Secció Teatre: "SOTA TERÀPIA" de Matías del Federico

15 may
3 min de lectura

Actualizado: 16 may

És un bon postulat per començar: ningú el pot negar. Allà on hi ha persones, hi ha conflicte i quan hi barregem l'amor i el sexe, encara n'hi ha més.

Això no obstant, ens consta que l'autor del text i el nostre director ens presenten una comèdia d'aquelles on tots ens hi sentirem identificats en algun moment.

Entrevistem en PEP BRANSUELA i il·lustrem l'entrevista amb fotografies fetes per ell mateix i així ens anem familiaritzant amb els intèrprets i els seus noms.

CC Bon dia, Pep!

La primera pregunta és obligada: com et sents a pocs dies de l'estrena?

PB Doncs estic una mica nerviós; de fet, tots ho estem, però són nervis en el bon sentit, d'aquells se't posen a l'estómac i et fan estar en una sana alerta. Fa molt temps que estem assajant, ens ho hem passat molt bé i hem rigut moltíssim. I tenim por que no ens acabi de sortir prou bé i estem una mica neguitosos, però crec que són nervis "clàssics" d'abans d'una estrena.

CC Com vas conèixer l'obra "Sota teràpia?" Quan la van venir a fer els argentins a Barcelona? En la versió catalana? O per altres vies?

PB La vaig conèixer a través d'una pel·lícula en una versió en castellà. Jo no sabia que era una obra tan famosa i que ja s'havia fet aquí. De seguida vaig pensar que era molt teatral perquè passa tot en un únic espai. Té molta "chicha" i girs argumentals xulos. Em va arribar de manera inesperada i em va atrapar.

CC Què t'ha motivat a presentar-la? Què vols explicar a través d'aquest text?

PB No vull explicar res d'especial. Em motiven molt les obres de teatre que són corals perquè tothom pot treure partit del seu personatge i aprofitar l'experiència dels altres. No m'agraden tant les obres on hi ha un protagonista que fa llargs monòlegs on després apareix algun altre personatge que fa "d'arbre número tres o camell número quatre". M'agraden molt aquests textos on cada intèrpret té "el seu moment" en algun espai de l'obra. I aquest text explica els problemes quotidians que poden tenir les parelles. A mi m'agrada dirigir comèdies perquè penso que ja que hem d'assajar durant tant temps, es crea una mena de germanor còmica que fa que tothom estigui molt content i es pot fer molta pinya.

CC Sabem que, a més dels sis personatges, has incorporat tres parelles més d'edats diferents. Per què t'ha semblat interessant fer-ho?

PB A mi m'agrada escriure teatre, descriure situacions, sense cap deliri de grandesa. M'agraden molt les situacions còmiques i com que treballo en una farmàcia, a vegades em trobo amb situacions on penso "això, per a una obra, seria súper divertit" o sento comentaris que em fan gràcia. Se m'ha acudit d'afegir aquestes tres parelles per donar més color a l'espectacle i que el públic no vegi les mateixes sis persones durant tota l'obra i aquestes tinguin un moment de descans.

Vaig utilitzar un recurs similar en una altra obra meva "L'ÚLTIM SOPAR" on vaig incorporar cinc "villans", persones clarament dolentes que explicaven, en clau de comèdia, la seva vida i maleses. Vaig veure que els meus textos havien fet riure el públic i ara m'ha fet il·lusió donar un toc una mica diferent a l'obra amb l'afegit d'aquestes tres parelles.

També hem actualitzat algunes de les bromes que proposa el text.

CC Sí, eren textos molt ben escrits, desacomplexats, frescos i originals. Escrius molt bé, enhorabona!

CC Doncs et desitgem uns bons darrers preparatius i unes excel.lents representacions. Allà estarem per acompanyar-vos, riure i emocionar-nos.

Molta merda!

PB Moltes gràcies!

En aquestes parelles noves que ha afegit el director/dramaturg, ha fet un parell de combinacions curioses entre actors i actrius que mai havien treballat junts.

La primera parella de joves n'és un exemple.