top of page
Buscar

UNA MICA MÉS D’ENÈSIM…



Des de Cercle Comunicació, hem mantingut una conversa amb el LEO QUINTANA i la MARTA ÁLVAREZ. L’altre director, JAUME ROVIRA, no hi ha pogut ser present, però sabem que comparteix les mateixes impressions.


Comentem que l’espectacle ha estat un gran èxit, sobretot quant a la implicació del grup, la qualitat artística i l’assistència de públic - unes 450 persones en dues sessions -.


Els preguntem si s’havien allunyat molt els uns dels altres durant aquests deu anys que feia que no ballaven i ens diuen que no perquè són amics i solen fer activitats junts.

Número 8

Quan els preguntem com van engegar motors, ens expliquen que la proposta al grup era clara: preparar un únic espectacle d’aniversari. Tinguem en compte que algunes persones del grup han seguit sent socis/es del Cercle i han mantingut el contacte amb la Casa, però d’altres estan a diferents entitats o grups i molts viuen lluny de Gràcia. Per tant, els membres del grup que van acceptar, sabien que es tractava d’un projecte temporal amb una data concreta de finalització. Van fer una mena de “tour de force” per poder tirar endavant l’objectiu final.


El primer escull amb què es van trobar van ser els canvis físics que han experimentat els seus cossos després de deu anys de no ballar. El mèrit ha estat, doncs, demostrar la mateixa competència artística d’anys enrere.Respecte a l’organització i la dinàmica dels assajos, es trobaven els diumenges a la tarda-vespre com tenien costum de fer. Per recordar els balls, van ajudar-se de la memòria col·lectiva i dels vídeos. Els primers dies d’assaig posaven la música i, entre tots, anaven recordant els passos i les evolucions.


El LEO confessa que ell és incapaç de recordar les seves pròpies coreografies; diu que quan ha acabat de crear-les, les oblida per deixar espai en el seu cervell per crear-ne d’altres. Per tant, la tasca de coordinar i dirigir els assajos la van desenvolupar la MARTA i el JAUME.

La família real

D’altra banda, l’ANNA ROSELL s’ha ocupat de la preparació física dels dansaires mitjançant exercicis adequats en començar i acabar els assajos i per prevenir possibles lesions.


Un detall molt bonic és que, en iniciar-se el projecte, van convidar absolutament a tothom que, en algun moment de la trajectòria del grup, havien format part d’Enèsim.

S’hi van apuntar 18 persones i als qui van declinar la invitació se’ls ha agraït la seva col·laboració sortint al programa de mà i gairebé tots van venir a veure l’espectacle.


Totes les decisions respecte a la tria del programa, l’escenografia i posada en escena han estat preses de manera democràtica entre tots/es els participants i van constituir unes comissions per repartir-se les feines:

  • La festa i el pastís

  • L’atrezzo de l’espectacle

  • L’exposició a la Sala de Descans amb material del Leo.

Opus 9/2 de Piano-nu

El LEO ha dissenyat i confeccionat tot el vestuari. Això no obstant, comparteix amb nosaltres que ell no ha seguit de molt a prop el dia a dia dels assajos perquè s’està recuperant d’una operació de pròtesi al genoll i, com que es coneix, sabia que, si hi anava, acabaria ballant i ara no li convé. La seva posició ha estat d’assessorar i acompanyar, tot respectant la feina dels directors.


També assevera que ell no té paciència per ensenyar i, per sort, sempre ha comptat amb persones del grup que han fet la tasca de formar la gent que arribava nova.


La MARTA reconeix que els anys que ha estat dirigint l’esbart de Castelló d’Empúries li han servit molt per afiançar la pràctica docent i considera que el LEO ha estat el seu referent en el món de la dansa.


Quan li demanem al LEO quins han estat els seus referents, ens parla del Ramon Ivars, de la Berta Vallribera i de les companyies “El Tricicle” i “La Cubana” amb qui ha treballat durant anys i en diferents espectacles. Justament, la idea de fer votar al públic quins tres balls volien que Enèsim interpretés, la va treure de l’espectacle de l’aniversari de “El Tricicle” quan van complir 40 anys.


Quan repassa la seva pròpia trajectòria afirma, visiblement emocionat, que “no sé com he fet tot això…” i assegura que mai ha fet cap càsting a ningú. Opina que els grups artístics “amateurs” , de qualsevol disciplina, haurien d’acceptar tothom qui té ganes de participar-hi. Una bona reflexió…

Tangos

Els preguntem quina relació té el GUILLEM PEIRE - qui va actuar de presentador de l’espectacle - amb Enèsim. Ens relaten que ha estat el seu mestre de cerimònies habitual i que els acompanyava a Aiguafreda i els ajudava a muntar i demuntar quan tenien “bolo” en aquest poble de la comarca d’Osona amb el qual Enèsim hi té molta relació d’amistat.


Comentem que és una llàstima que hi hagi pocs homes interessats en ballar i que seria bonic aprofitar aquest potencial de dones tan competents per muntar un grup de ball.


Abans d’acabar la conversa, el LEO i la MARTA expressen el seu agraïment al Cercle perquè va acollir el projecte de l’espectacle i els va acceptar com a Secció des del moment mateix que van tornar i, com a tal, han rebut l’ajuda logística i econòmica que han necessitat per fer realitat la seva il·lusió de retrobar-se BALLANT!

Don't stop me now

I amb aquesta peça van acomiadar l'espectacle,tall com l'havien començat.


ALBA ROBLEDO, ANNA COLOMER, ANNA DAPENA, ANNA ROSELL, CARLES TORRECILLAS, ENRIC BAUTISTA, GERARD PALET, JAUME ROVIRA, MARTA ACÍN, MARTA ÁLVAREZ, MARTA REDONDO, MERITXELL GUARDIOLA, NÚRIA LÓPEZ, OCTAVI SEGURA, PILI JIMÉNEZ, REBECA YUSTE, YOLANDA FONTANILLAS I LEO QUINTANA


ENHORABONA I FINS SEMPRE!

コメント


bottom of page