Buscar

PROTAGONISTES

Aquest DESEMBRE destaquem i agraïm

l'aportació artística de:


XAVI SEGÚ


Al cap de setmana hem pogut gaudir

de l'obra de teatre "NADAL A

CAN CUPIELLO" d'Eduardo di Filippo


Conversem amb el director:


(CC: Cercle Comunicació)

CC: Què et va inspirar a oferir-nos aquesta obra?

XS: La vaig veure a la Biblioteca de Catalunya farà uns 10 anys. Em va agradar molt, però en cap moment vaig pensar a dirigir-la al Cercle. Més tard, l'any 2019, el guió en castellà va arribar a les meves mans i alguna cosa em va dir que podia ser interessant treballar-la.

El detonant per tirar endavant va ser trobar les persones adequades per a tots els papers (artístics i tècnics) i que, de cop i volta, sentia que allò que explica l'obra era molt a prop meu. No sé per què, però sempre treballo textos que parlen de la família i la seva fragilitat. I d'això parla "Natale in casa Cupiello".



CC: Estàs content del resultat de l'obra?

XS: Molt. El que hem vist sobre l'escenari és el que tenia al cap.

Amb tots els matisos que vulguem, resultats d'un procés llarg i difícil, però estic molt content amb el resultat final. Arriba un moment que com a director has de prendre decisions i assumir-les. Accepto les crítiques molt bé perquè el que heu vist és el que volia, sense excuses. Si hi ha coses que no estan bé... són 100% culpa meva.



CC: Estàs satisfet amb el procés dels assaigs?

XS: És amb molta diferència el millor d'aquest viatge. Quasi 50 assajos on hem acceptat un mètode de treball, ho hem passat bé i hem viatjat plegats per les 75 planes del guió amb la voluntat de treure el màxim fruit de cada una de les paraules i intencions de l'autor.

He tingut una sort immensa de treballar amb tots els actors i actrius de l'obra i, una intimitat, no hi ha res més bonic que rebre un whatsapp a les 11 o les 12 de la nit on un dels actors o actriu t'agraeix la teva feina. Això ho val tot. Jo agraeixo la seva. La de tots en tot moment.



CC: Què t'ha semblat la reaccio del public? Era la que esperaves?

XS: Penso que part de la feina del director és aïllar-se d'aquesta circumstància fins ben al final. Vull dir que no he pensat en el públic fins a les darreres dues setmanes. Clar que sabia més o menys on riurien, on se sentiria un "ai, ai, ai" i on hi hauria silenci absolut, però no treballo pendent d'això. Això és al text i en la veritat dels intèrprets a l'hora de fer el personatge. Això ho és tot. Potser és per això que la reacció ha sigut molt diferent els tres dies i penso que forma part de la màgia del teatre. M'encanta que sigui així. Hi ha una veritat absoluta amb el públic i és que no pot estar malament. Reacciona al que veu de manera individual i col·lectiva. I no deixa de ser la reacció d'un nen quan escolta un conte. És natural i sincera.



CC: Tens mes projectes teatrals al cap? Els pots compartir?

XS: Normalment, deixo els textos que m'interessen molt de temps a la "nevera". Els vaig rellegint de tant en tant esperant que en algun moment senti que tot encaixa. Ara, a la nevera, n'hi ha tres. Però cal donar-los temps. Veurem què passa...


CC: Doncs a veure si, ben aviat, tenim la sort de conèixer i gaudir la posada en escena d'aquests textos tan "fresquets"... Gràcies per la creativitat!



L'equip artístic - que també ha col·laborat en tasques tècniques diverses.

D'esquerra a dreta: la Judit González (és nova), l'Adrià Puig, la Núria Comellas,

en Rafel Gràcia, l'Enric Escofet (fa temps que fa de tècnic, però ha estat la primera vegada que l'hem vist fent d'actor), en Marc Cadafalch, en Bernat Fàbregues, la Sílvia Gómez,

en Xavi Segú, en Guillem Peire, l'Anna Turon, el Víctor Vives, l'Oriol Bou, la Rosa Martí,

la Montse Gràcia, la Montse Farran i l'Isidre Comellas.


Completen l'equip: en Leo Quintana, en Cesc Carreres, la Maite Solervicens,

l'Edelweiss Quintana, la Cris Vidal, l'Alfred Artés i en Pol Quintana.