AGRUPAMENT: cerimònia de Passos

En aquesta foto veiem l'equip de caps dividits en colors segons les diferents unitats de l'Agrupament.

De dreta a esquerra, les camises taronges corresponen als més petits: CASTORS ; les camises grogues corresponen als LLOPS ; les camises blaves als RANGERS ; les camises vermelles als PIONERS i la camisa verda al TRUC.

Van donar la benvinguda als infants que entraven nous al cau i van fer pujar els infants i joves que canviaven d'unitat perquè s'acomiadessin dels caps amb qui havien estat.

Els infants i joves que havien de fer la promesa escolta també van pujar a l'escenari i un per un van explicar com se sentien i què significava per a ells/es pertànyer al cau.

Els caps que, enguany, marxen de l'Agrupament es van acomiadar dels infants i les famílies i es va presentar el nou Consell de Caps que, si tot va com ha d'anar, estaran en el càrrec durant un mínim de dos cursos.

La nova cap d'Agrupament - LAURA LÓPEZ GÓMEZ - va adreçar unes paraules als assistents expressant que li fa il·lusió continuar tirant endavant el projecte de l'Agrupament Escolta Montnegre-Josep Carner.

Per acabar la cerimònia, van cantar tots junts la cançó "Fent camí" del grup Esquirols.

La Cap d'Agrupament parlant pel micro acompanyada del seu equip actual. Ens comenten que falten un parell de caps que estan d'Erasmus i que es reincorporaran més endavant.

Dues de les caps que es van acomiadar van ser la Clara Tyszko i l'Helena Puig. Les vam entrevistar en el reportatge següent: https://www.elcercle.cat/post/secció-agrupament-escolta-qui-dirigeix-les-seccions

Ens ha semblat interessant recollir algunes paraules del seu comiat, ja que ens poden ajudar a conèixer millor quina és la tasca que es fa a l'Agrupament.

"Avui deixo de ser cap, però no deixo de ser escolta, perquè, com va dir un savi escolta un cop, ets escolta fins la mort. Gràcies a vosaltres soc capaç de comunicar-me de manera pertinent, soc capaç de conviure amb gent dins i fora del cau de manera sana i sense acabar odiant-nos en dos dies. Soc capaç d’organitzar, de liderar, d’escoltar, de debatre i de qüestionar-me absolutament tot. En definitiva, gràcies al cau, gràcies al Montnegre, soc capaç d’estimar profundament i amb sinceritat."

"La màgia del cau, per a mi, neix precisament del punt en que no dóna resultats immediats, apareix en aquells moments en què dubtes de què és exactament, de per què cal anar-hi cada dissabte o fer tanta feina si no estem aconseguint diners, ni una nota, ni l’aprovació de ningú…

... A mesura que avancen els dies i els anys, veus que l’únic que estàs fent és precisament acompanyar els infants igual que una vegada els teus caps ho van fer per tu, et van donar un lloc per plorar, riure, escoltar-te, mostrar-te vulnerable, anar molt , molt brut, conviure amb la muntanya i posar-te a ratlla quan feia falta, que la veritat és que ha hagut de ser unes quantes vegades. El cau no és més que deixar-te ser guiat i guiar la resta quan arriba el teu moment. Crec que no hi ha resultat més valuós que aquest."

I, per acabar, DINAR de GERMANOR a la Sala de Descans.