JOSEP COMELLAS BOU "PEPIS" (1932 -- 2014)
En JOSEP o “PEPIS” , com també se’l coneixia, era un gracienc de soca-rel, apassionat per l’esport i molt compromès en les tasques que emprenia.
Va néixer a Barcelona i només amb 14 anys va començar a treballar en una empresa tèxtil situada al carrer Bruc on va estar-hi durant tota la seva vida laboral.
En aquesta edat ja era soci de la nostra entitat i amb una colla d’amics va fundar l’equip de bàsquet del Cercle i hi va jugar entre els anys 1948 i 1951. Els dirigia en Manel Manich amb qui compartia la lectura de llibres de bàsquet. Es van passar un any entrenant sense jugar cap partit perquè com ell deia: “això em va servir pel dia de demà: primer, abans de fer-ho de veritat, cal entrenar”.
El seu entusiasme per l’esport el va impulsar a fundar també un equip de futbol “El Túria” en homenatge a la seva mare que era valenciana.
Va formar part dels grups d’Acció Catòlica de la parròquia de Josepets amb altres socis de l’entitat.
Li va tocar fer la “mili” a Figueres i jugava amb l’equip de Sant Feliu de Guíxols. Els diumenges baixava a Barcelona per jugar i va coincidir amb el “Manolín” (Manuel Martín), un mite del bàsquet català.
A l’any 1954 va entrar a La Santboiana i hi va jugar durant dos anys i d’allà va anar a parar al club “Pedagogium San Fernando”, el qual marcà per sempre la seva vocació i destí tot i que els primers anys van ser difícils ja que un enfrontament dels jugadors amb l’entrenador que hi havia en aquell moment provocà que la junta del Club prescindís dels jugadors.
El PEPIS va entomar el cop, va fitxar per un altre equip i al cap d’un temps, quan el Club va canviar de president, li van demanar si es volia reincorporar a l’entitat gracienca com a entrenador de l‘equip Juvenil. El nou president va valorar el seu tarannà personal i els seus coneixements de bàsquet. A l’any 1959, el PEPIS era el responsable tècnic dels equips de Sènior, Júnior i Juvenil i sempre es va mantenir fidel al “Pedagogium”. Ell opinava que “s’ha de ser fidel amb qui és fidel i cal tenir paraula ja que, si no, es perd la credibilitat.”
Any 1957.
El Pepis és l'últim de a dreta.
El mateix any 1959 es va casar amb la Maria Rosa Vives i van tenir tres fills, el Josep, l’Isidre i l’Anna. Estava molt satisfet que tots tres també s’haguessin dedicat al bàsquet, els dos nois com a jugadors i la noia com a directiva del “Pedagogium”.
El Josep jugava a l’equip de Bàsquet del Cercle i actualment forma part de la nostra secció de Tennis Taula.
I l’Isidre desenvolupa càrrecs de responsabilitat a la nostra Secció d’Esports des de fa molts anys.
Dirigint el CB "Pedagogium" al "Gonzalo Aguirre", temporada 65-66
Amb la seva esposa Maria Rosa Vives Andrés
Al marge del “Pedagogium” on va estar-hi trenta anys consecutius, la seva vinculació amb el Bàsquet s’havia anat ampliant amb el transcurs del temps i als anys 70 formà part d’un grup d’entrenadors i constituiren l’ACEB (Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet).
L’any 1979 va formar part de l’equip directiu de la Federació Catalana. L’any 1988 va ser seleccionador-entrenador de 2a nacional i seleccionador català de 3a divisió i l’any 1992 va ser membre fundador de la Fundació del Bàsquet Català.
Malgrat les seves múltiples ocupacions i responsabilitats, encara trobava temps per seguir vinculat al Cercle ja que, a més del bàsquet, li agradava molt jugar al billar i al xapó i va promocionar un nou equip de noies jugadores de xapó i els feia d’entrenador.
Compartint el billars amb els senyors Amado Alsina, el seu germà Joan i Ricard Tarré.
Ell és el tercer.
Aquí el veiem amb els seus amics del Cercle: Juli Macarulla, Jordi Patau i Albert Cabeceran.
Ell és el de la dreta.
Tenia una doble professió, la de “guanyar-se les garrofes” i la vocacional relacionada amb l’esport de la qual no cobrava. Comentava sovint que se sentia un “amateur compensat”.
Any 1991.
Com a entrenador al "Pedagogium" amb els seus dos fills a l'equip.
Any 1997.
Dirigint la Selecció Catalana de Veterans.
Feia molta feina sense fer gens de soroll perquè no li agradava destacar. No obstant i això, la seva dedicació i compromís amb l’esport van ser tan destacables que l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la “Medalla d’Honor de Barcelona”, l’any 2010, de mans de l’alcalde Jordi Hereu, tal com recull la fotografia que encapçala aquest article.
I un altre honor que va rebre va ser la decisió de l’Ajuntament de posar el seu nom a un nou Poliesportiu Municipal situat al nostre barri de Gràcia, al carrer Neptú 6-12.
Es va inaugurar l’any el 14 de desembre de 2013 i disposa d’una pista poliesportiva orientada als esports d’equip com el bàsquet, el voleibol i el futbol sala, una zona de gimnàs, serveis, espais de recepció i direcció, una sala molt gran i un espai de graderia amb capacitat per a unes 100 persones.
Descoberta de la placa que inaugura el pavelló Josep Comellas en presència seva i de la seva esposa i presidida per l'alcalde Xavier Trias.
Tota la família celebrant l'esdeveniment i fent costat al pare en aquest homentage tan merescut.
Des del Cercle, ens sentim molt orgullosos d’haver tingut un soci tan il·lustre i que la seva tasca segueixi present per sempre cada vegada que els usuaris i usuàries del barri travessin la porta d’aquest equipament municipal.
GRÀCIES, “PEPIS”, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE!
A REVEURE!
