Buscar

RECORDANT "ESTUDIO 1"

Alguns socis del Cercle, nascuts als anys 50 i 60, recordem un programa de Televisión Española que es deia "Estudio 1". Quan érem petits i jovenets només teníem aquest canal de televisió i, durant algunes horetes, un incipient canal "UHF" que després vam conèixer com a "Segunda cadena".

No podíem triar: o vèiem teatre els divendres a la nit o apagàvem la tele. I alguns de nosaltres ens empassàvem obres de teatre en castellà tot i que moltes de les quals ens venien una mica grans. Escoltàvem textos ben escrits, apreníem noms d'autors, ampliàvem la nostra cultura...


"Los árboles mueren de pie" de Alejandro Casona és una d'aquestes obres.


Li preguntem al director, QUIM FUSTER, per què ha decidit posar-la en escena i fer-la reviure.


CC: Cercle Comunicació

CC: Què vols explicar amb aquesta obra?

QF: He tingut ganes de fer aquesta obra per retre homenatge a la gent gran. A totes aquestes persones que, durant la pandèmia, ens han estat acompanyant en les activitats restrictives que hem pogut anar fent al nostre teatre. Han aguantat drets, sense perdre la il·lusió i d'això, precisament, tracta aquesta obra: fer un gir a les nostres vides, encara que sigui creant petites il·lusions per emmascarar la realitat.


CC: Ens pots dir tres bons motius per venir a veure l'obra?

QF: El primer, per fer reviure al nostre públic sènior una obra de teatre que va tenir molt èxit als anys 50-60 del segle passat.

El segon, per acostar aquesta manera de fer teatre al públic jove i fer-los conèixer un autor carregat de lirisme i poesia.

I el tercer motiu és perquè gaudiu d'una trama plena de girs ja que penso que us pot arribar a emocionar.


CC: Moltes gràcies, Quim! Molta merda i tornarem a parlar la setmana vinent de com ha anat.


Acabem amb unes quantes fotos d'assaig: