A l’equip de Comunicació del Cercle ens ha fet molta il·lusió saber que una de les nostres sòcies és una escriptora professional amb una carrera a l’alça i que forma part del panorama literari actual en llengua catalana.
Es tracta de l’ ADA CASTELLS, soprano i secretària de “Vivace”.
Acaba de publicar “Solastàlgia” el febrer d’aquest any i, de moment, les crítiques i valoracions que està rebent són molt favorables.
L’Ada ja porta una llarga trajectòria. Va néixer a Barcelona i va començar la seva carrera literària amb “El dit de l’àngel” (1998), una història realista i estripada sobre els seus avantpassats protestants.
Després va venir “Mirada” (2001), novel·la en contra de la dictadura de la imatge i a l’any 2005, “Tota la vida”, biografia obertament novel·lada del pintor romàntic Caspar David Friedrich.
L’any 2012 va guanyar el premi Sant Joan de Narrativa amb la novel·la “Pura sang” ambientada entre Menorca i Barcelona.
L’any 2018 va publicar “La primavera pendent” i l’any següent “Mare”, la seva novel·la més personal.
CC M’alegro molt de conèixer-te personalment i tenir ocasió de trobar-nos. La Cris Vidal m’havia parlat de tu abans de la pandèmia – quan vas publicar “Mare” - i m’he alegrat molt de saber que encara continues cantant al cor. Quant temps fa que hi vas entrar?
AC Fa uns sis anys. Vaig entrar a Vivace gràcies a l’Ivan Torrens. Ens vam conèixer casualment a la presentació d’un llibre de poemes d’un amic comú. Vam estar xerrant i em va comentar que ell cantava a Vivace i em va engrescar a venir.
CC Havies cantat abans?
AC Sí, de petita i joveneta havia cantat molt a l’església. Vinc d’una família protestant i, en aquesta religió, la litúrgia està molt lligada a la música.
CC I estàs contenta de cantar al cor? T’hi trobes a gust?
AC Sí. M’agrada molt ser-hi perquè “Vivace” és un cor amateur – que era el que jo buscava – però, alhora, molt rigorós. El Tomàs sap crear esperit d’equip i experimentes un gran sentiment de pertinença. Gràcies a les múltiples activitats que organitza – concerts, viatges, jornades de treball -, hi ha molt bon ambient.
CC Com que a “Vivace” sou molta gent, és natural que les persones que no hi cantem no us coneixem a tots/es. Què et sembla formar part de “El Cercle”?
AC “Vivace” m’ha fet conèixer el món de l’Entitat. M’agrada molt observar aquesta transversalitat i barreja de generacions i saber que hi ha gent que hi sou des de fa tants anys.
CC T’hi trobes còmoda, doncs?
AC La veritat és que sí; sovint, els dijous ens hi quedem a sopar i, entre setmana, a vegades vinc al bar amb el portàtil i treballo una estona.
CC Quants anys fa que escrius?
AC Escric des de tota la vida. Per mi, l’escriptura és com un refugi, com una manera d’entendre el món.
CC Quan vas publicar la teva primera novel·la?
AC La vaig escriure als 27 anys. La meva família ve de Menorca i jo hi tinc moltes arrels. Com sabeu, Menorca va ser dominada pels britànics, a través dels escocesos, que hi van portar el “metodisme”, una denominació protestant. que és una branca del protestantisme, la religió pròpia d’Anglaterra i Escòcia. Per tant, era lògic que s’estengués per l’illa. Els meus avis es van convertir al protestantisme i les generacions següents també ho vam seguir. La novel·la explica aquesta història.
CC Quina formació tens?
AC Vaig estudiar Periodisme a la UAB i tinc estudis de Teologia al Seminari, però els vaig haver de deixar a mitges per entrar a treballar a l’AVUI mil hores al dia.
CC Actualment pots viure només d’escriure?
AC Cada vegada més. Vaig treballar al suplement cultural de l’AVUI i, gràcies a aquesta feina vaig poder fer com un “màster” de literatura particular perquè no parava d’entrevistar escriptors internacionals. Quan ja tenia quatre novel·les publicades, vaig decidir deixar el diari, encara que vaig continuar col·laborant en diversos mitjans com el Time Out, BTV i La Vanguardia. Vaig anar abandonant progressivament el periodisme per centrar-me del tot en la meva carrera com a escriptora. De tota manera, els drets d’autor en català no donen ni per comprar pipes, així que compagino l’escriptura amb classes d’escriptura creativa en tallers i assessoraments literaris personalitzats.
CC Ja saps que al Cercle una de les activitats que agrupa més persones és el teatre i, de fet, ens agrada molt convidar gent del cor per a que vinguin a participar en els musicals que fem, en les representacions nadalenques de “L’Estel de Natzaret” i en el teatre de text. A tu t’agrada el teatre? Has escrit mai res de teatre?
AC M’agrada molt veure teatre i escriure teatre. De fet, cada vegada que publico una novel·la, em regalo un curs de formació a “LObrador de La Beckett”. He escrit un monòleg titulat “La més bella del món”. És de gènere “negre” i per a una actriu. El va dirigir el Ferran Utzet, el vam estrenar a “El Molino” i ara el rodaré per les biblioteques.
CC Magnífic! A veure si tenim ocasió de veure’l o, fins i tot, de representar-lo aquí al Cercle. I ara, parla’m de “Solastàlgia”, la novel·la que acabes de publicar. Què vol dir aquesta paraula?
AC És un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. És el dolor de qui se sent testimoni de la destrucció de la Terra.
CC He tingut el plaer de llegir-me la novel·la i he sentit aquest dolor. D’on va sorgir la idea?
AC És fruit de la pandèmia, d’aquella temporada en què teníem la sensació que tot se n’anava en orris sense remei, com si fos un càstig per com ens havíem comportat amb la natura.
CC Què has volgut expressar i comunicar amb la novel·la?
AC Que el canvi climàtic és tan gros que hem d’acceptar la nostra petitesa. Necessitem fer un canvi de vida per reconciliar-nos amb el planeta. Els meus personatges ho intenten fer i busquen, tant com poden, la mesura justa de les coses sobretot la protagonista que aprèn a conviure amb la natura amb uns quants temes personals pendents...
CC Desitjo que la novel·la tingui molt èxit i enhorabona perquè és una meravella. Si m’ho permets, m’agradaria copiar una de les moltes frases brillants que ens regales i que fa referència al dubte que se’ns genera respecte a la conveniència de seguir tenint fills ateses les circumstàncies actuals:
“Prego perquè ella sigui prou assenyada per renunciar a la maternitat en un món que s’enfonsa, o potser ser mare és l’única manera de poder-ho suportar. Tenir cura d’una sola criatura és més fàcil que salvar tot un planeta amb 7.800 milions de persones a dins.”
Abans d’acabar del tot, digue’m: on estaràs signant el dia de Sant Jordi?
AC Seré a diverses llibreries tant el dia de Sant Jordi com a la vigília.
CC D’acord. Moltes gràcies pel teu temps.
AC Gràcies a vosaltres!
