A la 1a fila - d'esquerra a dreta - l'equip de direcció i els cinc protagonistes de les dues parts: Xavier Vilajosana, Cris VIdal, Agnès Brau, Mercè Sesé, Maria Brau, Albert Brau, Maria Capellá i Ruth Blanes.
A l'esquerra, fent un grupet, veiem el Guillem Cadafalch, l'Encarni Cervantes i el Dani Invernón.
A la 2a fila veiem l'equip tècnic i les DONES de la 2a part: Àuria, Amat (regidoria), Pilar Esteras, Núria Riera, Lluïsa Martínez, Rosa M. Cervera, Judit González (vestuari), Reme Fabregat, Montse Farran, Esther Álvarez, Sílvia Vila, Maria Quintana (violoncel·lista) i Montse Rovira (regidoria).
Darrere veiem el grup de NOIES de la 1a part: Rita Rull, Bruna Casals, Martina Perpinyà, Ariadna Blasco, Maria Sota, Nora Alcaide, Carla Vilarrúbia, Abril Sánchez.
Darrere veiem el grup de JOVES de la 2a part: Mireia Sust, Aran Casals, Aina Bausà, Lluc Fàbregues, Manel Roig, Nur Arrebola, Aixa Arrebola, Diana Masagué.
Darrere veiem el GRUP d'AMICS i la resta dels personatges adults de la 1a part: Laura López, Rafel Gràcia, Anna Vidal, Pep Bransuela, Anna Giralt, Eduard Farràs, Jordi Costa, Carme Bigorra, Mar Simó, Paula Miguel, Marc Cadafalch, Lurdes Vallvé.
Darrere intuïm els altres personatges adults de la 1a part: Pep Pla, Montse Gràcia, Andreu Monrós.
Al final intuïm el grup de NOIS que, juntament amb les noies de la 1a part, feien d'infants de Sarajevo: Blai Picanyol, David González, Miquel Sainz, Pau Sans, Pere Quintana, Roger Soler.
No surten a la foto i van fer una feina imprescindible: Joan Amat, Jordi Bastús, Cris Casado, Laura Doncos, Tanit Diani, Lia Bou, Xavi Segú, Oriol Bou, Guillem Peire, Jordi Doncos, Pere Fàbregues i Cris Nafría.
TAULA RODONA FINAL
La Mercè Sesé va tenir el desig de tancar el projecte amb una Taula Rodona sobre diferents aspectes que s'havien tractat a l'obra.
Les persones convidades eren - d'esquerra a dreta -:
ROGER VILARRÚBIA (professor d'història i soci de la casa)
ENRIC HIDALGO (professor de filosofia i voluntari)
MERCÈ SESÉ (exercia de moderadora i de representant d'una convidada que, a última hora, no va poder venir)
JOAN SALICRÚ (periodista i escriptor)
AZRA SULJIC (traductora i analista política.)
a) El Roger Vilarrúbia ens va fer una breu presentació de 500 anys d'història dels Balcans i la va resumir dient que les tres comunitats van anar sorgint perquè cadascuna es va identificar amb una religió concreta, la qual va donar lloc a una identitat nacional. Va donar una pista clara: "les persones ens podem identificar amb més d'una llengua, però gairebé mai ens identifiquem amb més d'una religió."
b) El Joan Salicrú ens va explicar que, des de petit, s'havia sentit lligat emocionalment amb la guerra de Bòsnia perquè a la seva ciutat - Mataró - s'havien fet campanyes i agermanaments i ell mateix va tenir hostatjat a casa un noi d'allà. Això el va motivar a seguir investigant i trobant respostes a les causes de la guerra que obrissin la perspectiva del que ens havien explicat les fonts polítiques "oficials". (Cal dir que bona part de les seves conclusions havien estat explicades en les escenes de la teràpia de les DONES a la 2a part de l'espectacle.)
Se li va preguntar si veia paral.lelismes entre els conflictes identitaris que van provocar la guerra als Balcans amb la relació de Catalunya - i Euskadi i Galícia - amb el centralisme de l'Estat Espanyol? I va contestar que sí i va argumentar que "l'Estat Espanyol s'ha d'esforçar a reconèixer la diversitat cultural, lingüística i històrica que conviu en el seu territori i Catalunya també s'ha d'esforçar a observar i integrar la diversitat cultural, lingüística i històrica que conviu en el seu territori."
c) L'Enric Hidalgo ens va explicar que, de jove, s'havia sentit cridat a veure i viure sobre el terreny la situació de Bòsnia per un impuls de solidaritat.
Se li va pregunta en què l'havia influït aquesta experiència durant la vida i va reconèixer que no s'ho havia plantejat mai - i agraïa l'oportunitat de fer-ho -. Fent referència a la frase que surt a l'obra "la primera víctima d'una guerra sempre és la veritat", ell hi va afegir "i després de la veritat, la segona víctima d'una guerra sempre és l'alegria. Vaig intentar portar-hi alegria."
d) La Mercè Sesé representava la convidada MARIA VILLELLAS (investigadora de l'Escola de Cultura de la Pau de la UAB).
Vam constatar que la guerra de Bòsnia - juntament amb el genocidi de Rwanda - van ser els primers conflictes on la majoria de la població vam aprendre que la guerra també comportava agressions sexuals exercides de manera sistemàtica.
Era important parlar d'aquest tema perquè era una part fonamental de la trama de la 2a part.
Se li hauria preguntat a la convidada: "Han existit des de sempre? Ara ja formen part de les "armes" habituals en els conflictes armats? I ara que tenim la informació, què podem fer per denunciar-les i evitar-les?"
La Mercè va comentar que hi ha documents històrics que acrediten que aquestes pràctiques han estat habituals en moltes guerres des de ben antic, però que ara en som conscients gràcies als mitjans de comunicació. I respecte al que es pot fer per evitar-les, és difícil trobar una fórmula efectiva i va resumir dient que, davant les agressions sexuals, "cal Educació, Educació i més Educació".
e) L'Azra Suljic era la noia bosniana que va parlar al principi de l'espectacle - després de l'emissió del vídeo de la inauguració dels JJOO d'Hivern a Sarajevo (1984) - i ens va fer una síntesi de la situació actual del seu país.
A la taula rodona se li va preguntar quines serien, idealment, les seves prioritats a l'hora d'engegar polítiques per fer avançar el país i va respondre que "el camí era avançar en la reconciliació, deixar enrere les divisions i treballar per la unitat real de tot el poble bosnià, sigui quin sigui l'origen de cadascú. I deixar d'anomenar "ètnies" al que són "comunitats culturals".
També van ser molt interessants les aportacions del públic, especialment la de la Sifa, una senyora bosniana refugiada a Catalunya des de fa molts anys. Va expressar la desconfiança en els polítics argumentant que "van ser els únics responsables de l'inici de la guerra i, al mateix temps, van decidir acabar-la quan a ells els va convenir."
Va agrair la iniciativa de tirar endavant aquest espectacle i va desitjar que fos una llavor més de Pau.
コメント