autoria femenina. Amb la seva tesi doctoral va ser pionera en Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona

Se la considera un referent indispensable per conèixer la relació entre gènere, feminisme, dones i teatre en el segle XXI.



CC Una gran honor, doncs, guanyar un premi que recorda la trajectòria d’una dona tan compromesa.

Sabem que també heu presentat un llibre que recull la vostra trajectòria. L’heu escrit vosaltres mateixes?


MI Si. El llibre “Deixar de prendre 4 pastilles. 2012-2022. Deu anys del Projecte Artístic Comunitari amb veïns i veïnes del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera”. El llibre té dues línies narratives, una primera que està escrita i transcrita per les professionals, per estudis, per entrevistes de persones vinculades amb el Projecte tant des d’una part artística com acadèmica, i una altra línia transcrita des de l’oralitat, expressió i impressions de les dones i homes participants.


CC I ara, com seguirà el projecte? Tenia alguna idea per a l’espectacle següent?


MI Si, de moment fem una ampliació de franja d’edat amb el Projecte Artístic Comunitari on comencem una nova via amb adolescents, s'anomena @dolescènics. L’objectiu final és que el treball amb aquests dos grups socials, adolescents i gent de 3a i 4t edat, pugui confluir amb un projecte comunitari real. De moment serà un tast escènic que es presentarà a la tardor. No obstant esperem que "Les Vedettes" pugui tenir més recorregut tal com les veus crítiques del món artístic demanen.


CC Repetim les felicitacions i us animem a seguir creant!

MI Moltes gràcies!

Yorumlar


bottom of page