JOAQUIMA DOMÈNECH BERNADES (1927 – 2015)
FREDERIC TORT BARTROLÍ (1928 – 2022)
La Joaquima – coneguda per tothom com la Quimeta – vivia a Gràcia des de petita i ben a prop del Cercle, concretament al carrer Santa Àgata, cantonada Trilla.
El seu pare tenia una licoreria a la planta baixa de l’edifici on vivien.
Una imatge de l'Orfeó Santa Fe. La Quimeta és la primera de l'esquerra de la primera fila.
La Quimeta cantava a l’Orfeó Santa Fe des de ben jove. Una de les seves companyes es deia Teresa Tort i aquesta va engrescar el seu germà Frederic a fer-se soci del Cercle. Ell no era del barri: havia nascut a Capellades i, en traslladar-se a Barcelona, vivia al carrer Sepúlveda.
Quan va entrar al Cercle, va descobrir un món ple de possibilitats i les va saber aprofitar. La més important, sens dubte, va ser conèixer la Quimeta i enamorar-se l’un de l’altra. Es van casar i van tenir quatre fills, tots ells molt arrelats a l’Entitat.
De jove, en Frederic havia treballat a l’adrogueria Can Fortuny (rambla del Prat amb carrer Gran) i quan es va casar es va ocupar de la licoreria del seu sogre. Destil·lava i fabricava licors, conyac, vermut, xerès i repartia gènero pels bars.
Els seus fills expliquen l’anècdota que més els va impactar quan eren petits: L'any 1962, sortint de la Missa del Gall al Cercle, va començar a nevar i l’endemà el carreró estret on vivien estava colgat de neu i el Frederic no va poder sortir amb la furgoneta a repartir. Comenten, a més, que la gent estava molt espantada perquè corria la brama que el pes de la neu enfonsaria les cases i els veïns es dedicaven a llençar al carrer la neu acumulada als ampits de les finestres, a les terrasses, patis, teulades... i, per tant, el volum de neu als carrers augmentava i va costar molt de desfer. Per als botiguers i comerciants, sobretot, van ser uns dies d’autèntica preocupació per les seves botigues i negocis.
Tots dos eren persones molt actives, treballadores i compromeses. En aquella època, habitualment, eren els marits qui feien activitats, adquirien compromisos i ostentaven càrrecs mentre les mullers s’ocupaven de la llar i la criança dels fills i el seu paper es reduïa a acompanyar-los en actes socials.
La Quimeta i el Frederic, en canvi, tenien els seus propis compromisos i objectius, els quals sovint no coincidien, però tot i això, cadascú ocupava el seu espai i s’entenien.
Ella va liderar la formació i activitat del GRUP TV, va formar part del grup de les PUNTAIRES i va tenir el càrrec de SECRETÀRIA del Consell Directiu durant una colla d’anys al costat de diversos presidents com en Jaume Sesé, Jordi Doncos, Albert Vidal i Joan Roca.
Aquí veiem la Quimeta
entre l'Anna Maria Miralta i la Maria Aniorte.
Va fer una tasca discreta i constant de portar al dia el llibre d’actes, les fitxes dels socis, l’arxiu de les obres de teatre representades al nostre escenari...
Podem afirmar que va ser la primera dona que va formar part del Consell Directiu de manera autònoma i per pròpia decisió.
Aquí la trobem exercint el càrrec de consellera i lliurant la copa de guanyador al capità del nostre equip de futbol: en Valentí Rodríguez, que se'ns en va anar de ben jove.
La Quimeta sempre estava a punt per col·laborar en qualsevol activitat social que promogués la unió i la convivència entre els socis/es de la casa.
Està acompanyada de l'Anna Maria Miralta, de la Mercè Subirats, la Maria Rosa Serra i la Montse Cruzate.
El Frederic estava molt vinculat al bàsquet i feia de delegat. S’ocupava de gestionar els autocars dels equips quan jugaven fora del Cercle. També va liderar una activitat d’excursionisme i s’encarregava d’organitzar una sortida un diumenge al mes. A més, jugava al billar i al xapó.
També estava molt compromès amb el Club Bàsquet Pedagògium. Així mateix, va estar vinculat al C. D. Europa, formant part de la junta directiva a l'etapa que van pujar a segona divisió, sempre col·laborant amb l'esport.
Aquí el tenim assegut i feliç seguint un partit de futbol envoltat del Jordi Doncos, la Francina Martí, el Josep Sardà i el Lluís Valero.
Realment, costa entendre on trobaven temps de fer tantes coses tenint en compte que tiraven endavant un negoci propi i tenien cura dels quatre fills i l’avi que vivia amb ells.
I, naturalment, gaudien de la relació social i de la companyia d’un bon grup d’amics amb qui solien quedar els dissabtes per sopar i jugar al dòmino i, ben entrada la nit, anaven plegats al bingo.
Una amiga molt especial de la parella fou la Manolita Quintana. Ella i el seu marit tenien una casa a Corbera de Llobregat i les dues famílies passaven junts llargues temporades a l’estiu.
Sentien de cor que formaven part de la comunitat del Cercle i els qui convivíem amb ells els fèiem arribar la nostra simpatia, afecte i caliu, especialment en els moments difícils com la mort sobtada del seu fill Carles.
Ja de més grans, els agradava passar estones al Cercle asseguts a les cadires del bar. Xerraven amb tothom i se sentien acompanyats. Eren unes persones referents molt estimades. Quan es feia fosc, encara els recordem enfilant carrer Trilla amunt fins a casa seva, ella amb un carro que l’ajudava a sostenir-se i ell fent-li costat adaptant-se a la lentitud del seu pas.
Des de feia molts anys, la Quimeta patia una severa afectació a la columna vertebral que li provocava molt dolor i els metges havien provat diversos tractaments sense èxit.
Quan va ingressar en una residència, deia que el que trobava més a faltar era no poder venir al Cercle.
En morir, vam tornar a acompanyar la família i la Manolita no es va moure del seu costat durant les hores de vetlla.
El Frederic va preferir no tornar a casa sense ella i va preferir ingressar en una residència on va coincidir amb la Manolita i es van fer molta companyia. Quina sort trobar una amistat entranyable amb qui parlar, recordar i riure fins al final...
Quan els recordem, somriem amb la certesa que, gràcies al Cercle, van ser molt feliços!
GRÀCIES, QUIMETA, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE
GRÀCIES, FREDERIC, PER LA TEVA APORTACIÓ AL CERCLE
A REVEURE!
