top of page
Buscar

ESPAI PEL RECORD (12 i 13)



CAMIL MARTÍ GOMÀ (1923 - 2000)


EMÍLIA FARRIOL PALLARÈS (1922 - 1993)



El Sr. “CAMILO” o “Sr. MARTÍ” – com li acostumàvem a dir - i la Sra. EMÍLIA van ser un matrimoni vinculat al Cercle durant molts anys i van realitzar tota mena de feines. El seu cas, però, era diferent d’altres parelles ja que van ser les seves dues filles - ROSA i MERCÈ - qui els van engrescar a fer-se socis de l’Entitat.


Als anys 60, la ROSA i la MERCÈ es van fer sòcies perquè un grup d’amics i amigues del barri ja n’eren. Expliquen que organitzaven ball al bar i a l’espai on ara hi ha la sala de les puntaires els diumenges a la tarda quan no hi havia ni cinema ni teatre.

Van pensar que al seu pare li agradaria participar a “L’Estel” i el van convèncer per a que es fes soci. Se’n va fer amb la seva dona.


De professió, el Sr. CAMILO era pintor de parets i treballava en un taller familiar. De manera autodidacta, havia après a pintar del natural bodegons i paisatges amb una traça envejable.






Coneixia el Sr. Garcia, el pintor dels decorats de paper, i de seguida van col·laborar plegats en els decorats de “L’Estel”.

Al cap d’uns anys, se li va demanar si volia fer de Sant Josep a “l’Estel” i va ser la primera vegada que va pujar en un escenari. Aquesta col·laboració es va allargar en el temps i va acabar fent de Sant Josep durant molts anys amb diferents Maries: amb la ROSA i la MERCÈ, amb la Montse Gràcia, amb la M. Victòria Rubio...


Es veu que li va agafar gustet pel teatre perquè va fer altres papers secundaris i episòdics on calia un home de bona presència i que sabés estar en escena.


En aquell moment, la seva germana M. TERESA i el seu marit PEPE LIBÈRIA – pares del JORDI LIBÈRIA, un altre soci molt vinculat a “L’Estel” que va fer de JONÀS durant molts anys – portaven el bar del Cercle i es van jubilar. Aleshores, el van oferir al Sr. CAMILO. Ell va acceptar ja que es podia combinar aquesta feina amb la de pintor. I, en aquell moment, va entrar en acció directa la Sra. EMÍLIA com a excel·lent cuinera i cambrera demostrant una immensa capacitat de treball i d’organització. Van estar portant el bar aproximadament des del 1969 fins al 1990.



Una foto molt divertida de la Senyora Emília amb una albergínia gegant.




A sota, una imatge de com era la barra del bar abans de les obres de remodelació de la casa.

La família MARTÍ - FARRIOL preparada per servir en algun esdeveniment.



Mentre, la ROSA i la MERCÈ es van casar amb dos amics de la colla del Cercle – el JOSEP GRÀCIA i el MARIO TORRECILLAS respectivament -.


Els dos matrimonis van formar una gran família “circolista” amb l’ALBERT i el RAFEL (fills de la Rosa) i el CARLES i la MARTA (fills de la Mercè).


A més d’ocupar-se del bar, la Sra. EMÍLIA formava part del grup TV i actuava en obres de teatre i sarsueles.

A tots dos els agradava molt participar en el Carnaval.


També servien els esmorzars de forquilla de les trobades dels ocellaires “Sociedad Pajaril de España”. Eren concursos on es valoraven les habilitats dels ocells que s’hi presentaven: el vol, el refilet...


El Sr. CAMILO i la Sra. EMÍLIA van deixar el bar, però seguien vinculats al Cercle. Ell formava part de la Comissió de l’Estel i, amb les seves mans de plata, construïa objectes d’escenografia, els adobava, pintava decorats, els reparava, feia de regidor i del que se li demanava.


Aquí el veiem en una

celebració d'aniversari de

l'Estel organitzada per la

Comissió.

L'acompanyen el Santi

Crespo, el Josep Sardà i

i el Jordi Lagé.


Ara bé; potser el repte més difícil que es va plantejar va ser el d’ensinistrar un colom blanc per a que baixés volant a l’escenari al final de l’última escena del musical “El Diluvio que viene” , després de sentir la veu del Jordi Doncos - simulant la veu del Déu - que deia: “Hazme un sitio en la mesa. ¿No ves que estoy llegando?” I aleshores, el Sr Camilo deixava anar el colom des del segon pis. L’animaló, afamat després de dies de no menjar, seguia el raig de llum del focus i es posava sobre la taula davant del plat de veces i les endrapava. L’efecte era sensacional. El teatre s’ensorrava amb els aplaudiments i el cor cantava a ple pulmó la darrera cançó.

Es veu que el Sr. CAMILO va veure aquest espectacle a Madrid i va quedar tan impactat amb la baixada del colom que va prometre solemnement a la seva família: “Això, també ho farem al Cercle”. I se’n va sortir.


L'última escena de "El Diluvio que viene". Com veieu, l'Amadeu

encara no havia baixat. Imagineu-lo davant del plat que hi ha al

mig de la taula.


I, com no podia ser d’altra manera, la Comissió de l’Estel va aprofitar les habilitats del colom blanc – a qui vam batejar com a “AMADEU” – i aquest repetia l’actuació després del duet de Sant Gabriel i la Verge Maria a l’escena de l’Anunciació. Brillant!




Un altre gran record que tenim del Sr. CAMILO és el de passejar-se pel barri juntament amb la Manolita Quintana i fer propaganda de l’Estel. No solament repartien “flyers”, sinó que es disfressaven d’anunci amb unes planxes de cartró amb rètols de “L’Estel” penjades a les espatlles per davant i per darrera del cos. Pel Cercle es deia que la “MANOLITA i el CAMILO sortien junts a fer cantonades”. A la fotografia se'ls veu presentant alguna gal·la dels "Telons de Vidre".





En fi; ja es veu que el Sr. CAMILO i la Sra. EMÍLIA han deixat una forta empremta a la casa i els seguim recordant a través dels seus nets que segueixen molt actius i compromesos amb el Cercle i dels fills dels seus nets: el NOEL i la BERTA de l’ALBERT, la PAULA del RAFEL, el LLUC i la LIA del Carles i la RITA i el ROGER de la MARTA.




GRÀCIES, SENYOR CAMILO, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE


GRÀCIES, SENYORA EMÍLIA, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE


A REVEURE!







Commenti


bottom of page