UNA MICA MÉS DE PREMSA ROSA...

Les tres famílies citades: ARIADNA TORT i GUILLEM MARTÍN, MERITXELL TORT i ORIOL VILAJOSANA

CC Tal com vam fer amb la sòcia Gina Trani dedicant-li un reportatge quan va ser mare (https://www.elcercle.cat/post/una-mica-de-premsa-rosa), hem tornat a fer una cosa semblant i avui us presentem tres famílies que també s’estrenen com a pares i mares.

L’ARIADNA TORT i el GUILLEM MARTÍN ens presenten el LLUC. Ens expliquen que van passar un embaràs difícil des del primer dia, ja que l’ARIADNA no es trobava bé. El part del LLUC va ser ràpid i va suposar un alliberament del malestar físic de la mare. La pega va ser que es va avançar un mes i mig i, tot i que ja feia 2’600 kg, el van tenir en observació a la UCI de neonats de la Vall d’Hebron durant uns quants dies. Recorden aquesta experiència com a bastant dura, no tant per ells, sinó per altres infants prematurs que havien nascut amb poc pes i amb moltes dificultats.

Després van estar en un espai reservat per a famílies on tenien la tranquil·litat per fer el “pell amb pell” amb el petit durant unes quantes setmanes i, finalment, els últims dies de seguiment des de casa.

Estan molt contents i agraïts de l’atenció rebuda a l’hospital.

Els preguntem com els va per Vic i si estan contents d’haver-se mudat a viure allà. Tots dos afirmen que s’hi troben molt a gust. Tenen amics i fan activitats amb altres famílies com anar a la piscina amb els fills  i el LLUC ha començat a  l’escola bressol.

Es veu que, per circumstàncies laborals de la parella, la pandèmia els va empènyer a sortir fora de Barcelona. Feia temps que es plantejaven la possibilitat de marxar-ne, es van enamorar dels  verals d’Osona i van decidir establir-s’hi.

Sortosament, tots dos treballen en unes feines que els permeten conciliar-les amb el nou ofici de ser pare i mare.

L’ORIOL i la seva parella viuen a Bellvitge i s’hi troben bé. A ell li fa pena no estar a Gràcia, però fa temps que ha vist que els preus són impagables i té clar que vol comprar un pis i s’haurà d’establir fora de Barcelona, ja que el mercat immobiliari és una mica menys salvatge que a la capital. Tots dos tenen feines estables i això els dona força i optimisme per tirar endavant.

Ens presenta el NIL i ens diu que tant l’embaràs com el part van anar prou bé, tot i que el naixement va ser força llarg i es va acabar amb una cesària.

La MERITXELL ara viu cap a la plaça Joanic i la seva il·lusió és continuar vivint a Barcelona, concretament a Gràcia, ja que està molt vinculada al barri: desitja reincorporar-se al cor Vivace, li fa molta il·lusió tornar a fer musicals al Cercle –“sense la música és com si em tallessin un braç” -, forma part d’una colla de Sant Medir i col·labora en la confecció del guarniment del carrer Progrés per la Festa Major de Gràcia. Tot i que també té una feina estable, té por que els preus elevats de lloguer o de compra li impedeixin continuar al barri i això li preocupa i amb raó.

Ens presenta l’ALEIX i ens explica que, en general, va passar un bon embaràs, però amb algunes complicacions per a les quals opina que “no t’informen adequadament de les coses que et poden passar i t’ho trobes de cop”.

Als últims dies, com que el petit no es girava ni s’encaixava, li van programar una cesària i va procurar fer-la coincidir amb el mateix dia que havia nascut el seu pare i avi del petit: el 18 de febrer. El CARLES TORT hauria complert 66 anys i, com ella diu, “és una bona manera de recordar-lo i celebrar-ho tot”.

Els preguntem si estan contentes/ents de l’experiència de ser mares i pares. Respiren vocació i il·lusió pels quatre costats i es nota que els seus infants són desitjats. No obstant i això, afirmen que si els haguessin fet aquesta pregunta a les primeres setmanes de vida dels petits, haurien respost amb menys alegria i seguretat. S’adonen que, dia que passa, van veient més llum... això sí: comparteixen que les nits són molt pesades!

I per acabar, els preguntem de quina manera intueixen que els seus fills es relacionaran amb el Cercle.

El GUILLEM i l’ARIADNA diuen  que els agradarà portar-lo a veure espectacles o a compartir festes – de fet, el LLUC ja va estar amb nosaltres a la Festa Major de l’any passat – i els faria il·lusió que, d’alguna manera, es vinculés amb la casa.

L’ORIOL diu que ell troba a faltar fer teatre: “m’agradaria molt poder fer una obra a la temporada”, però que ha de veure on anirà a parar i que també li faria il·lusió que el NIL conegués el Cercle i s’hi trobés a gust.

La MERITXELL, com que té clar que vol viure a Gràcia, entén que l’ALEIX formarà part del Cercle de manera quotidiana.

Sembla que, de moment, una ocasió possible seria sortir de pastorets al pròxim “Estel”.

Decideixin el que decideixin, des del Cercle els donem l’ENHORABONA per aquests fillets tan bonics que tenen tot desitjant veure’ls créixer amb harmonia. Tant de bo que “la nostra segona casa” també resulti, per a ells, un referent que els acompanyi.