US AGRADA ESCRIURE?

L'ELISENDA o ELI SOLÉ és una caixa de sorpreses. Metge pediatre de professió i mare de dues filles, és una dona molt creativa. Li entusiasma el teatre, fa d'actriu, s'ha format en cursos d'interpretació i també escriu.

Ha respost a la crida que hem fet des del +Cercle durant aquest mes d'ABRIL i ens ha regalat uns quants contes. Avui en publiquem un.

"BOLETA"

La Mel arriba a casa a les dues en punt. Ha baixat corrents des de l’institut i amb la xafogor ha quedat ben suada. S’haurà de dutxar. La mare li ha deixat el menjar preparat sobre el marbre de la cuina amb una nota plena d’instruccions: Escalfa’tels macarrons al micro, amaneix el tomàquet. Els dos trossos de pollastre arrebossat són per a tu i la poma Golden també. T’estimo, ets la millor. Arribaré tan aviat com pugui. Ha dibuixat un cor en el puntet de la “i” i ha signat amb un MAMI en lila.

Un cop despullada mira el reflex que li torna el mirall del bany. Segueix tenint aquest molest plec a la panxa que només desapareix si aguanta l’aire fort endins. El cul encara és massa gros. Els pits li donen una voluptuositat que detesta. Mentre deixa rajar l’aigua de la dutxa i espera que s’escalfi, puja a la

bàscula. Després de veure fugaçment el pes real posa un parell de pots de xampú plens sobre la plataforma i deixa que el pes s’estabilitzi. La mare repassa sovint els pesos que guarda la bàscula, així que s’assegura que els números emmagatzemats no baixin dels quaranta-vuit.

Sense saber ben bé el perquè, live un record de la Maria. Quan feien quart de primària jugaven a comparar els seus pesos. La Maria sempre estava quatre o cinc quilos per sota. La Maria li deia Boleta. En aquella època la mare treballava moltes hores, quan la recollia a l’escola venia amb la bossa, la carmanyola i l’ordinador, directa de la feina. Mai no tenia temps de preparar el berenar i sempre li duia alguna cosa envasada comprada a correcuita al supermercat. La Mel s’ho menjava amb desfici, aquelles pastes carregades de greixos saturats eren boníssimes.

Amb la sensació de frescor que li ha deixat la dutxa es pentina els cabells, últimament li cauen molt. En llença un manyoc al vàter. A la cuina segueix les instruccions de la mare: microones, tomàquet, pollastre i poma. Amb tots els plats a punt sobre la taula encén el televisor.

El mòbil sona anunciant una nova notificació d’Instagram, la Xènia ha penjat una història i en Pep un reel. Repassa ambdues novetats i de pas consulta el tiktok. Hipnotitzada amb els reel’s va remenant els macarrons amb la forquilla. Tot i mantenir l’atenció en l’scroll infinit, és capaç de marcar una línia amb la

forquilla que separa els macarrons en dues meitats; només se’n menjarà una. A la televisió els dos joves protagonistes es troben d’amagat, això crida l’atenció de la Mel que deixa de banda per un instant el mòbil. Quan per fi es fan el petó que ella esperava des de feia tres capítols, torna a l’Instagram perquè en Manu ha compartit un vídeo del cap de setmana. Li dona un m’agrada i repassa el seu propi perfil.

Ahir va penjar una fotografia feta amb el top negre, ha rebut cent quinze m’agrada. Fa una passada ràpida per la taula i para atenció un moment al plat de macarrons. Se’ls ha menjat tots. En poc més de set minuts ha vist la història de la Xènia, la d’en Pep, vuit reel’s de tiktok, el vídeo del Manu, el seu perfil, el petó de la sèrie i s’ha acabat el plat de macarrons. Fa un càlcul ràpid: devien ser uns vuitanta grams de pasta en cru, que suposen unes tres-centes calories. Avui l’ha portat el pare en cotxe a l’institut, no ha fet educació física i, tot i que ha baixat corrents a casa, no haurà gastat més de cent-cinquanta calories.

S’aixeca de la taula i, encara amb la panxa plena, comença a fer esquats. Aguanta l’exercici fins que acaba el capítol de la sèrie. A sisè de primària la mestra d’educació física li va suspendre el segon trimestre per no arribar a fer les abdominals i les flexions mínimes que requeria l’aprovat. Li va dir que havia de posar-se en forma i perdre una mica de pes si volia tenir una vida saludable i plena. I ho va fer davant de tota la classe i en Xavi li va posar el sobrenom d’empollona-patosa. Va tardar tres anys en treure-se’l de sobre. Si ara la veiessin fer tres-centes abdominals seguides sense parar, de ben segur que canviarien d’opinió!

El rellotge assegura que ha cremat cent calories. Mira la taula i el pollastre arrebossat li fa venir basques. Va a la cuina amb les restes del dinar i les aboca dins una bossa d’escombraries que farà desaparèixer abans no arribi la mare. Mentre llença el pollastre i la poma, veu sobre el marbre una bossa del forn de la cantonada. És plena de croissants petits, alguns farcits de xocolata, altres de crema. No pot aturar la mà, que va directa a l’interior de la bossa. Se’n menja dos de crema. Afegeix les calories a les que encara li queden per gastar. N’agafa un de xocolata i se’l cruspeix sense mastegar. Amb la bossa d’escombraries a la mà surt al carrer, en sabatilles, amb un últim croissant de cada tipus que endrapa abans no es tanquen les portes de l’ascensor. Es desfà de la meitat del dinar llençant-lo al contenidor de l’orgànica i en tornar a casa es mira altre cop al mirall.

Sense cap dubte el cul té més volum que fa dues hores i el pantaló de xandall li oprimeix la panxa. Boleta. Sent les 500 calories dels croissants corrent pel seu interior. Però encara hi és a temps: s’agenolla davant la tassa del vàter i es posa el dits dins la boca fins provocar-se l’arcada. Alleujada per la purga, torna al menjador. Amb la panxa buida pot fer sèries d’abdominals i burpees sense malestar mentre veu el següent capítol.

La mare li escriu un missatge: Al final arribo d’hora. Anem a comprar els pantalons que necessites? La Mel s’afanya a acabar l’exercici. Corre passadís amunt i avall durant quinze minuts. Cal que es renti i vesteixi mentre no arribi la mare. Es torna a despullar i, abans de dutxar-se per segon cop, passa per la seva habitació. En el fons del calaix de la tauleta de nit hi té les pastilles. Les hi va recomanar la Xènia. Les compra per Internet, amb una excusa barata va aconseguir que l’àvia li donés la targeta de crèdit i ara té enviaments regulars de material. Les arreplega mensualment en un punt de recollida proper a l’institut. Avui se’n pren dues de pastilles; no tindrà prou temps per cremar l’últim croissant, però espera

que com a mínim no s’absorbeixi sencer.

La mare arriba atabalada i xerrant per telèfon. La Mel li fa una abraçada gegant mentre es canvia les sabates de taló per unes vambes còmodes.

—Que tal el dia, princesa? —pregunta la mare mentre deixa la carmanyola buida a la cuina.

—Bé! Un 9,5 a mates, un 10 a anglès!

—Olé nena. Veus com estaves preparada? Vinga, anem a comprar que t’ho mereixes.

—Millor anem-hi caminant, Mami, tinc la panxa plena dels macarrons. Estaven boníssims!

—Oi que sí? Llàstima que a mi m’aprofitin més que a tu! —exclama sa mare tocant-se les cuixes i el cul.

Ja a la botiga, la Mel es mira pantalons. Fa un any havia de comprar la talla 36, ara ha aconseguit que la 34 li vagi baldera. Mentre compara models envia la mare a regirar samarretes. Ja fa temps que retalla les etiquetes de la roba perquè la mare no en vegi la talla. Dins l’emprovador es fa fotos amb el mòbil i les envia a la Xènia. Queda’t el verd, se’t veu súper prima, afirma l’amiga. El verd és una talla 32, la Mel somriu. Fote’t, Boleta.

La mare apareix amb samarretes talla XS. Alguna li balla. Els sostenidors li han quedat grossos els últims mesos, però els omple amb mitjons o mocadors per no haver de demanar a la mare que li’n compri de nous. Amb un gest ben estudiat deixa les peces de roba al mostrador de la botiga sense que es vegi la talla del pantaló.

En arribar a casa s’emprova la roba nova tancada a l’habitació. Es fa diverses fotografies, i amb l’angulació i el llum correctes la imatge que li torna el mirall la satisfà a mitges. Les penja a les seves xarxes socials. Els següents deu minuts els passa asseguda al llit, llegint les reaccions dels amics. Aprofita l’estona per fer uns exercicis de braços fent anar el llibre de Geologia amunt iavall amb ambdós braços. De sobte ha de córrer al lavabo, quan les pastilles li fan efecte ha de buidar ràpid! En sortir agafa la bossa amb la roba d’esport dins. Duu la neta per avui i la bruta dels últims tres dies.

—Mami! Vaig a casa la Xènia que necessita que li expliqui les mates! — crida la Mel des del rebedor.

—Val, bonica. No arribis tard per sopar! —respon la mare mentre posa a bullir la verdura.

Abans d’entrar al gimnàs, la Mel passa per la bugaderia. Posa la roba bruta en un programa de rentat i assecat. En arribar al gimnàs es canvia i va directe a la classe d’spinning avançat. Quaranta-cinc minuts de pedalades i suor, endorfines a dojo. Una dutxa ràpida i assecat de cabell. Passa per la bugaderia i recull la roba neta i seca. En entrar a casa corre a guardar la roba neta d’esport a l’armari, i la bruta l’entafora al fons de la motxilla per la propera ocasió.

—Vinga! Tothom a sopar! —avisa la mare.

La Mel seu a taula. Mira de reüll el seu rellotge. Nou-centres vint-i-tres calories gastades. Somriu. S’ajusta les betes del pantaló de pijama; fa dies que li rellisquen malucs avall si no se’ls cenyeix bé.

—Posa’m només mongeta, Mama, la patata ja saps que no m’agrada massa.

—He vist la Maria avui al súper —comenta la mare mentre serveix el sopar al pare—. Tan prima com era de petita i ara està fortota, eh?

Boleta.